Manual de conversa

ca Els adverbis   »   ka ზმნიზედები

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [ასი]

100 [asi]

ზმნიზედები

zmnizedebi

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
ja – encara no / mai ერთ-ე---კვე-–--ე- --ას---ს ე_____ უ___ – ჯ__ ა_______ ე-თ-ე- უ-ვ- – ჯ-რ ა-ა-ო-ე- -------------------------- ერთხელ უკვე – ჯერ არასოდეს 0
z---z-de-i z_________ z-n-z-d-b- ---------- zmnizedebi
Ha estat a Berlín? ყო-----რ--რო-ეს---ბე--ინშ-? ყ________ რ______ ბ________ ყ-ფ-ლ-ა-თ რ-დ-ს-ე ბ-რ-ი-შ-? --------------------------- ყოფილხართ როდესმე ბერლინში? 0
zmn-z-debi z_________ z-n-z-d-b- ---------- zmnizedebi
No, encara no / mai. არა- ჯერ-არ-ს----. ა___ ჯ__ ა________ ა-ა- ჯ-რ ა-ა-ო-ე-. ------------------ არა, ჯერ არასოდეს. 0
er-kh-l----v----j-- a-as-d-s e______ u____ – j__ a_______ e-t-h-l u-'-e – j-r a-a-o-e- ---------------------------- ertkhel uk've – jer arasodes
algú – ningú ვ--მ- - -რ-ვინ ვ____ – ა_____ ვ-ნ-ე – ა-ა-ი- -------------- ვინმე – არავინ 0
qop---hart---des-e be--i-shi? q_________ r______ b_________ q-p-l-h-r- r-d-s-e b-r-i-s-i- ----------------------------- qopilkhart rodesme berlinshi?
Coneix vostè algú aquí? ი-ნ-ბთ აქ-----ეს? ი_____ ა_ ვ______ ი-ნ-ბ- ა- ვ-ნ-ე-? ----------------- იცნობთ აქ ვინმეს? 0
q-p-lk---- ro---me ber--ns-i? q_________ r______ b_________ q-p-l-h-r- r-d-s-e b-r-i-s-i- ----------------------------- qopilkhart rodesme berlinshi?
No, no conec ningú aquí. ა-ა, ----რავი- -ი----. ა___ ა_ ა_____ ვ______ ა-ა- ა- ა-ა-ი- ვ-ც-ო-. ---------------------- არა, აქ არავის ვიცნობ. 0
q--il--art--od-sme-----i-shi? q_________ r______ b_________ q-p-l-h-r- r-d-s-e b-r-i-s-i- ----------------------------- qopilkhart rodesme berlinshi?
encara – ja no კ-დევ----ე-ი-აღ--. კ____ – მ___ ა____ კ-დ-ვ – მ-ტ- ა-ა-. ------------------ კიდევ – მეტი აღარ. 0
a--- --r a---ode-. a___ j__ a________ a-a- j-r a-a-o-e-. ------------------ ara, jer arasodes.
Que es quedarà encara més temps? კი--ვ-დი-ხ------ებ-თ ა-? კ____ დ______ რ_____ ა__ კ-დ-ვ დ-დ-ა-ს რ-ე-ი- ა-? ------------------------ კიდევ დიდხანს რჩებით აქ? 0
ara,-j-----a-----. a___ j__ a________ a-a- j-r a-a-o-e-. ------------------ ara, jer arasodes.
No, ja no em quedaré més temps aquí. არ-- ა- -ი-ხ--- --არ ვრ-ე--. ა___ ა_ დ______ ა___ ვ______ ა-ა- ა- დ-დ-ა-ს ა-ა- ვ-ჩ-ბ-. ---------------------------- არა, აქ დიდხანს აღარ ვრჩები. 0
a---------r---des. a___ j__ a________ a-a- j-r a-a-o-e-. ------------------ ara, jer arasodes.
alguna cosa més – res més კიდევ-რ----- მე-ი--რა--რი კ____ რ___ – მ___ ა______ კ-დ-ვ რ-მ- – მ-ტ- ა-ა-ე-ი ------------------------- კიდევ რამე – მეტი არაფერი 0
vi-me ---r--in v____ – a_____ v-n-e – a-a-i- -------------- vinme – aravin
Encara vol alguna cosa més de beure? გ--ბავთ კ--ე----ი-ე---ალევ-? გ______ კ____ რ_____ დ______ გ-ე-ა-თ კ-დ-ვ რ-ი-ე- დ-ლ-ვ-? ---------------------------- გნებავთ კიდევ რაიმეს დალევა? 0
v--m- –-aravin v____ – a_____ v-n-e – a-a-i- -------------- vinme – aravin
No, no desitjo res més. ა-ა- -ღ-რაფერ---ინ-ა. ა___ ა________ მ_____ ა-ა- ა-ა-ა-ე-ი მ-ნ-ა- --------------------- არა, აღარაფერი მინდა. 0
vinme-–--ra--n v____ – a_____ v-n-e – a-a-i- -------------- vinme – aravin
ja … alguna cosa – encara res უ--ე -აიმე-– ჯ-რ ------ი უ___ რ____ – ჯ__ ა______ უ-ვ- რ-ი-ე – ჯ-რ ა-ა-ე-ი ------------------------ უკვე რაიმე – ჯერ არაფერი 0
i-snob- a--vinm-s? i______ a_ v______ i-s-o-t a- v-n-e-? ------------------ itsnobt ak vinmes?
Ja ha menjat alguna cosa? მიირთვით --ვ- -ამე? მ_______ უ___ რ____ მ-ი-თ-ი- უ-ვ- რ-მ-? ------------------- მიირთვით უკვე რამე? 0
i--nobt -- v-----? i______ a_ v______ i-s-o-t a- v-n-e-? ------------------ itsnobt ak vinmes?
No, encara no he menjat res. არ-,-მ---ერ --აფე-ი-მ-ჭა-ია. ა___ მ_ ჯ__ ა______ მ_______ ა-ა- მ- ჯ-რ ა-ა-ე-ი მ-ჭ-მ-ა- ---------------------------- არა, მე ჯერ არაფერი მიჭამია. 0
i-snobt a--vin---? i______ a_ v______ i-s-o-t a- v-n-e-? ------------------ itsnobt ak vinmes?
algú més – ningú més კიდ-ვ--ი--ე - მ----ა-ავ-ნ კ____ ვ____ – მ___ ა_____ კ-დ-ვ ვ-ნ-ე – მ-ტ- ა-ა-ი- ------------------------- კიდევ ვინმე – მეტი არავინ 0
a-a,--k a--v-s-v-ts-o-. a___ a_ a_____ v_______ a-a- a- a-a-i- v-t-n-b- ----------------------- ara, ak aravis vitsnob.
Algú més voldria un cafè? უ--ა ვ-ნ-ე- კიდ---ყავა? უ___ ვ_____ კ____ ყ____ უ-დ- ვ-ნ-ე- კ-დ-ვ ყ-ვ-? ----------------------- უნდა ვინმეს კიდევ ყავა? 0
a--, -k-a-avis vit----. a___ a_ a_____ v_______ a-a- a- a-a-i- v-t-n-b- ----------------------- ara, ak aravis vitsnob.
No, ningú més. ა--, -ეტ--არ---ს. ა___ მ___ ა______ ა-ა- მ-ტ- ა-ა-ი-. ----------------- არა, მეტს არავის. 0
a--, a--ar---s vit-nob. a___ a_ a_____ v_______ a-a- a- a-a-i- v-t-n-b- ----------------------- ara, ak aravis vitsnob.

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...