Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   ka სურვილი

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [სამოცდაათი]

70 [samotsdaati]

სურვილი

survili

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? მ---ვა გ---ავთ? მ_____ გ_______ მ-წ-ვ- გ-ე-ა-თ- --------------- მოწევა გნებავთ? 0
surv-li s______ s-r-i-i ------- survili
Que li agradaria ballar a vostè? ცე-ვ--გ-ებ-ვთ? ც____ გ_______ ც-კ-ა გ-ე-ა-თ- -------------- ცეკვა გნებავთ? 0
su-vili s______ s-r-i-i ------- survili
Que li agradaria passejar a vostè? გა--ი--ე-- გნებ--თ? გ_________ გ_______ გ-ს-ი-ნ-ბ- გ-ე-ა-თ- ------------------- გასეირნება გნებავთ? 0
m---'-va--nebavt? m_______ g_______ m-t-'-v- g-e-a-t- ----------------- mots'eva gnebavt?
M’agradaria fumar. მო--ვა მინდა. მ_____ მ_____ მ-წ-ვ- მ-ნ-ა- ------------- მოწევა მინდა. 0
t--k'va-g-ebav-? t______ g_______ t-e-'-a g-e-a-t- ---------------- tsek'va gnebavt?
Voldries un cigarret? გინდ---იგ-რე--? გ____ ს________ გ-ნ-ა ს-გ-რ-ტ-? --------------- გინდა სიგარეტი? 0
gas--rne-a gn--a--? g_________ g_______ g-s-i-n-b- g-e-a-t- ------------------- gaseirneba gnebavt?
(Ell) voldria foc. მ-ს--ე--ლი -ნ-ა. მ__ ც_____ უ____ მ-ს ც-ც-ლ- უ-დ-. ---------------- მას ცეცხლი უნდა. 0
g--------a-g--b---? g_________ g_______ g-s-i-n-b- g-e-a-t- ------------------- gaseirneba gnebavt?
M’agradaria beure alguna cosa. რ-მი- -ა-----მ--დ-. რ____ დ_____ მ_____ რ-მ-ს დ-ლ-ვ- მ-ნ-ა- ------------------- რამის დალევა მინდა. 0
ga---r-e-- g--bavt? g_________ g_______ g-s-i-n-b- g-e-a-t- ------------------- gaseirneba gnebavt?
M’agradaria menjar alguna cosa. რა-ი- ---ა --ნ-ა. რ____ ჭ___ მ_____ რ-მ-ს ჭ-მ- მ-ნ-ა- ----------------- რამის ჭამა მინდა. 0
m---------i-d-. m_______ m_____ m-t-'-v- m-n-a- --------------- mots'eva minda.
M’agradaria descansar una mica. მ-ნდ--ც--ა დავი-ვენო. მ____ ც___ დ_________ მ-ნ-ა ც-ტ- დ-ვ-ს-ე-ო- --------------------- მინდა ცოტა დავისვენო. 0
gind--sig-ret--? g____ s_________ g-n-a s-g-r-t-i- ---------------- ginda sigaret'i?
M’agradaria preguntar-li una cosa. რ-ღაც-მ-ნ-ა გკ----თ. რ____ მ____ გ_______ რ-ღ-ც მ-ნ-ა გ-ი-ხ-თ- -------------------- რაღაც მინდა გკითხოთ. 0
ma- tset--hli -n-a. m__ t________ u____ m-s t-e-s-h-i u-d-. ------------------- mas tsetskhli unda.
M’agradaria demanar-li una cosa. რა-აც მ-ნ-ა----ო-ოთ. რ____ მ____ გ_______ რ-ღ-ც მ-ნ-ა გ-ხ-ვ-თ- -------------------- რაღაც მინდა გთხოვოთ. 0
mas-t-ets-h-i u-da. m__ t________ u____ m-s t-e-s-h-i u-d-. ------------------- mas tsetskhli unda.
M’agradaria convidar-li a una cosa. რ-მეზ- -ინდ----გ--ტ---თ. რ_____ მ____ დ__________ რ-მ-ზ- მ-ნ-ა დ-გ-ა-ი-ო-. ------------------------ რამეზე მინდა დაგპატიჟოთ. 0
m-- ----sk--- unda. m__ t________ u____ m-s t-e-s-h-i u-d-. ------------------- mas tsetskhli unda.
Què li agradaria prendre, si us plau? რა--ნე--ვ-? რ_ გ_______ რ- გ-ე-ა-თ- ----------- რა გნებავთ? 0
r-mis-d--e-a-m--d-. r____ d_____ m_____ r-m-s d-l-v- m-n-a- ------------------- ramis daleva minda.
Voldria un cafè? გნე-ავთ--რ-- ჭ--ა --ვ-? გ______ ე___ ჭ___ ყ____ გ-ე-ა-თ ე-თ- ჭ-ქ- ყ-ვ-? ----------------------- გნებავთ ერთი ჭიქა ყავა? 0
r--is-dal-v--m--d-. r____ d_____ m_____ r-m-s d-l-v- m-n-a- ------------------- ramis daleva minda.
O preferiria un te? თ---რთი ჭ--- ჩ-- ----ე-ნ-ათ? თ_ ე___ ჭ___ ჩ__ გ__________ თ- ე-თ- ჭ-ქ- ჩ-ი გ-რ-ე-ნ-ა-? ---------------------------- თუ ერთი ჭიქა ჩაი გირჩევნიათ? 0
ram---d-le-a-min--. r____ d_____ m_____ r-m-s d-l-v- m-n-a- ------------------- ramis daleva minda.
Ens agradaria anar a casa. ჩ-ენ სა---ი -ა-ვლ- -ვ---ა. ჩ___ ს_____ წ_____ გ______ ჩ-ე- ს-ხ-შ- წ-ს-ლ- გ-ი-დ-. -------------------------- ჩვენ სახლში წასვლა გვინდა. 0
r-mis ch-am---ind-. r____ c_____ m_____ r-m-s c-'-m- m-n-a- ------------------- ramis ch'ama minda.
Voleu un taxi? ტაქ-- -ნ--ა-თ? ტ____ გ_______ ტ-ქ-ი გ-ე-ა-თ- -------------- ტაქსი გნებავთ? 0
m-n-a tso--- d---s-eno. m____ t_____ d_________ m-n-a t-o-'- d-v-s-e-o- ----------------------- minda tsot'a davisveno.
Voldrien trucar per telèfon. თ---- დ-რე-ვ- გნ--ავთ. თ____ დ______ გ_______ თ-ვ-ნ დ-რ-კ-ა გ-ე-ა-თ- ---------------------- თქვენ დარეკვა გნებავთ. 0
ra--ats -in-a -k---kho-. r______ m____ g_________ r-g-a-s m-n-a g-'-t-h-t- ------------------------ raghats minda gk'itkhot.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...