Manual de conversa

ca Els adverbis   »   uk Прислівники

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [сто]

100 [sto]

Прислівники

Pryslivnyky

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
ja – encara no / mai вж--оди- раз - щ-------и в__ о___ р__ – щ_ н_____ в-е о-и- р-з – щ- н-к-л- ------------------------ вже один раз – ще ніколи 0
P-y-l-vnyky P__________ P-y-l-v-y-y ----------- Pryslivnyky
Ha estat a Berlín? Ви-в-е -у---в--ерлі--? В_ в__ б___ в Б_______ В- в-е б-л- в Б-р-і-і- ---------------------- Ви вже були в Берліні? 0
P-y--iv---y P__________ P-y-l-v-y-y ----------- Pryslivnyky
No, encara no / mai. Ні,-щ--нік--и. Н__ щ_ н______ Н-, щ- н-к-л-. -------------- Ні, ще ніколи. 0
vzh---dyn--az --shc-e n-k-ly v___ o___ r__ – s____ n_____ v-h- o-y- r-z – s-c-e n-k-l- ---------------------------- vzhe odyn raz – shche nikoly
algú – ningú Х-о------- - -і-то Х_________ – н____ Х-о-н-б-д- – н-х-о ------------------ Хто-небудь – ніхто 0
v-h-----n--az-- --c-- n-ko-y v___ o___ r__ – s____ n_____ v-h- o-y- r-z – s-c-e n-k-l- ---------------------------- vzhe odyn raz – shche nikoly
Coneix vostè algú aquí? В---н--т------к-го-н-б-дь? В_ з_____ т__ к___________ В- з-а-т- т-т к-г---е-у-ь- -------------------------- Ви знаєте тут кого-небудь? 0
vzh-----n-r---– -hc-- --koly v___ o___ r__ – s____ n_____ v-h- o-y- r-z – s-c-e n-k-l- ---------------------------- vzhe odyn raz – shche nikoly
No, no conec ningú aquí. Н-- я н- --а--тут---кого. Н__ я н_ з___ т__ н______ Н-, я н- з-а- т-т н-к-г-. ------------------------- Ні, я не знаю тут нікого. 0
Vy vz-e b--y -----l-n-? V_ v___ b___ v B_______ V- v-h- b-l- v B-r-i-i- ----------------------- Vy vzhe buly v Berlini?
encara – ja no щ--– б-л-ше--і щ_ – б_____ н_ щ- – б-л-ш- н- -------------- ще – більше ні 0
V---zh- b--y-v B-r-i-i? V_ v___ b___ v B_______ V- v-h- b-l- v B-r-i-i- ----------------------- Vy vzhe buly v Berlini?
Que es quedarà encara més temps? Ви-т-т-щ--н--о-го-------єте-я? В_ т__ щ_ н______ з___________ В- т-т щ- н-д-в-о з-л-ш-є-е-я- ------------------------------ Ви тут ще надовго залишаєтеся? 0
V- -z-e-b-l- --Be-lini? V_ v___ b___ v B_______ V- v-h- b-l- v B-r-i-i- ----------------------- Vy vzhe buly v Berlini?
No, ja no em quedaré més temps aquí. Ні- я-з-л--аю-я-н-над--го. Н__ я з________ н_________ Н-, я з-л-ш-ю-я н-н-д-в-о- -------------------------- Ні, я залишаюся ненадовго. 0
Ni,-s-c-- nik-ly. N__ s____ n______ N-, s-c-e n-k-l-. ----------------- Ni, shche nikoly.
alguna cosa més – res més щ- -о-------ль-- н-ч-го щ_ щ___ – б_____ н_____ щ- щ-с- – б-л-ш- н-ч-г- ----------------------- ще щось – більше нічого 0
Ni-----he--iko-y. N__ s____ n______ N-, s-c-e n-k-l-. ----------------- Ni, shche nikoly.
Encara vol alguna cosa més de beure? Х-ч-те--- -ос----пити? Х_____ щ_ щ___ в______ Х-ч-т- щ- щ-с- в-п-т-? ---------------------- Хочете ще щось випити? 0
Ni- -hc---n-k-ly. N__ s____ n______ N-, s-c-e n-k-l-. ----------------- Ni, shche nikoly.
No, no desitjo res més. Ні--я--- --ч- б--ьше-нічо-о. Н__ я н_ х___ б_____ н______ Н-, я н- х-ч- б-л-ш- н-ч-г-. ---------------------------- Ні, я не хочу більше нічого. 0
K-to---bud--– -i-hto K__________ – n_____ K-t---e-u-ʹ – n-k-t- -------------------- Khto-nebudʹ – nikhto
ja … alguna cosa – encara res вже щ--- – -е-н-ч-го в__ щ___ – щ_ н_____ в-е щ-с- – щ- н-ч-г- -------------------- вже щось – ще нічого 0
Khto-n-b--ʹ – n-k--o K__________ – n_____ K-t---e-u-ʹ – n-k-t- -------------------- Khto-nebudʹ – nikhto
Ja ha menjat alguna cosa? В--в-е що---з’їли? В_ в__ щ___ з_____ В- в-е щ-с- з-ї-и- ------------------ Ви вже щось з’їли? 0
Kht---ebud- - --k-to K__________ – n_____ K-t---e-u-ʹ – n-k-t- -------------------- Khto-nebudʹ – nikhto
No, encara no he menjat res. Н-, ---- нічо-о н--їв / --а. Н__ я щ_ н_____ н_ ї_ / ї___ Н-, я щ- н-ч-г- н- ї- / ї-а- ---------------------------- Ні, я ще нічого не їв / їла. 0
Vy -nay-t---u---oh--neb-dʹ? V_ z______ t__ k___________ V- z-a-e-e t-t k-h---e-u-ʹ- --------------------------- Vy znayete tut koho-nebudʹ?
algú més – ningú més ще --о-небуд- – -і--ш--н--то щ_ х_________ – б_____ н____ щ- х-о-н-б-д- – б-л-ш- н-х-о ---------------------------- ще хто-небудь – більше ніхто 0
V--zna---e t---------e----? V_ z______ t__ k___________ V- z-a-e-e t-t k-h---e-u-ʹ- --------------------------- Vy znayete tut koho-nebudʹ?
Algú més voldria un cafè? Б-жає--- хт----бу-ь--а--? Б____ щ_ х_________ к____ Б-ж-є щ- х-о-н-б-д- к-в-? ------------------------- Бажає ще хто-небудь кави? 0
Vy zn---te-tu- --h--ne-udʹ? V_ z______ t__ k___________ V- z-a-e-e t-t k-h---e-u-ʹ- --------------------------- Vy znayete tut koho-nebudʹ?
No, ningú més. Н-,-б---ше -іх--. Н__ б_____ н_____ Н-, б-л-ш- н-х-о- ----------------- Ні, більше ніхто. 0
Ni--y- ne-z-ay--tut--i--h-. N__ y_ n_ z____ t__ n______ N-, y- n- z-a-u t-t n-k-h-. --------------------------- Ni, ya ne znayu tut nikoho.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...