Manual de conversa

ca Passat 3   »   mr भूतकाळ ३

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

८३ [त्र्याऐंशी]

83 [Tryā'ainśī]

भूतकाळ ३

bhūtakāḷa 3

Tria com vols veure la traducció:   
català marathi Engegar Més
trucar टे-िफ-- करणे टे___ क__ ट-ल-फ-न क-ण- ------------ टेलिफोन करणे 0
bh---k-ḷa 3 b________ 3 b-ū-a-ā-a 3 ----------- bhūtakāḷa 3
He trucat. म- टे-िफो- के-ा. मी टे___ के__ म- ट-ल-फ-न क-ल-. ---------------- मी टेलिफोन केला. 0
b--ta-ā-a 3 b________ 3 b-ū-a-ā-a 3 ----------- bhūtakāḷa 3
He trucat per telèfon tota l’estona. मी------्ण-वे----ल-फ---- बो---होतो.----ोत-. मी सं___ वे_ टे_____ बो__ हो__ / हो__ म- स-प-र-ण व-ळ ट-ल-फ-न-र ब-ल- ह-त-. / ह-त-. ------------------------------------------- मी संपूर्ण वेळ टेलिफोनवर बोलत होतो. / होते. 0
ṭēl--h-na kar-ṇē ṭ________ k_____ ṭ-l-p-ō-a k-r-ṇ- ---------------- ṭēliphōna karaṇē
preguntar व-च--णे वि___ व-च-र-े ------- विचारणे 0
ṭ-l-ph--- -ar-ṇē ṭ________ k_____ ṭ-l-p-ō-a k-r-ṇ- ---------------- ṭēliphōna karaṇē
Li he preguntat. मी व------. मी वि____ म- व-च-र-े- ----------- मी विचारले. 0
ṭē-iph-n- ---aṇē ṭ________ k_____ ṭ-l-p-ō-a k-r-ṇ- ---------------- ṭēliphōna karaṇē
Sempre he preguntat. मी---ह-म-----चारत-आल-. मी ने___ वि___ आ__ म- न-ह-म-च व-च-र- आ-ो- ---------------------- मी नेहेमीच विचारत आलो. 0
mī ṭēli-hō---kē-ā. m_ ṭ________ k____ m- ṭ-l-p-ō-a k-l-. ------------------ mī ṭēliphōna kēlā.
explicar निव--- -रणे नि___ क__ न-व-द- क-ण- ----------- निवेदन करणे 0
m- ------ō-- -ēlā. m_ ṭ________ k____ m- ṭ-l-p-ō-a k-l-. ------------------ mī ṭēliphōna kēlā.
Li he explicat. मी न-व-दन-के--. मी नि___ के__ म- न-व-द- क-ल-. --------------- मी निवेदन केले. 0
mī--ē-ip-ō-- ----. m_ ṭ________ k____ m- ṭ-l-p-ō-a k-l-. ------------------ mī ṭēliphōna kēlā.
Li he explicat tota la història. मी ------क---ी---वेदन क-ल-. मी पू__ क__ नि___ के__ म- प-र-ण क-ा-ी न-व-द- क-ल-. --------------------------- मी पूर्ण कहाणी निवेदन केली. 0
M- s--p--------- ṭ-l-ph-n-v-ra---l--- hōt-. ------. M_ s_______ v___ ṭ____________ b_____ h____ / H____ M- s-m-ū-ṇ- v-ḷ- ṭ-l-p-ō-a-a-a b-l-t- h-t-. / H-t-. --------------------------------------------------- Mī sampūrṇa vēḷa ṭēliphōnavara bōlata hōtō. / Hōtē.
estudiar शिकण--/-अभ्--- -रणे शि__ / अ___ क__ श-क-े / अ-्-ा- क-ण- ------------------- शिकणे / अभ्यास करणे 0
M--s--p-rṇ--v--a -ē--p-ōnavara -ōlata h-t-. /---t-. M_ s_______ v___ ṭ____________ b_____ h____ / H____ M- s-m-ū-ṇ- v-ḷ- ṭ-l-p-ō-a-a-a b-l-t- h-t-. / H-t-. --------------------------------------------------- Mī sampūrṇa vēḷa ṭēliphōnavara bōlata hōtō. / Hōtē.
He estudiat. मी----ल---/-श-क-ो. मी शि___ / शि___ म- श-क-े- / श-क-ो- ------------------ मी शिकले. / शिकलो. 0
M----mpūr-- vēḷa -ēl--h--a-ar--b-la-- -ō-ō- /-Hō-ē. M_ s_______ v___ ṭ____________ b_____ h____ / H____ M- s-m-ū-ṇ- v-ḷ- ṭ-l-p-ō-a-a-a b-l-t- h-t-. / H-t-. --------------------------------------------------- Mī sampūrṇa vēḷa ṭēliphōnavara bōlata hōtō. / Hōtē.
He estudiat tot el vespre. म- सं--र-- -ं-------भर---्य---केला. मी सं___ सं______ अ___ के__ म- स-प-र-ण स-ध-य-क-ळ-र अ-्-ा- क-ल-. ----------------------------------- मी संपूर्ण संध्याकाळभर अभ्यास केला. 0
V-c-ra-ē V_______ V-c-r-ṇ- -------- Vicāraṇē
treballar क-म-क--े का_ क__ क-म क-ण- -------- काम करणे 0
V-c-r--ē V_______ V-c-r-ṇ- -------- Vicāraṇē
He treballat. मी---- -ेल-. मी का_ के__ म- क-म क-ल-. ------------ मी काम केले. 0
Vic---ṇē V_______ V-c-r-ṇ- -------- Vicāraṇē
He treballat tot el dia. म- ---्ण----स --म-के-े. मी पू__ दि__ का_ के__ म- प-र-ण द-व- क-म क-ल-. ----------------------- मी पूर्ण दिवस काम केले. 0
m--v-cā----. m_ v________ m- v-c-r-l-. ------------ mī vicāralē.
menjar जे-णे जे__ ज-व-े ----- जेवणे 0
m- v-cār---. m_ v________ m- v-c-r-l-. ------------ mī vicāralē.
He menjat. म- -ेव--- /-जे---. मी जे___ / जे___ म- ज-व-ो- / ज-व-े- ------------------ मी जेवलो. / जेवले. 0
m- -i-āralē. m_ v________ m- v-c-r-l-. ------------ mī vicāralē.
M’he menjat tot el menjar. म---र---जेवण--ेवलो.---जे---. मी स__ जे__ जे___ / जे___ म- स-्- ज-व- ज-व-ो- / ज-व-े- ---------------------------- मी सर्व जेवण जेवलो. / जेवले. 0
M--nēh-mī-- v----a-- -lō. M_ n_______ v_______ ā___ M- n-h-m-c- v-c-r-t- ā-ō- ------------------------- Mī nēhēmīca vicārata ālō.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!