Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   ka რესტორანში 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [ოცდათერთმეტი]

31 [otsdatertmet'i]

რესტორანში 3

rest'oranshi 3

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Voldria una entrada. ცი----ე-ძ----ურ-. ც___ კ____ მ_____ ც-ვ- კ-რ-ი მ-უ-ს- ----------------- ცივი კერძი მსურს. 0
t--v---'-rd---m-u-s. t____ k______ m_____ t-i-i k-e-d-i m-u-s- -------------------- tsivi k'erdzi msurs.
Voldria una amanida. ს-ლათა--ს---. ს_____ მ_____ ს-ლ-თ- მ-უ-ს- ------------- სალათა მსურს. 0
sa-ata ms--s. s_____ m_____ s-l-t- m-u-s- ------------- salata msurs.
Voldria una sopa. სუპ---სურ-. ს___ მ_____ ს-პ- მ-უ-ს- ----------- სუპი მსურს. 0
sal-------rs. s_____ m_____ s-l-t- m-u-s- ------------- salata msurs.
Voldria unes postres. დ-----ი მ-ნ--. დ______ მ_____ დ-ს-რ-ი მ-ნ-ა- -------------- დესერტი მინდა. 0
sala-a m---s. s_____ m_____ s-l-t- m-u-s- ------------- salata msurs.
Voldria un gelat amb nata. ნა--ნი----და -აღ-ბით. ნ_____ მ____ ნ_______ ნ-ყ-ნ- მ-ნ-ა ნ-ღ-ბ-თ- --------------------- ნაყინი მინდა ნაღებით. 0
s-p'i ---rs. s____ m_____ s-p-i m-u-s- ------------ sup'i msurs.
Voldria fruita o formatge. მე-მ---- ხ-ლ- -- --ელ-. მ_ მ____ ხ___ ა_ ყ_____ მ- მ-ნ-ა ხ-ლ- ა- ყ-ე-ი- ----------------------- მე მინდა ხილი ან ყველი. 0
deser-'--m----. d_______ m_____ d-s-r-'- m-n-a- --------------- desert'i minda.
(Nosaltres) voldríem esmorzar. ჩვენ -აუ--ე გვ-ნდა. ჩ___ ს_____ გ______ ჩ-ე- ს-უ-მ- გ-ი-დ-. ------------------- ჩვენ საუზმე გვინდა. 0
n--in--m-n-a -aghebit. n_____ m____ n________ n-q-n- m-n-a n-g-e-i-. ---------------------- naqini minda naghebit.
(Nosaltres) voldríem dinar. ჩვ-ნ---დ--- ----დ-. ჩ___ ს_____ გ______ ჩ-ე- ს-დ-ლ- გ-ი-დ-. ------------------- ჩვენ სადილი გვინდა. 0
n---n--mind------eb--. n_____ m____ n________ n-q-n- m-n-a n-g-e-i-. ---------------------- naqini minda naghebit.
(Nosaltres) voldríem sopar. ჩვენ -ახშამ---ვ-ნ--. ჩ___ ვ______ გ______ ჩ-ე- ვ-ხ-ა-ი გ-ი-დ-. -------------------- ჩვენ ვახშამი გვინდა. 0
n---n---ind- n-g-e--t. n_____ m____ n________ n-q-n- m-n-a n-g-e-i-. ---------------------- naqini minda naghebit.
Què vol per esmorzar? რ-------ვ--თ -ა----ზე? რ__ ი_______ ს________ რ-ს ი-უ-ვ-ბ- ს-უ-მ-ზ-? ---------------------- რას ისურვებთ საუზმეზე? 0
m- -i--a k-i-i-an--v-l-. m_ m____ k____ a_ q_____ m- m-n-a k-i-i a- q-e-i- ------------------------ me minda khili an qveli.
Panets amb melmelada i mel? ფუნ-უშ-- --მით-და -აფლი-? ფ_______ ჯ____ დ_ თ______ ფ-ნ-უ-ა- ჯ-მ-თ დ- თ-ფ-ი-? ------------------------- ფუნთუშას ჯემით და თაფლით? 0
me---n-a ---l--a- ---l-. m_ m____ k____ a_ q_____ m- m-n-a k-i-i a- q-e-i- ------------------------ me minda khili an qveli.
Torrades amb salsitxa i formatge? ორ-ხ-ბი-----ეხვით და-ყ--ლით? ო_________ ძ_____ დ_ ყ______ ო-ც-ო-ი-ა- ძ-ხ-ი- დ- ყ-ე-ი-? ---------------------------- ორცხობილას ძეხვით და ყველით? 0
me--ind---hil---n -ve--. m_ m____ k____ a_ q_____ m- m-n-a k-i-i a- q-e-i- ------------------------ me minda khili an qveli.
Un ou passat per aigua? მ-----უ----ვ----ი? მ________ კ_______ მ-ხ-რ-უ-ი კ-ე-ც-ი- ------------------ მოხარშული კვერცხი? 0
c-v-- sa-zm- -vinda. c____ s_____ g______ c-v-n s-u-m- g-i-d-. -------------------- chven sauzme gvinda.
Un ou fregit? ე--ო-კვერც-ი? ე___ კ_______ ე-ბ- კ-ე-ც-ი- ------------- ერბო კვერცხი? 0
chve--s-uz-e gvin--. c____ s_____ g______ c-v-n s-u-m- g-i-d-. -------------------- chven sauzme gvinda.
Una truita? ო-ლე--? ო______ ო-ლ-ტ-? ------- ომლეტი? 0
c--en sa--me--vi--a. c____ s_____ g______ c-v-n s-u-m- g-i-d-. -------------------- chven sauzme gvinda.
Un altre iogurt, si us plau. თ- ---ძ--ბა,-კი--ვ-ე-თ---ოგუ--ი. თ_ შ________ კ____ ე___ ი_______ თ- შ-ი-ლ-ბ-, კ-დ-ვ ე-თ- ი-გ-რ-ი- -------------------------------- თუ შეიძლება, კიდევ ერთი იოგურტი. 0
c--e--sa-i-----i---. c____ s_____ g______ c-v-n s-d-l- g-i-d-. -------------------- chven sadili gvinda.
Una mica més de sal i pebre, si us plau. თუ-შ---ლ---,----ევ--არილი -ა პ-ლპი-ი. თ_ შ________ კ____ მ_____ დ_ პ_______ თ- შ-ი-ლ-ბ-, კ-დ-ვ მ-რ-ლ- დ- პ-ლ-ი-ი- ------------------------------------- თუ შეიძლება, კიდევ მარილი და პილპილი. 0
ch-e- -adili---i-da. c____ s_____ g______ c-v-n s-d-l- g-i-d-. -------------------- chven sadili gvinda.
Un altre got d’aigua, si us plau. თუ--ეიძლ-ბა, -ი-ე---რ-ი--იქა წყ-ლი. თ_ შ________ კ____ ე___ ჭ___ წ_____ თ- შ-ი-ლ-ბ-, კ-დ-ვ ე-თ- ჭ-ქ- წ-ა-ი- ----------------------------------- თუ შეიძლება, კიდევ ერთი ჭიქა წყალი. 0
c---------l- ---n--. c____ s_____ g______ c-v-n s-d-l- g-i-d-. -------------------- chven sadili gvinda.

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!