Manual de conversa

ca Passat 3   »   el Παρελθοντικός χρόνος 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [ογδόντα τρία]

83 [ogdónta tría]

Παρελθοντικός χρόνος 3

Parelthontikós chrónos 3

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
trucar Τηλε--νώ Τ_______ Τ-λ-φ-ν- -------- Τηλεφωνώ 0
P-r--thonti--s --róno- 3 P_____________ c______ 3 P-r-l-h-n-i-ó- c-r-n-s 3 ------------------------ Parelthontikós chrónos 3
He trucat. Μι-ο--α στ--τηλέ--νο. Μ______ σ__ τ________ Μ-λ-ύ-α σ-ο τ-λ-φ-ν-. --------------------- Μιλούσα στο τηλέφωνο. 0
P--e------i-ós----óno--3 P_____________ c______ 3 P-r-l-h-n-i-ó- c-r-n-s 3 ------------------------ Parelthontikós chrónos 3
He trucat per telèfon tota l’estona. Όλ---ην-ώρα μιλού-- σ----ηλέφ-νο. Ό__ τ__ ώ__ μ______ σ__ τ________ Ό-η τ-ν ώ-α μ-λ-ύ-α σ-ο τ-λ-φ-ν-. --------------------------------- Όλη την ώρα μιλούσα στο τηλέφωνο. 0
T-le----ṓ T________ T-l-p-ō-ṓ --------- Tēlephōnṓ
preguntar ρω--ω ρ____ ρ-τ-ω ----- ρωτάω 0
Tē----ō-ṓ T________ T-l-p-ō-ṓ --------- Tēlephōnṓ
Li he preguntat. Ρ----α. Ρ______ Ρ-τ-σ-. ------- Ρώτησα. 0
Tēl-phōnṓ T________ T-l-p-ō-ṓ --------- Tēlephōnṓ
Sempre he preguntat. Πάν----ωτ---α. Π____ ρ_______ Π-ν-α ρ-τ-ύ-α- -------------- Πάντα ρωτούσα. 0
M-l-ús---to-t-l---ō-o. M______ s__ t_________ M-l-ú-a s-o t-l-p-ō-o- ---------------------- Miloúsa sto tēléphōno.
explicar Δ-ηγού--ι Δ________ Δ-η-ο-μ-ι --------- Διηγούμαι 0
Mi--ús- sto-tēlé-h-n-. M______ s__ t_________ M-l-ú-a s-o t-l-p-ō-o- ---------------------- Miloúsa sto tēléphōno.
Li he explicat. Δι--ή--κ-. Δ_________ Δ-η-ή-η-α- ---------- Διηγήθηκα. 0
Miloús- sto -ē-ép-ōno. M______ s__ t_________ M-l-ú-a s-o t-l-p-ō-o- ---------------------- Miloúsa sto tēléphōno.
Li he explicat tota la història. Δι--ήθη-α -λ- -η--ιστορ-α. Δ________ ό__ τ__ ι_______ Δ-η-ή-η-α ό-η τ-ν ι-τ-ρ-α- -------------------------- Διηγήθηκα όλη την ιστορία. 0
Ó----ē------mi-o-sa---o-tē-éphō--. Ó__ t__ ṓ__ m______ s__ t_________ Ó-ē t-n ṓ-a m-l-ú-a s-o t-l-p-ō-o- ---------------------------------- Ólē tēn ṓra miloúsa sto tēléphōno.
estudiar δι---ζω δ______ δ-α-ά-ω ------- διαβάζω 0
Ól-------ra m-lo--a --o -----hōno. Ó__ t__ ṓ__ m______ s__ t_________ Ó-ē t-n ṓ-a m-l-ú-a s-o t-l-p-ō-o- ---------------------------------- Ólē tēn ṓra miloúsa sto tēléphōno.
He estudiat. Δ--β-ζ-. Δ_______ Δ-ά-α-α- -------- Διάβαζα. 0
Ó-ē t-- --a -i-oú---s----ē----ōno. Ó__ t__ ṓ__ m______ s__ t_________ Ó-ē t-n ṓ-a m-l-ú-a s-o t-l-p-ō-o- ---------------------------------- Ólē tēn ṓra miloúsa sto tēléphōno.
He estudiat tot el vespre. Δ-ά-α-- -λ- -ο β--δ-. Δ______ ό__ τ_ β_____ Δ-ά-α-α ό-ο τ- β-ά-υ- --------------------- Διάβαζα όλο το βράδυ. 0
r-t-ō r____ r-t-ō ----- rōtáō
treballar δ--λεύω δ______ δ-υ-ε-ω ------- δουλεύω 0
r-táō r____ r-t-ō ----- rōtáō
He treballat. Δ-ύ-ε--. Δ_______ Δ-ύ-ε-α- -------- Δούλευα. 0
r---ō r____ r-t-ō ----- rōtáō
He treballat tot el dia. Δο-λε------ μέ--. Δ______ ό__ μ____ Δ-ύ-ε-α ό-η μ-ρ-. ----------------- Δούλευα όλη μέρα. 0
R-tē-a. R______ R-t-s-. ------- Rṓtēsa.
menjar Τ-ώω Τ___ Τ-ώ- ---- Τρώω 0
Rṓt---. R______ R-t-s-. ------- Rṓtēsa.
He menjat. Έφ-γα. Έ_____ Έ-α-α- ------ Έφαγα. 0
R-tēs-. R______ R-t-s-. ------- Rṓtēsa.
M’he menjat tot el menjar. Έ--γα ό-ο ----α-ητό. Έ____ ό__ τ_ φ______ Έ-α-α ό-ο τ- φ-γ-τ-. -------------------- Έφαγα όλο το φαγητό. 0
Pá-ta-r-toúsa. P____ r_______ P-n-a r-t-ú-a- -------------- Pánta rōtoúsa.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!