Manual de conversa

ca Passat 3   »   mr भूतकाळ ३

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

८३ [त्र्याऐंशी]

83 [Tryā'ainśī]

भूतकाळ ३

bhūtakāḷa 3

Tria com vols veure la traducció:   
català marathi Engegar Més
trucar ट--ि----क--े टे___ क__ ट-ल-फ-न क-ण- ------------ टेलिफोन करणे 0
b--ta-āḷ--3 b________ 3 b-ū-a-ā-a 3 ----------- bhūtakāḷa 3
He trucat. मी ट-लि-ोन--ेला. मी टे___ के__ म- ट-ल-फ-न क-ल-. ---------------- मी टेलिफोन केला. 0
b-ū-ak-ḷa 3 b________ 3 b-ū-a-ā-a 3 ----------- bhūtakāḷa 3
He trucat per telèfon tota l’estona. मी------्ण वेळ--ेल---न-र ---त--ोत-. / --त-. मी सं___ वे_ टे_____ बो__ हो__ / हो__ म- स-प-र-ण व-ळ ट-ल-फ-न-र ब-ल- ह-त-. / ह-त-. ------------------------------------------- मी संपूर्ण वेळ टेलिफोनवर बोलत होतो. / होते. 0
ṭēli---na---r--ē ṭ________ k_____ ṭ-l-p-ō-a k-r-ṇ- ---------------- ṭēliphōna karaṇē
preguntar व-चा-णे वि___ व-च-र-े ------- विचारणे 0
ṭēli-hō-- -----ē ṭ________ k_____ ṭ-l-p-ō-a k-r-ṇ- ---------------- ṭēliphōna karaṇē
Li he preguntat. मी-विच--ल-. मी वि____ म- व-च-र-े- ----------- मी विचारले. 0
ṭ--i----a k-raṇē ṭ________ k_____ ṭ-l-p-ō-a k-r-ṇ- ---------------- ṭēliphōna karaṇē
Sempre he preguntat. म--ने-ेमी------रत--ल-. मी ने___ वि___ आ__ म- न-ह-म-च व-च-र- आ-ो- ---------------------- मी नेहेमीच विचारत आलो. 0
m---ēli--ō-a--ēl-. m_ ṭ________ k____ m- ṭ-l-p-ō-a k-l-. ------------------ mī ṭēliphōna kēlā.
explicar नि-----कर-े नि___ क__ न-व-द- क-ण- ----------- निवेदन करणे 0
mī-ṭēli-hōna-kēlā. m_ ṭ________ k____ m- ṭ-l-p-ō-a k-l-. ------------------ mī ṭēliphōna kēlā.
Li he explicat. म- ------ -े--. मी नि___ के__ म- न-व-द- क-ल-. --------------- मी निवेदन केले. 0
mī-ṭē-ip--------ā. m_ ṭ________ k____ m- ṭ-l-p-ō-a k-l-. ------------------ mī ṭēliphōna kēlā.
Li he explicat tota la història. म- पू-----ह-----िवे-न --ली. मी पू__ क__ नि___ के__ म- प-र-ण क-ा-ी न-व-द- क-ल-. --------------------------- मी पूर्ण कहाणी निवेदन केली. 0
M- ---p-r-- vēḷa--ē------av-ra----a-- h-tō- /-----. M_ s_______ v___ ṭ____________ b_____ h____ / H____ M- s-m-ū-ṇ- v-ḷ- ṭ-l-p-ō-a-a-a b-l-t- h-t-. / H-t-. --------------------------------------------------- Mī sampūrṇa vēḷa ṭēliphōnavara bōlata hōtō. / Hōtē.
estudiar शिकणे------यास-करणे शि__ / अ___ क__ श-क-े / अ-्-ा- क-ण- ------------------- शिकणे / अभ्यास करणे 0
M---am--r-a vē-a-ṭ-l-p-----a-- bō--ta ----- /--ō-ē. M_ s_______ v___ ṭ____________ b_____ h____ / H____ M- s-m-ū-ṇ- v-ḷ- ṭ-l-p-ō-a-a-a b-l-t- h-t-. / H-t-. --------------------------------------------------- Mī sampūrṇa vēḷa ṭēliphōnavara bōlata hōtō. / Hōtē.
He estudiat. म- -ि---- / ---ल-. मी शि___ / शि___ म- श-क-े- / श-क-ो- ------------------ मी शिकले. / शिकलो. 0
M--s-----ṇa-v--a -ē-i-----vara bō-ata-hō-ō. / Hō--. M_ s_______ v___ ṭ____________ b_____ h____ / H____ M- s-m-ū-ṇ- v-ḷ- ṭ-l-p-ō-a-a-a b-l-t- h-t-. / H-t-. --------------------------------------------------- Mī sampūrṇa vēḷa ṭēliphōnavara bōlata hōtō. / Hōtē.
He estudiat tot el vespre. म- सं-ूर्ण स-ध्-ा---भ--अ--या------. मी सं___ सं______ अ___ के__ म- स-प-र-ण स-ध-य-क-ळ-र अ-्-ा- क-ल-. ----------------------------------- मी संपूर्ण संध्याकाळभर अभ्यास केला. 0
Vicā-aṇē V_______ V-c-r-ṇ- -------- Vicāraṇē
treballar क-म-करणे का_ क__ क-म क-ण- -------- काम करणे 0
Vicāra-ē V_______ V-c-r-ṇ- -------- Vicāraṇē
He treballat. म- -ाम -े-े. मी का_ के__ म- क-म क-ल-. ------------ मी काम केले. 0
V-c-ra-ē V_______ V-c-r-ṇ- -------- Vicāraṇē
He treballat tot el dia. म- ---्- -ि-- क-- के-े. मी पू__ दि__ का_ के__ म- प-र-ण द-व- क-म क-ल-. ----------------------- मी पूर्ण दिवस काम केले. 0
m- v-cāra-ē. m_ v________ m- v-c-r-l-. ------------ mī vicāralē.
menjar ज-व-े जे__ ज-व-े ----- जेवणे 0
mī vi-ā----. m_ v________ m- v-c-r-l-. ------------ mī vicāralē.
He menjat. मी-ज---ो. /-ज--ले. मी जे___ / जे___ म- ज-व-ो- / ज-व-े- ------------------ मी जेवलो. / जेवले. 0
m- vi--ralē. m_ v________ m- v-c-r-l-. ------------ mī vicāralē.
M’he menjat tot el menjar. म---र्- ज-वण-जेवल---/ ----े. मी स__ जे__ जे___ / जे___ म- स-्- ज-व- ज-व-ो- / ज-व-े- ---------------------------- मी सर्व जेवण जेवलो. / जेवले. 0
Mī n-h--īc- ----rat- ā--. M_ n_______ v_______ ā___ M- n-h-m-c- v-c-r-t- ā-ō- ------------------------- Mī nēhēmīca vicārata ālō.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!