Manual de conversa

ca Fer neteja   »   el Καθαρισμός σπιτιού

18 [divuit]

Fer neteja

Fer neteja

18 [δεκαοκτώ]

18 [dekaoktṓ]

Καθαρισμός σπιτιού

Katharismós spitioú

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Avui és dissabte. Σ--ερα----αι --ββ---. Σ_____ ε____ Σ_______ Σ-μ-ρ- ε-ν-ι Σ-β-α-ο- --------------------- Σήμερα είναι Σάββατο. 0
K-tha---m---s-----ú K__________ s______ K-t-a-i-m-s s-i-i-ú ------------------- Katharismós spitioú
Avui tenim temps. Σή-ε-- έ--υμε χ-όνο. Σ_____ έ_____ χ_____ Σ-μ-ρ- έ-ο-μ- χ-ό-ο- -------------------- Σήμερα έχουμε χρόνο. 0
K-th-----ós--p--ioú K__________ s______ K-t-a-i-m-s s-i-i-ú ------------------- Katharismós spitioú
Avui netegem l’apartament. Σήμ------θαρ---υμ- -ο -πί-ι. Σ_____ κ__________ τ_ σ_____ Σ-μ-ρ- κ-θ-ρ-ζ-υ-ε τ- σ-ί-ι- ---------------------------- Σήμερα καθαρίζουμε το σπίτι. 0
S--er--eína- S-b----. S_____ e____ S_______ S-m-r- e-n-i S-b-a-o- --------------------- Sḗmera eínai Sábbato.
Jo netejo la cambra de bany. (Εγ-- κ-θα-ί----- --ά-ιο. (____ κ_______ τ_ μ______ (-γ-) κ-θ-ρ-ζ- τ- μ-ά-ι-. ------------------------- (Εγώ) καθαρίζω το μπάνιο. 0
Sḗ-e-a---n-- ---bato. S_____ e____ S_______ S-m-r- e-n-i S-b-a-o- --------------------- Sḗmera eínai Sábbato.
El meu marit renta el cotxe. Ο --τ----μου----ν-ι-----υτ-κίνητο. Ο ά_____ μ__ π_____ τ_ α__________ Ο ά-τ-α- μ-υ π-έ-ε- τ- α-τ-κ-ν-τ-. ---------------------------------- Ο άντρας μου πλένει το αυτοκίνητο. 0
Sḗm-ra--í-----áb-ato. S_____ e____ S_______ S-m-r- e-n-i S-b-a-o- --------------------- Sḗmera eínai Sábbato.
Els nens netegen les bicicletes. Τα -----ά-κ--αρί-ο---τα-πο--λ--α. Τ_ π_____ κ_________ τ_ π________ Τ- π-ι-ι- κ-θ-ρ-ζ-υ- τ- π-δ-λ-τ-. --------------------------------- Τα παιδιά καθαρίζουν τα ποδήλατα. 0
Sḗ---a-éc-o-me -hr--o. S_____ é______ c______ S-m-r- é-h-u-e c-r-n-. ---------------------- Sḗmera échoume chróno.
L’àvia rega les flors. Η--ια-ιά-π-τί--ι----λο-λ-----. Η γ_____ π______ τ_ λ_________ Η γ-α-ι- π-τ-ζ-ι τ- λ-υ-ο-δ-α- ------------------------------ Η γιαγιά ποτίζει τα λουλούδια. 0
Sḗmera é-h--me c---n-. S_____ é______ c______ S-m-r- é-h-u-e c-r-n-. ---------------------- Sḗmera échoume chróno.
Els nens ordenen l’habitació dels nens. Τ---αιδιά-τ---ο-οι-ύν -- πα-δ-κό δωμά-ι-. Τ_ π_____ τ__________ τ_ π______ δ_______ Τ- π-ι-ι- τ-κ-ο-ο-ο-ν τ- π-ι-ι-ό δ-μ-τ-ο- ----------------------------------------- Τα παιδιά τακτοποιούν το παιδικό δωμάτιο. 0
Sḗ--r---c--u---c-r---. S_____ é______ c______ S-m-r- é-h-u-e c-r-n-. ---------------------- Sḗmera échoume chróno.
El meu marit ordena el seu escriptori. Ο άν--ας -ου--α-τ--οιε- το --αφε---τ-υ. Ο ά_____ μ__ τ_________ τ_ γ______ τ___ Ο ά-τ-α- μ-υ τ-κ-ο-ο-ε- τ- γ-α-ε-ο τ-υ- --------------------------------------- Ο άντρας μου τακτοποιεί το γραφείο του. 0
Sḗ---a -athar--oum---o-----i. S_____ k___________ t_ s_____ S-m-r- k-t-a-í-o-m- t- s-í-i- ----------------------------- Sḗmera katharízoume to spíti.
(Jo) poso la roba a la rentadora. (-----β----τ- ρ--χ---τ- πλυ---ριο. (____ β___ τ_ ρ____ σ__ π_________ (-γ-) β-ζ- τ- ρ-ύ-α σ-ο π-υ-τ-ρ-ο- ---------------------------------- (Εγώ) βάζω τα ρούχα στο πλυντήριο. 0
Sḗm-r- ka--ar--o-me-to-spí-i. S_____ k___________ t_ s_____ S-m-r- k-t-a-í-o-m- t- s-í-i- ----------------------------- Sḗmera katharízoume to spíti.
(Jo) estenc la roba. (---)-----ν- τα -ο-χα. (____ α_____ τ_ ρ_____ (-γ-) α-λ-ν- τ- ρ-ύ-α- ---------------------- (Εγώ) απλώνω τα ρούχα. 0
S-me---k--------u----o--p-ti. S_____ k___________ t_ s_____ S-m-r- k-t-a-í-o-m- t- s-í-i- ----------------------------- Sḗmera katharízoume to spíti.
(Jo) planxo la roba. (Εγώ--σ-δ--ών- -- -----. (____ σ_______ τ_ ρ_____ (-γ-) σ-δ-ρ-ν- τ- ρ-ύ-α- ------------------------ (Εγώ) σιδερώνω τα ρούχα. 0
(-gṓ---at--r-z- t- --á--o. (____ k________ t_ m______ (-g-) k-t-a-í-ō t- m-á-i-. -------------------------- (Egṓ) katharízō to mpánio.
Les finestres estan brutes. Τα----ά---α-εί--ι-βρ-μι--. Τ_ π_______ ε____ β_______ Τ- π-ρ-θ-ρ- ε-ν-ι β-ώ-ι-α- -------------------------- Τα παράθυρα είναι βρώμικα. 0
(E-ṓ---athar--ō--o m-á---. (____ k________ t_ m______ (-g-) k-t-a-í-ō t- m-á-i-. -------------------------- (Egṓ) katharízō to mpánio.
El terra està brut. Το-πάτ-μα-εί--ι β----κ-. Τ_ π_____ ε____ β_______ Τ- π-τ-μ- ε-ν-ι β-ώ-ι-ο- ------------------------ Το πάτωμα είναι βρώμικο. 0
(E------t--r-zō--o m-----. (____ k________ t_ m______ (-g-) k-t-a-í-ō t- m-á-i-. -------------------------- (Egṓ) katharízō to mpánio.
La vaixella és bruta. Τ- ----- είνα- β-ώμ---. Τ_ π____ ε____ β_______ Τ- π-ά-α ε-ν-ι β-ώ-ι-α- ----------------------- Τα πιάτα είναι βρώμικα. 0
O án-r-- mou--l-nei--- -----ín-to. O á_____ m__ p_____ t_ a__________ O á-t-a- m-u p-é-e- t- a-t-k-n-t-. ---------------------------------- O ántras mou plénei to autokínēto.
Qui neteja les finestres? Π-ιος--αθ--ί-ε- τ--πα--θ---; Π____ κ________ τ_ π________ Π-ι-ς κ-θ-ρ-ζ-ι τ- π-ρ-θ-ρ-; ---------------------------- Ποιος καθαρίζει τα παράθυρα; 0
O-ántra--m-----énei-t--a--o-ínē--. O á_____ m__ p_____ t_ a__________ O á-t-a- m-u p-é-e- t- a-t-k-n-t-. ---------------------------------- O ántras mou plénei to autokínēto.
Qui passa l’aspiradora? Ποιο--β-ζει ηλ-κ----ή-σ-ού--; Π____ β____ η________ σ______ Π-ι-ς β-ζ-ι η-ε-τ-ι-ή σ-ο-π-; ----------------------------- Ποιος βάζει ηλεκτρική σκούπα; 0
O -------mou ----e---o aut-k--ēt-. O á_____ m__ p_____ t_ a__________ O á-t-a- m-u p-é-e- t- a-t-k-n-t-. ---------------------------------- O ántras mou plénei to autokínēto.
Qui renta la vaixella? Ποι-ς ---ν-ι τ- --ά--; Π____ π_____ τ_ π_____ Π-ι-ς π-έ-ε- τ- π-ά-α- ---------------------- Ποιος πλένει τα πιάτα; 0
Ta p----- k-th--í-o-- t---od-lata. T_ p_____ k__________ t_ p________ T- p-i-i- k-t-a-í-o-n t- p-d-l-t-. ---------------------------------- Ta paidiá katharízoun ta podḗlata.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge precoç

Les llengües estrangeres són cada vegada més importants a dia d'avui. També en l'àmbit laboral. En conseqüència, el nombre de persones que aprenen una llengua estrangera no para de créixer. També són molts els pares que desitgen que els seus fills aprenguin altres llengües. El millor és començar en una edat primerenca. Arreu del món ja hi ha nombroses escoles primàries amb professorat internacional. També les escoles bressol amb educació multilingüe són cada vegada més populars. Començar l'aprenentatge ben aviat té molts avantatges. Afavoreix el desenvolupament del nostre cervell. Fins al quart any de vida es formen al cervell estructures vinculades a les llengües. Aquesta xarxa neuronal ens ajuda en el nostre aprenentatge. Després d'aquesta edat, les noves estructures es formen amb més dificultat. Els nens d'edat avançada i els adults tenen més problemes per aprendre llengües. És per això que hem d'estimular el desenvolupament del nostre cervell el més aviat possible. Dit breument: com més joves, millor. Tanmateix, hi ha persones que critiquen l'aprenentatge precoç. Aquestes persones consideren que el plurilingüisme suposa una exigència massa gran pels nens petits. A més, existiria un perill afegit: que al final els nens no acabin dominant cap llengua. Aquestes preocupacions són infundades des de la perspectiva estrictament científica. La majoria de lingüistes i neurobiòlegs són optimistes. Les seves investigacions sobre aquesta qüestió aporten resultats positius. Començant pel fet que, en general, els nens es diverteixen a les classes d'idiomes. I: quan els nens aprenen una llengua, reflexionen també sobre el llenguatge. De manera que aprenent una llengua estrangera coneixen millor el seu propi idioma. Aprofitaran aquests coneixements lingüístics la resta de la seva vida. És fins i tot probable que el millor sigui començar amb les llengües més difícils. Ja que el cervell dels nens aprèn de forma ràpida i intuïtiva. I no li importa si el que es registra hello, ciao o néih hóu !
Sabia vostè que?
L’hindi es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’hindi utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab. El més destacat de l’hindi són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’hindi compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del chinès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!