Manual de conversa

ca L’esport   »   zh 体育运动

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49[四十九]

49 [Sìshíjiǔ]

体育运动

tǐyù yùndòng

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Practiques cap esport? 你-- 体-运--吗-？ 你 做 体___ 吗 ？ 你 做 体-运- 吗 ？ ------------ 你 做 体育运动 吗 ？ 0
t-yù yùnd-ng t___ y______ t-y- y-n-ò-g ------------ tǐyù yùndòng
Sí, em cal moure. 是啊--我 -要 运---- 。 是__ 我 需_ 运_ 运_ 。 是-， 我 需- 运- 运- 。 ---------------- 是啊， 我 需要 运动 运动 。 0
t-y------òng t___ y______ t-y- y-n-ò-g ------------ tǐyù yùndòng
Vaig al centre esportiu. 我--- ----部 。 我 参_ 体____ 。 我 参- 体-俱-部 。 ------------ 我 参加 体育俱乐部 。 0
n- z-ò ---ù ------g-m-? n_ z__ t___ y______ m__ n- z-ò t-y- y-n-ò-g m-? ----------------------- nǐ zuò tǐyù yùndòng ma?
Juguem a futbol. 我们 - 足球 。 我_ 踢 足_ 。 我- 踢 足- 。 --------- 我们 踢 足球 。 0
nǐ zu- tǐy--yùnd-n---a? n_ z__ t___ y______ m__ n- z-ò t-y- y-n-ò-g m-? ----------------------- nǐ zuò tǐyù yùndòng ma?
A vegades nedem. 我们---候----。 我_ 有__ 游_ 。 我- 有-候 游- 。 ----------- 我们 有时候 游泳 。 0
nǐ -u- t-y-------n- m-? n_ z__ t___ y______ m__ n- z-ò t-y- y-n-ò-g m-? ----------------------- nǐ zuò tǐyù yùndòng ma?
O fem moto. 或者-我们 -自行- 。 或_ 我_ 骑___ 。 或- 我- 骑-行- 。 ------------ 或者 我们 骑自行车 。 0
Sh---,--- ------------- -ù---n-. S__ a_ w_ x____ y______ y_______ S-ì a- w- x-y-o y-n-ò-g y-n-ò-g- -------------------------------- Shì a, wǒ xūyào yùndòng yùndòng.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. 在--- ----- --- -- -球场 。 在 我_ 这_ 城_ 里 有 一_ 足__ 。 在 我- 这- 城- 里 有 一- 足-场 。 ----------------------- 在 我们 这个 城市 里 有 一个 足球场 。 0
S-- a,--ǒ-x-yà- yù--òn--yù-----. S__ a_ w_ x____ y______ y_______ S-ì a- w- x-y-o y-n-ò-g y-n-ò-g- -------------------------------- Shì a, wǒ xūyào yùndòng yùndòng.
També hi ha una piscina amb sauna. 也----拿浴- 游---。 也_ 带____ 游__ 。 也- 带-拿-的 游-场 。 -------------- 也有 带桑拿浴的 游泳场 。 0
S-- a---ǒ -ū-à--yùnd-n--yùnd---. S__ a_ w_ x____ y______ y_______ S-ì a- w- x-y-o y-n-ò-g y-n-ò-g- -------------------------------- Shì a, wǒ xūyào yùndòng yùndòng.
I hi ha un camp de golf. 还- 高-夫球场-。 还_ 高____ 。 还- 高-夫-场 。 ---------- 还有 高尔夫球场 。 0
Wǒ--ānj-- t-yù jùl---. W_ c_____ t___ j______ W- c-n-i- t-y- j-l-b-. ---------------------- Wǒ cānjiā tǐyù jùlèbù.
Què hi ha a la televisió? 电视--- -么 ？ 电__ 演 什_ ？ 电-上 演 什- ？ ---------- 电视上 演 什么 ？ 0
Wǒ-c-njiā---y---ùl-b-. W_ c_____ t___ j______ W- c-n-i- t-y- j-l-b-. ---------------------- Wǒ cānjiā tǐyù jùlèbù.
Hi ha un partit de futbol. 正在 转---球赛-。 正_ 转_ 足__ 。 正- 转- 足-赛 。 ----------- 正在 转播 足球赛 。 0
W--cān-i- tǐy- -ùlèb-. W_ c_____ t___ j______ W- c-n-i- t-y- j-l-b-. ---------------------- Wǒ cānjiā tǐyù jùlèbù.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. 德-队 - -国- 。 德__ 对 英__ 。 德-队 对 英-队 。 ----------- 德国队 对 英国队 。 0
W-me- t- ---i-. W____ t_ z_____ W-m-n t- z-q-ú- --------------- Wǒmen tī zúqiú.
Qui guanya? 谁-- 赢 ？ 谁 会 赢 ？ 谁 会 赢 ？ ------- 谁 会 赢 ？ 0
Wǒm-n t-----i-. W____ t_ z_____ W-m-n t- z-q-ú- --------------- Wǒmen tī zúqiú.
No en tinc ni idea. 我 - ---。 我 不 知_ 。 我 不 知- 。 -------- 我 不 知道 。 0
W-m-n t---úq-ú. W____ t_ z_____ W-m-n t- z-q-ú- --------------- Wǒmen tī zúqiú.
De moment, és un empat. 现- - - -生-结- 。 现_ 还 没 产_ 结_ 。 现- 还 没 产- 结- 。 -------------- 现在 还 没 产生 结果 。 0
W---n---u ----ò- yóuy-ng. W____ y__ s_____ y_______ W-m-n y-u s-í-ò- y-u-ǒ-g- ------------------------- Wǒmen yǒu shíhòu yóuyǒng.
L’àrbitre és de Bèlgica. 这--裁- -------。 这_ 裁_ 来_ 比__ 。 这- 裁- 来- 比-时 。 -------------- 这个 裁判 来自 比利时 。 0
W-m-n yǒu shíhò---óuy--g. W____ y__ s_____ y_______ W-m-n y-u s-í-ò- y-u-ǒ-g- ------------------------- Wǒmen yǒu shíhòu yóuyǒng.
Ara hi ha un penal. 现在-要 -- - 。 现_ 要 点_ 了 。 现- 要 点- 了 。 ----------- 现在 要 点球 了 。 0
Wǒm-n-yǒu-shíh-u--ó--ǒn-. W____ y__ s_____ y_______ W-m-n y-u s-í-ò- y-u-ǒ-g- ------------------------- Wǒmen yǒu shíhòu yóuyǒng.
Gol! U a zero! 进- ！ --- ！ 进_ ！ 1__ ！ 进- ！ 1-0 ！ ---------- 进球 ！ 1比0 ！ 0
Hu-zhě---men qí -ì-íng---. H_____ w____ q_ z_________ H-ò-h- w-m-n q- z-x-n-c-ē- -------------------------- Huòzhě wǒmen qí zìxíngchē.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + xinès (simplificat) (1-100) MP3 xinès (simplificat) (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!