Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   nl iets leuk vinden

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [zeventig]

iets leuk vinden

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Wil- - --k--? W___ u r_____ W-l- u r-k-n- ------------- Wilt u roken? 0
Que li agradaria ballar a vostè? Wi-t-u --ns--? W___ u d______ W-l- u d-n-e-? -------------- Wilt u dansen? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Wil- - ----ele-? W___ u w________ W-l- u w-n-e-e-? ---------------- Wilt u wandelen? 0
M’agradaria fumar. Ik wil-g--a--ro-en. I_ w__ g____ r_____ I- w-l g-a-g r-k-n- ------------------- Ik wil graag roken. 0
Voldries un cigarret? W-l------n -i---et? W__ j_ e__ s_______ W-l j- e-n s-g-r-t- ------------------- Wil je een sigaret? 0
(Ell) voldria foc. H-j --l een----rtje. H__ w__ e__ v_______ H-j w-l e-n v-u-t-e- -------------------- Hij wil een vuurtje. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Ik---l-gr-a---et---ri----. I_ w__ g____ i___ d_______ I- w-l g-a-g i-t- d-i-k-n- -------------------------- Ik wil graag iets drinken. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Ik --l gr-a---e-s -t-n. I_ w__ g____ i___ e____ I- w-l g-a-g i-t- e-e-. ----------------------- Ik wil graag iets eten. 0
M’agradaria descansar una mica. Ik--i---ra-g -en bee-je -itru-ten. I_ w__ g____ e__ b_____ u_________ I- w-l g-a-g e-n b-e-j- u-t-u-t-n- ---------------------------------- Ik wil graag een beetje uitrusten. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Ik--il - --aag-i----vr---n. I_ w__ u g____ i___ v______ I- w-l u g-a-g i-t- v-a-e-. --------------------------- Ik wil u graag iets vragen. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Ik w---u-gra-g om -e----r-g--. I_ w__ u g____ o_ i___ v______ I- w-l u g-a-g o- i-t- v-a-e-. ------------------------------ Ik wil u graag om iets vragen. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. I- wi-----raag -r-ens v--- u-t-odig-n. I_ w__ u g____ e_____ v___ u__________ I- w-l u g-a-g e-g-n- v-o- u-t-o-i-e-. -------------------------------------- Ik wil u graag ergens voor uitnodigen. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Wat--il--- g-aa-? W__ w___ u g_____ W-t w-l- u g-a-g- ----------------- Wat wilt u graag? 0
Voldria un cafè? W-lt-u k-ff-e? W___ u k______ W-l- u k-f-i-? -------------- Wilt u koffie? 0
O preferiria un te? O- wil--u--i-ve- th-e? O_ w___ u l_____ t____ O- w-l- u l-e-e- t-e-? ---------------------- Of wilt u liever thee? 0
Ens agradaria anar a casa. W----i-l---gr--g na------s ri--en. W__ w_____ g____ n___ h___ r______ W-j w-l-e- g-a-g n-a- h-i- r-j-e-. ---------------------------------- Wij willen graag naar huis rijden. 0
Voleu un taxi? W----n--ul-i- -en--axi? W_____ j_____ e__ t____ W-l-e- j-l-i- e-n t-x-? ----------------------- Willen jullie een taxi? 0
Voldrien trucar per telèfon. Z-- -------gra------ef---ren. Z__ w_____ g____ t___________ Z-j w-l-e- g-a-g t-l-f-n-r-n- ----------------------------- Zij willen graag telefoneren. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + neerlandès (1-100) MP3 neerlandès (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...