Manual de conversa

ca A cal metge   »   ka ექიმთან

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [ორმოცდაჩვიდმეტი]

57 [ormotsdachvidmet'i]

ექიმთან

ekimtan

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. ექი--ა---არ-ჩ--ე---ი. ე______ ვ__ ჩ________ ე-ი-თ-ნ ვ-რ ჩ-წ-რ-ლ-. --------------------- ექიმთან ვარ ჩაწერილი. 0
ek--t-n e______ e-i-t-n ------- ekimtan
Tinc una cita a les deu en punt. ა--ს--თზ----რ -ა-ე-ილ-. ა_ ს_____ ვ__ ჩ________ ა- ს-ა-ზ- ვ-რ ჩ-წ-რ-ლ-. ----------------------- ათ საათზე ვარ ჩაწერილი. 0
e--mt-n e______ e-i-t-n ------- ekimtan
Com es diu vostè? რ- გ----თ? რ_ გ______ რ- გ-ვ-ა-? ---------- რა გქვიათ? 0
ek-mt---va--ch-t----il-. e______ v__ c___________ e-i-t-n v-r c-a-s-e-i-i- ------------------------ ekimtan var chats'erili.
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. თ- შე-ძ-ე-ა, მოს--დ-ლ-ოთა-----ა---ა-დ-თ! თ_ შ________ მ_______ ო_____ დ__________ თ- შ-ი-ლ-ბ-, მ-ს-ც-ე- ო-ა-შ- დ-ბ-ძ-ნ-ი-! ---------------------------------------- თუ შეიძლება, მოსაცდელ ოთახში დაბრძანდით! 0
a--s-a-ze--a--c--ts-e----. a_ s_____ v__ c___________ a- s-a-z- v-r c-a-s-e-i-i- -------------------------- at saatze var chats'erili.
El metge ja arriba. ე-ი-ი----ა-- მოვა. ე____ ა_____ მ____ ე-ი-ი ა-ლ-ვ- მ-ვ-. ------------------ ექიმი ახლავე მოვა. 0
ra -k-i-t? r_ g______ r- g-v-a-? ---------- ra gkviat?
On està assegurat (-ada)? სა--ხა-თ--აზ--ე-ლ-? ს__ ხ___ დ_________ ს-დ ხ-რ- დ-ზ-ვ-უ-ი- ------------------- სად ხართ დაზღვეული? 0
ra--k-i--? r_ g______ r- g-v-a-? ---------- ra gkviat?
En què li puc ajudar? რ-თ შ-მი-ლ-- -ა-ეხმაროთ? რ__ შ_______ დ__________ რ-თ შ-მ-ძ-ი- დ-გ-ხ-ა-ო-? ------------------------ რით შემიძლია დაგეხმაროთ? 0
ra---via-? r_ g______ r- g-v-a-? ---------- ra gkviat?
Que li fa mal alguna cosa? გ-კ---თ? გ_______ გ-კ-ვ-თ- -------- გტკივათ? 0
tu--h--d-l-ba--m-s--sd-l---akh--i--ab--zand--! t_ s__________ m________ o_______ d___________ t- s-e-d-l-b-, m-s-t-d-l o-a-h-h- d-b-d-a-d-t- ---------------------------------------------- tu sheidzleba, mosatsdel otakhshi dabrdzandit!
On li fa mal? ს-- -ტკი---? ს__ გ_______ ს-დ გ-კ-ვ-თ- ------------ სად გტკივათ? 0
t----e-dz----, mo-atsdel--ta-hs-i-dab-d-a--i-! t_ s__________ m________ o_______ d___________ t- s-e-d-l-b-, m-s-t-d-l o-a-h-h- d-b-d-a-d-t- ---------------------------------------------- tu sheidzleba, mosatsdel otakhshi dabrdzandit!
Encara em fa mal l’esquena. ზურ---მტკი-ა. ზ____ მ______ ზ-რ-ი მ-კ-ვ-. ------------- ზურგი მტკივა. 0
t- s-ei-zle--,----ats-e-----k---i --b---a----! t_ s__________ m________ o_______ d___________ t- s-e-d-l-b-, m-s-t-d-l o-a-h-h- d-b-d-a-d-t- ---------------------------------------------- tu sheidzleba, mosatsdel otakhshi dabrdzandit!
Tinc sovint mals de cap. ხ---ა--თ-ვ- მ-კივა. ხ_____ თ___ მ______ ხ-ი-ა- თ-ვ- მ-კ-ვ-. ------------------- ხშირად თავი მტკივა. 0
e-i-i-------e --va. e____ a______ m____ e-i-i a-h-a-e m-v-. ------------------- ekimi akhlave mova.
A vegades em fa mal la panxa. ზ---ე- --ცელი მ----ა. ზ_____ მ_____ მ______ ზ-გ-ე- მ-ც-ლ- მ-კ-ვ-. --------------------- ზოგჯერ მუცელი მტკივა. 0
ek--i---hl--e----a. e____ a______ m____ e-i-i a-h-a-e m-v-. ------------------- ekimi akhlave mova.
Tregui’s la part de dalt, si us plau! თუ-შ----ე-ა ზ-მო- ---ხ---თ! თ_ შ_______ ზ____ გ________ თ- შ-ი-ლ-ბ- ზ-მ-თ გ-ი-ა-ე-! --------------------------- თუ შეიძლება ზემოთ გაიხადეთ! 0
e-imi --h--v----v-. e____ a______ m____ e-i-i a-h-a-e m-v-. ------------------- ekimi akhlave mova.
Si us plau, estiri’s a la llitera! თ---ე------ ს-წ-------წექი-! თ_ შ_______ ს______ დ_______ თ- შ-ი-ლ-ბ- ს-წ-ლ-ე დ-წ-ქ-თ- ---------------------------- თუ შეიძლება საწოლზე დაწექით! 0
s-d--h--t d-zg-ve-li? s__ k____ d__________ s-d k-a-t d-z-h-e-l-? --------------------- sad khart dazghveuli?
La tensió és normal. წ-ევ--წეს-ი-შ-ა. წ____ წ_________ წ-ე-ა წ-ს-ი-შ-ა- ---------------- წნევა წესრიგშია. 0
sa--k-art d-zg-----i? s__ k____ d__________ s-d k-a-t d-z-h-e-l-? --------------------- sad khart dazghveuli?
Ara li posaré una injecció. ნემ-ს გ---კ--ებთ. ნ____ გ__________ ნ-მ-ს გ-გ-კ-თ-ბ-. ----------------- ნემსს გაგიკეთებთ. 0
s-------- d--ghve-l-? s__ k____ d__________ s-d k-a-t d-z-h-e-l-? --------------------- sad khart dazghveuli?
Li prescric unes pastilles. ტ-ბ-----ს ---ც--თ. ტ________ მ_______ ტ-ბ-ე-ე-ს მ-გ-ე-თ- ------------------ ტაბლეტებს მოგცემთ. 0
ri- sh-----li--d-ge-h-----? r__ s_________ d___________ r-t s-e-i-z-i- d-g-k-m-r-t- --------------------------- rit shemidzlia dagekhmarot?
Li dono una recepta per a la farmàcia. რე-ე--- -ამო-იწ-რთ---თი-ქის-ვის. რ______ გ_________ ა____________ რ-ც-პ-ს გ-მ-გ-წ-რ- ა-თ-ა-ი-თ-ი-. -------------------------------- რეცეპტს გამოგიწერთ აფთიაქისთვის. 0
r-t-s-------i- d-g-----rot? r__ s_________ d___________ r-t s-e-i-z-i- d-g-k-m-r-t- --------------------------- rit shemidzlia dagekhmarot?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!