Manual de conversa

ca L’esport   »   be Спорт

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [сорак дзевяць]

49 [sorak dzevyats’]

Спорт

Sport

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Practiques cap esport? Т--займ-еш-- -по-т--? Т_ з________ с_______ Т- з-й-а-ш-я с-о-т-м- --------------------- Ты займаешся спортам? 0
S--rt S____ S-o-t ----- Sport
Sí, em cal moure. Та-- ---авін-н /-па-і--а----ацц-. Т___ я п______ / п______ р_______ Т-к- я п-в-н-н / п-в-н-а р-х-ц-а- --------------------------------- Так, я павінен / павінна рухацца. 0
S--rt S____ S-o-t ----- Sport
Vaig al centre esportiu. Я хаджу ў-с-а-ты---- -а-ар--тва. Я х____ ў с_________ т__________ Я х-д-у ў с-а-т-ў-а- т-в-р-с-в-. -------------------------------- Я хаджу ў спартыўнае таварыства. 0
T--zaym--sh--- --o-t--? T_ z__________ s_______ T- z-y-a-s-s-a s-o-t-m- ----------------------- Ty zaymaeshsya sportam?
Juguem a futbol. Мы г---е--у ф--б--. М_ г_____ у ф______ М- г-л-е- у ф-т-о-. ------------------- Мы гуляем у футбол. 0
Ty z-y--e-h-ya --o--a-? T_ z__________ s_______ T- z-y-a-s-s-a s-o-t-m- ----------------------- Ty zaymaeshsya sportam?
A vegades nedem. Ч-с---мы-п-а-аем. Ч____ м_ п_______ Ч-с-м м- п-а-а-м- ----------------- Часам мы плаваем. 0
T------a-s-s-a sp-r-a-? T_ z__________ s_______ T- z-y-a-s-s-a s-o-t-m- ----------------------- Ty zaymaeshsya sportam?
O fem moto. Аб- мы езд-ім ----е---i---ах. А__ м_ е_____ н_ в___________ А-о м- е-д-і- н- в-л-с-п-д-х- ----------------------------- Або мы ездзім на веласiпедах. 0
T-k- -a--a---e----pav-n-- ruk-atst--. T___ y_ p______ / p______ r__________ T-k- y- p-v-n-n / p-v-n-a r-k-a-s-s-. ------------------------------------- Tak, ya pavіnen / pavіnna rukhatstsa.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. У -аш-- -ора--е-ёсц---у-боль-ы ст-д-ё-. У н____ г______ ё___ ф________ с_______ У н-ш-м г-р-д-е ё-ц- ф-т-о-ь-ы с-а-ы-н- --------------------------------------- У нашым горадзе ёсць футбольны стадыён. 0
T-----a-p------ - pav--n--r--ha---sa. T___ y_ p______ / p______ r__________ T-k- y- p-v-n-n / p-v-n-a r-k-a-s-s-. ------------------------------------- Tak, ya pavіnen / pavіnna rukhatstsa.
També hi ha una piscina amb sauna. Та-сама----- ба--й- з-с----й. Т______ ё___ б_____ з с______ Т-к-а-а ё-ц- б-с-й- з с-у-а-. ----------------------------- Таксама ёсць басейн з саунай. 0
Tak---a--a-і--n-- -av-------kha-----. T___ y_ p______ / p______ r__________ T-k- y- p-v-n-n / p-v-n-a r-k-a-s-s-. ------------------------------------- Tak, ya pavіnen / pavіnna rukhatstsa.
I hi ha un camp de golf. А та-сама -с-ь --яц-ў----л--г-л--і ў --л-ф. А т______ ё___ п_______ д__ г_____ ў г_____ А т-к-а-а ё-ц- п-я-о-к- д-я г-л-н- ў г-л-ф- ------------------------------------------- А таксама ёсць пляцоўка для гульні ў гольф. 0
Y------zhu----p---y-n---t--a-y---a. Y_ k______ u s_________ t__________ Y- k-a-z-u u s-a-t-u-a- t-v-r-s-v-. ----------------------------------- Ya khadzhu u spartyunae tavarystva.
Què hi ha a la televisió? Шт- --з--п---э---із--ы? Ш__ і___ п_ т__________ Ш-о і-з- п- т-л-в-з-р-? ----------------------- Што ідзе па тэлевізары? 0
Ya -h-dzh- u s-artyu--e ta-a---tv-. Y_ k______ u s_________ t__________ Y- k-a-z-u u s-a-t-u-a- t-v-r-s-v-. ----------------------------------- Ya khadzhu u spartyunae tavarystva.
Hi ha un partit de futbol. Цяп-----з- фу--о-ьн--ма-ч. Ц____ і___ ф________ м____ Ц-п-р і-з- ф-т-о-ь-ы м-т-. -------------------------- Цяпер ідзе футбольны матч. 0
Y- k--d-h--u -p---yunae-t---r-----. Y_ k______ u s_________ t__________ Y- k-a-z-u u s-a-t-u-a- t-v-r-s-v-. ----------------------------------- Ya khadzhu u spartyunae tavarystva.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Ня-е-кая -ам--д- --л-е с---ац---н-лійс--й. Н_______ к______ г____ с______ а__________ Н-м-ц-а- к-м-н-а г-л-е с-п-а-ь а-г-і-с-а-. ------------------------------------------ Нямецкая каманда гуляе супраць англійскай. 0
My --ly---m-u ---b--. M_ g_______ u f______ M- g-l-a-e- u f-t-o-. --------------------- My gulyayem u futbol.
Qui guanya? Хт- ---гр-е? Х__ в_______ Х-о в-й-р-е- ------------ Хто выйграе? 0
My -u--ay-m-u--utbol. M_ g_______ u f______ M- g-l-a-e- u f-t-o-. --------------------- My gulyayem u futbol.
No en tinc ni idea. Я--- вед--. Я н_ в_____ Я н- в-д-ю- ----------- Я не ведаю. 0
My ---y-y-m-------ol. M_ g_______ u f______ M- g-l-a-e- u f-t-o-. --------------------- My gulyayem u futbol.
De moment, és un empat. Н--д-дз--ы--о-ант-ні-ы-. Н_ д______ м_____ н_____ Н- д-д-е-ы м-м-н- н-ч-я- ------------------------ На дадзены момант нічыя. 0
C--sa- my -lav-em. C_____ m_ p_______ C-a-a- m- p-a-a-m- ------------------ Chasam my plavaem.
L’àrbitre és de Bèlgica. Ар--тр - -ельг-і. А_____ з Б_______ А-б-т- з Б-л-г-і- ----------------- Арбітр з Бельгіі. 0
Ch-s---my-pla--e-. C_____ m_ p_______ C-a-a- m- p-a-a-m- ------------------ Chasam my plavaem.
Ara hi ha un penal. Зар-- будз- адзінац-аці---р--ы-----. З____ б____ а_________________ ў____ З-р-з б-д-е а-з-н-ц-а-і-е-р-в- ў-а-. ------------------------------------ Зараз будзе адзінаццаціметровы ўдар. 0
Chasam-m- p-a--em. C_____ m_ p_______ C-a-a- m- p-a-a-m- ------------------ Chasam my plavaem.
Gol! U a zero! Гол!---з----уль! Г___ А__________ Г-л- А-з-н-н-л-! ---------------- Гол! Адзін-нуль! 0
Ab- my--ez-zі------ela-i--da--. A__ m_ y______ n_ v____________ A-o m- y-z-z-m n- v-l-s-p-d-k-. ------------------------------- Abo my yezdzіm na velasipedakh.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!