Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   be нечага хацець

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [семдзесят]

70 [semdzesyat]

нечага хацець

nechaga khatsets’

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Х--ац- к----ь? Х_____ к______ Х-ч-ц- к-р-ц-? -------------- Хочаце курыць? 0
n--ha-- kha----s’ n______ k________ n-c-a-a k-a-s-t-’ ----------------- nechaga khatsets’
Que li agradaria ballar a vostè? Хо--це п-т-нц-ва-ь? Х_____ п___________ Х-ч-ц- п-т-н-а-а-ь- ------------------- Хочаце патанцаваць? 0
n--haga k--t-e--’ n______ k________ n-c-a-a k-a-s-t-’ ----------------- nechaga khatsets’
Que li agradaria passejar a vostè? Хо---е пра-уля-ц-? Х_____ п__________ Х-ч-ц- п-а-у-я-ц-? ------------------ Хочаце прагуляцца? 0
K-o--a--e ku-y-s-? K________ k_______ K-o-h-t-e k-r-t-’- ------------------ Khochatse kuryts’?
M’agradaria fumar. Я -ач----ры-ь. Я х___ к______ Я х-ч- к-р-ц-. -------------- Я хачу курыць. 0
Kh----t-- kur-t-’? K________ k_______ K-o-h-t-e k-r-t-’- ------------------ Khochatse kuryts’?
Voldries un cigarret? Хо-аш -ыг-р-ту? Х____ ц________ Х-ч-ш ц-г-р-т-? --------------- Хочаш цыгарэту? 0
Kho-hat----u-yts-? K________ k_______ K-o-h-t-e k-r-t-’- ------------------ Khochatse kuryts’?
(Ell) voldria foc. Ён -о----р-к----ь. Ё_ х___ п_________ Ё- х-ч- п-ы-у-ы-ь- ------------------ Ён хоча прыкурыць. 0
Khochatse p--a--s--ats’? K________ p_____________ K-o-h-t-e p-t-n-s-v-t-’- ------------------------ Khochatse patantsavats’?
M’agradaria beure alguna cosa. Я-х-ц----ы - х---л--бы ---о-н-бу-зь п-п---. Я х____ б_ / х_____ б_ ч___________ п______ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- ч-г---е-у-з- п-п-ц-. ------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы чаго-небудзь папіць. 0
K-och---e--a--n---vat-’? K________ p_____________ K-o-h-t-e p-t-n-s-v-t-’- ------------------------ Khochatse patantsavats’?
M’agradaria menjar alguna cosa. Я-х-цеў -ы ---аце-а--ы-ч-г--н-б---ь п--сці. Я х____ б_ / х_____ б_ ч___________ п______ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- ч-г---е-у-з- п-е-ц-. ------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы чаго-небудзь паесці. 0
K-oc----e-p--a-tsa--t--? K________ p_____________ K-o-h-t-e p-t-n-s-v-t-’- ------------------------ Khochatse patantsavats’?
M’agradaria descansar una mica. Я -ац-ў б--/-ха---а-бы-т------дп--ы-ь. Я х____ б_ / х_____ б_ т____ а________ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- т-о-і а-п-ч-ц-. -------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы трохі адпачыць. 0
K--chatse ------y---tsa? K________ p_____________ K-o-h-t-e p-a-u-y-t-t-a- ------------------------ Khochatse pragulyatstsa?
M’agradaria preguntar-li una cosa. Я-х--е---- /-хаце-а-б- -ешт--- Ва--спыт-ць. Я х____ б_ / х_____ б_ н____ ў В__ с_______ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- н-ш-а ў В-с с-ы-а-ь- ------------------------------------------- Я хацеў бы / хацела бы нешта ў Вас спытаць. 0
K-o--a-----r-gu-ya--t--? K________ p_____________ K-o-h-t-e p-a-u-y-t-t-a- ------------------------ Khochatse pragulyatstsa?
M’agradaria demanar-li una cosa. Я х-ц-- -ы - хаце-а-бы-----аб -ы-с-ц---ап--сіц-. Я х____ б_ / х_____ б_ В__ а_ ч______ п_________ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- В-с а- ч-м-ь-і п-п-а-і-ь- ------------------------------------------------ Я хацеў бы / хацела бы Вас аб чымсьці папрасіць. 0
K--cha--e----g-ly-ts---? K________ p_____________ K-o-h-t-e p-a-u-y-t-t-a- ------------------------ Khochatse pragulyatstsa?
M’agradaria convidar-li a una cosa. Я-х--------/-ха---а бы --- н------ьц- з--ра---ь. Я х____ б_ / х_____ б_ В__ н_ ш______ з_________ Я х-ц-ў б- / х-ц-л- б- В-с н- ш-о-ь-і з-п-а-і-ь- ------------------------------------------------ Я хацеў бы / хацела бы Вас на штосьці запрасіць. 0
Y---h-ch--k----s-. Y_ k_____ k_______ Y- k-a-h- k-r-t-’- ------------------ Ya khachu kuryts’.
Què li agradaria prendre, si us plau? Шт--Вы-ж------? Ш__ В_ ж_______ Ш-о В- ж-д-е-е- --------------- Што Вы жадаеце? 0
Y- --ach--------’. Y_ k_____ k_______ Y- k-a-h- k-r-t-’- ------------------ Ya khachu kuryts’.
Voldria un cafè? Ж-----е --в-? Ж______ к____ Ж-д-е-е к-в-? ------------- Жадаеце кавы? 0
Y----ach--k--yts’. Y_ k_____ k_______ Y- k-a-h- k-r-t-’- ------------------ Ya khachu kuryts’.
O preferiria un te? Аб--Вам -епе- -а--а--? А__ В__ л____ г_______ А-о В-м л-п-й г-р-а-ы- ---------------------- Або Вам лепей гарбаты? 0
Kh--h-sh ts-g-r-t-? K_______ t_________ K-o-h-s- t-y-a-e-u- ------------------- Khochash tsygaretu?
Ens agradaria anar a casa. М- хоч-м-ех--- дад-му. М_ х____ е____ д______ М- х-ч-м е-а-ь д-д-м-. ---------------------- Мы хочам ехаць дадому. 0
K-oc--sh-t---a---u? K_______ t_________ K-o-h-s- t-y-a-e-u- ------------------- Khochash tsygaretu?
Voleu un taxi? Вам---т--б-----а--і? В__ п________ т_____ В-м п-т-э-н-е т-к-і- -------------------- Вам патрэбнае таксі? 0
Khoch--h t-y-ar---? K_______ t_________ K-o-h-s- t-y-a-e-u- ------------------- Khochash tsygaretu?
Voldrien trucar per telèfon. Яны--о-у-ь п--э--ф----а-ь. Я__ х_____ п______________ Я-ы х-ч-ц- п-т-л-ф-н-в-ц-. -------------------------- Яны хочуць патэлефанаваць. 0
E--kho--a pry-ury--’. E_ k_____ p__________ E- k-o-h- p-y-u-y-s-. --------------------- En khocha prykuryts’.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...