Manual de conversa

ca Passat 3   »   zh 过去时3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83[八十三]

83 [Bāshísān]

过去时3

guòqù shí 3

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
trucar 通电话--电-) 通_______ 通-话-打-话- -------- 通电话(打电话) 0
gu--ù-s-- 3 g____ s__ 3 g-ò-ù s-í 3 ----------- guòqù shí 3
He trucat. 我 打过 ---- 。 我 打_ 电_ 了 。 我 打- 电- 了 。 ----------- 我 打过 电话 了 。 0
g-òqù---í 3 g____ s__ 3 g-ò-ù s-í 3 ----------- guòqù shí 3
He trucat per telèfon tota l’estona. 我 一---打--话-了-。 我 一_ 在_ 电_ 了 。 我 一- 在- 电- 了 。 -------------- 我 一直 在打 电话 了 。 0
tōn- ---nh-- --- d-àn---) t___ d______ (__ d_______ t-n- d-à-h-à (-ǎ d-à-h-à- ------------------------- tōng diànhuà (dǎ diànhuà)
preguntar 提-题, 问问题,问 提___ 问____ 提-题- 问-题-问 ---------- 提问题, 问问题,问 0
tōng dià-hu---d- --à-h-à) t___ d______ (__ d_______ t-n- d-à-h-à (-ǎ d-à-h-à- ------------------------- tōng diànhuà (dǎ diànhuà)
Li he preguntat. 我 问过 - 。 我 问_ 了 。 我 问- 了 。 -------- 我 问过 了 。 0
tōng-dià-h-à (---di---uà) t___ d______ (__ d_______ t-n- d-à-h-à (-ǎ d-à-h-à- ------------------------- tōng diànhuà (dǎ diànhuà)
Sempre he preguntat. 我 以-------问--。 我 以_ 经_ 问 问_ 。 我 以- 经- 问 问- 。 -------------- 我 以前 经常 问 问题 。 0
w- dǎ-uò -------le. w_ d____ d_________ w- d-g-ò d-à-h-à-e- ------------------- wǒ dǎguò diànhuàle.
explicar 讲述-描述、-诉-说--述 讲____________ 讲-、-述-告-、-、-述 ------------- 讲述、描述、告诉、说、叙述 0
wǒ---gu---i--hu-le. w_ d____ d_________ w- d-g-ò d-à-h-à-e- ------------------- wǒ dǎguò diànhuàle.
Li he explicat. 我--- 了-。 我 说_ 了 。 我 说- 了 。 -------- 我 说过 了 。 0
wǒ ------d---hu-le. w_ d____ d_________ w- d-g-ò d-à-h-à-e- ------------------- wǒ dǎguò diànhuàle.
Li he explicat tota la història. 我 --整-事--- 说过-- 。 我 把 整___ 都 说_ 了 。 我 把 整-事- 都 说- 了 。 ----------------- 我 把 整个事情 都 说过 了 。 0
W- yī--- --i-dǎ ---nhu-l-. W_ y____ z__ d_ d_________ W- y-z-í z-i d- d-à-h-à-e- -------------------------- Wǒ yīzhí zài dǎ diànhuàle.
estudiar 学- 学_ 学- -- 学习 0
Wǒ-yī--í---- dǎ d----u---. W_ y____ z__ d_ d_________ W- y-z-í z-i d- d-à-h-à-e- -------------------------- Wǒ yīzhí zài dǎ diànhuàle.
He estudiat. 我 -- -了 。 我 学_ 过_ 。 我 学- 过- 。 --------- 我 学习 过了 。 0
Wǒ--ī-hí z-- -ǎ--ià-h-àle. W_ y____ z__ d_ d_________ W- y-z-í z-i d- d-à-h-à-e- -------------------------- Wǒ yīzhí zài dǎ diànhuàle.
He estudiat tot el vespre. 我---了--个-晚--。 我 学__ 整_ 晚_ 。 我 学-了 整- 晚- 。 ------------- 我 学习了 整个 晚上 。 0
T--wè-t---wè- w-ntí,--èn T_ w_____ w__ w_____ w__ T- w-n-í- w-n w-n-í- w-n ------------------------ Tí wèntí, wèn wèntí, wèn
treballar 工- 工_ 工- -- 工作 0
T------í- wèn w----,-w-n T_ w_____ w__ w_____ w__ T- w-n-í- w-n w-n-í- w-n ------------------------ Tí wèntí, wèn wèntí, wèn
He treballat. 我--- 了-。 我 工_ 了 。 我 工- 了 。 -------- 我 工作 了 。 0
Tí ----í---èn--èn--- --n T_ w_____ w__ w_____ w__ T- w-n-í- w-n w-n-í- w-n ------------------------ Tí wèntí, wèn wèntí, wèn
He treballat tot el dia. 我 ---了 一整天 。 我 工_ 了 一__ 。 我 工- 了 一-天 。 ------------ 我 工作 了 一整天 。 0
w--w----ò--. w_ w________ w- w-n-u-l-. ------------ wǒ wènguòle.
menjar -饭 吃_ 吃- -- 吃饭 0
wǒ----guòl-. w_ w________ w- w-n-u-l-. ------------ wǒ wènguòle.
He menjat. 我 吃过 了 。 我 吃_ 了 。 我 吃- 了 。 -------- 我 吃过 了 。 0
w- wèngu-l-. w_ w________ w- w-n-u-l-. ------------ wǒ wènguòle.
M’he menjat tot el menjar. 我 - -部-- 都--光 --。 我 把 全___ 都 吃_ 了 。 我 把 全-饭- 都 吃- 了 。 ----------------- 我 把 全部饭菜 都 吃光 了 。 0
W----------ī-gc-á-- wè--wè---. W_ y_____ j________ w__ w_____ W- y-q-á- j-n-c-á-g w-n w-n-í- ------------------------------ Wǒ yǐqián jīngcháng wèn wèntí.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!