Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   uk В готелі – прибуття

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [Двадцять сім]

27 [Dvadtsyatʹ sim]

В готелі – прибуття

V hoteli – prybuttya

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? У-ва- є віл-н-----нат-? У в__ є в_____ к_______ У в-с є в-л-н- к-м-а-а- ----------------------- У вас є вільна кімната? 0
V-----li - p-y--t--a V h_____ – p________ V h-t-l- – p-y-u-t-a -------------------- V hoteli – prybuttya
He reservat una habitació. Я----езе-вував / за---е-----л--кімн-т-. Я з___________ / з____________ к_______ Я з-р-з-р-у-а- / з-р-з-р-у-а-а к-м-а-у- --------------------------------------- Я зарезервував / зарезервувала кімнату. 0
V--oteli-– p-y--t--a V h_____ – p________ V h-t-l- – p-y-u-t-a -------------------- V hoteli – prybuttya
El meu nom és Müller. Мо--і-’--– -юллер. М__ і___ – М______ М-є і-’- – М-л-е-. ------------------ Моє ім’я – Мюллер. 0
U va- -- -il-n--k-m--ta? U v__ y_ v_____ k_______ U v-s y- v-l-n- k-m-a-a- ------------------------ U vas ye vilʹna kimnata?
Necessito una habitació individual. М-ні-п---іб-а о-р--а-к--на--. М___ п_______ о_____ к_______ М-н- п-т-і-н- о-р-м- к-м-а-а- ----------------------------- Мені потрібна окрема кімната. 0
U-va--ye vilʹna--i----a? U v__ y_ v_____ k_______ U v-s y- v-l-n- k-m-a-a- ------------------------ U vas ye vilʹna kimnata?
Necessito una habitació doble. Мен- ---р---- к---а-а д------х. М___ п_______ к______ д__ д____ М-н- п-т-і-н- к-м-а-а д-я д-о-. ------------------------------- Мені потрібна кімната для двох. 0
U-va- -- v----a-k------? U v__ y_ v_____ k_______ U v-s y- v-l-n- k-m-a-a- ------------------------ U vas ye vilʹna kimnata?
Quant costa l’habitació per nit? Скіл--- -о--ує -ім---а-н- ні-? С______ к_____ к______ н_ н___ С-і-ь-и к-ш-у- к-м-а-а н- н-ч- ------------------------------ Скільки коштує кімната на ніч? 0
Y--zar--er-u--v-- z-r--e---va-a-k---a--. Y_ z___________ / z____________ k_______ Y- z-r-z-r-u-a- / z-r-z-r-u-a-a k-m-a-u- ---------------------------------------- YA zarezervuvav / zarezervuvala kimnatu.
Voldria una habitació amb bany. Я-х-----імн-т- --ва----. Я х___ к______ з в______ Я х-ч- к-м-а-у з в-н-о-. ------------------------ Я хочу кімнату з ванною. 0
Y------zer-u-a--- ----zerv-va----i-n-t-. Y_ z___________ / z____________ k_______ Y- z-r-z-r-u-a- / z-r-z-r-u-a-a k-m-a-u- ---------------------------------------- YA zarezervuvav / zarezervuvala kimnatu.
Voldria una habitació amb dutxa. Я х--у к-м-а---з--у-е-. Я х___ к______ з д_____ Я х-ч- к-м-а-у з д-ш-м- ----------------------- Я хочу кімнату з душем. 0
Y- --r-zer--v-- - z-re-e-v-va-a k--n-tu. Y_ z___________ / z____________ k_______ Y- z-r-z-r-u-a- / z-r-z-r-u-a-a k-m-a-u- ---------------------------------------- YA zarezervuvav / zarezervuvala kimnatu.
Puc veure l’habitació? Чи---ж------д-в--и-я-н- кі-----? Ч_ м___ я п_________ н_ к_______ Ч- м-ж- я п-д-в-т-с- н- к-м-а-у- -------------------------------- Чи можу я подивитися на кімнату? 0
M--- -m--- – --ulle-. M___ i____ – M_______ M-y- i-ʺ-a – M-u-l-r- --------------------- Moye imʺya – Myuller.
Que hi ha garatge aquí? Ч- є т-- гараж? Ч_ є т__ г_____ Ч- є т-т г-р-ж- --------------- Чи є тут гараж? 0
Moy--i-ʺ-a-- -----e-. M___ i____ – M_______ M-y- i-ʺ-a – M-u-l-r- --------------------- Moye imʺya – Myuller.
Hi ha caixa forta aquí? Ч--є -ут се--? Ч_ є т__ с____ Ч- є т-т с-й-? -------------- Чи є тут сейф? 0
Moye --ʺy- --M--ll-r. M___ i____ – M_______ M-y- i-ʺ-a – M-u-l-r- --------------------- Moye imʺya – Myuller.
Que teniu fax? Ч--є--у- фа-с? Ч_ є т__ ф____ Ч- є т-т ф-к-? -------------- Чи є тут факс? 0
Me-i-pot-ib---o-re-a--i-na-a. M___ p_______ o_____ k_______ M-n- p-t-i-n- o-r-m- k-m-a-a- ----------------------------- Meni potribna okrema kimnata.
Va bé, em quedo l’habitació. Д-бре- - ---у кім--ту. Д_____ я б___ к_______ Д-б-е- я б-р- к-м-а-у- ---------------------- Добре, я беру кімнату. 0
Meni--o-r-b-- --rem- k----t-. M___ p_______ o_____ k_______ M-n- p-t-i-n- o-r-m- k-m-a-a- ----------------------------- Meni potribna okrema kimnata.
Aquí té les claus. О---клю-і. О__ к_____ О-ь к-ю-і- ---------- Ось ключі. 0
Men- po-rib-a------- k--nat-. M___ p_______ o_____ k_______ M-n- p-t-i-n- o-r-m- k-m-a-a- ----------------------------- Meni potribna okrema kimnata.
Aquest és el meu equipatge. Ос----- баг--. О__ м__ б_____ О-ь м-й б-г-ж- -------------- Ось мій багаж. 0
Men- -o-rib-a -i-nat- --y--dvo--. M___ p_______ k______ d___ d_____ M-n- p-t-i-n- k-m-a-a d-y- d-o-h- --------------------------------- Meni potribna kimnata dlya dvokh.
A quina hora se serveix l’esmorzar? О -отр-й годи-- п-д--т-с- ---дан-к? О к_____ г_____ п________ с________ О к-т-і- г-д-н- п-д-є-ь-я с-і-а-о-? ----------------------------------- О котрій годині подається сніданок? 0
M-----ot---na-ki----a-d-y- ---k-. M___ p_______ k______ d___ d_____ M-n- p-t-i-n- k-m-a-a d-y- d-o-h- --------------------------------- Meni potribna kimnata dlya dvokh.
A quina hora se serveix el dinar? О-к----- ----ні по-ає-----о-і-? О к_____ г_____ п________ о____ О к-т-і- г-д-н- п-д-є-ь-я о-і-? ------------------------------- О котрій годині подається обід? 0
M-n----t---n---i---t- d-y- dvok-. M___ p_______ k______ d___ d_____ M-n- p-t-i-n- k-m-a-a d-y- d-o-h- --------------------------------- Meni potribna kimnata dlya dvokh.
A quina hora se serveix el sopar? О--о-рій -один- под-ється-в----я? О к_____ г_____ п________ в______ О к-т-і- г-д-н- п-д-є-ь-я в-ч-р-? --------------------------------- О котрій годині подається вечеря? 0
S-il-ky-kos--u-e-ki-n-t--n------? S______ k_______ k______ n_ n____ S-i-ʹ-y k-s-t-y- k-m-a-a n- n-c-? --------------------------------- Skilʹky koshtuye kimnata na nich?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + ucraïnès (1-100) MP3 ucraïnès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.