Manual de conversa

ca L’hora   »   be Час

8 [vuit]

L’hora

L’hora

8 [восем]

8 [vosem]

Час

Chas

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Perdoni! Вы---а--е! В_________ В-б-ч-й-е- ---------- Выбачайце! 0
C-as C___ C-a- ---- Chas
Quina hora és, si us plau? Ц----------жаце----ль-і ч-су? Ц_ н_ п_________ к_____ ч____ Ц- н- п-д-а-а-е- к-л-к- ч-с-? ----------------------------- Ці не падкажаце, колькі часу? 0
C--s C___ C-a- ---- Chas
Moltes gràcies. Вя---і -зяку-. В_____ д______ В-л-к- д-я-у-. -------------- Вялікі дзякуй. 0
V-ba-h-yt--! V___________ V-b-c-a-t-e- ------------ Vybachaytse!
És la una. Цяпер-пе--а- гад-ін-. Ц____ п_____ г_______ Ц-п-р п-р-а- г-д-і-а- --------------------- Цяпер першая гадзіна. 0
V---chaytse! V___________ V-b-c-a-t-e- ------------ Vybachaytse!
Són les dues. Цяпер--ру--я-га---н-. Ц____ д_____ г_______ Ц-п-р д-у-а- г-д-і-а- --------------------- Цяпер другая гадзіна. 0
Vy--cha----! V___________ V-b-c-a-t-e- ------------ Vybachaytse!
Són les tres. Ц--ер-т---я--г--з--а. Ц____ т_____ г_______ Ц-п-р т-э-я- г-д-і-а- --------------------- Цяпер трэцяя гадзіна. 0
Ts--ne--a--az-at-e, --l’-- cha-u? T__ n_ p___________ k_____ c_____ T-і n- p-d-a-h-t-e- k-l-k- c-a-u- --------------------------------- Tsі ne padkazhatse, kol’kі chasu?
Són les quatre. Ц-п-р---цв--та------і-а. Ц____ ч________ г_______ Ц-п-р ч-ц-ё-т-я г-д-і-а- ------------------------ Цяпер чацвёртая гадзіна. 0
T-- -----dkaz---s----ol’k- -hasu? T__ n_ p___________ k_____ c_____ T-і n- p-d-a-h-t-e- k-l-k- c-a-u- --------------------------------- Tsі ne padkazhatse, kol’kі chasu?
Són les cinc. Ц--ер--ят-я---дзіна. Ц____ п____ г_______ Ц-п-р п-т-я г-д-і-а- -------------------- Цяпер пятая гадзіна. 0
Ts---e-padk-------,-kol’k- chasu? T__ n_ p___________ k_____ c_____ T-і n- p-d-a-h-t-e- k-l-k- c-a-u- --------------------------------- Tsі ne padkazhatse, kol’kі chasu?
Són les sis. Ця-е- -ос-ая--а-зіна. Ц____ ш_____ г_______ Ц-п-р ш-с-а- г-д-і-а- --------------------- Цяпер шостая гадзіна. 0
V---іk- --yaku-. V______ d_______ V-a-і-і d-y-k-y- ---------------- Vyalіkі dzyakuy.
Són les set. Ц--ер -ём-я-гадз-н-. Ц____ с____ г_______ Ц-п-р с-м-я г-д-і-а- -------------------- Цяпер сёмая гадзіна. 0
Vy-l-k--dzy-kuy. V______ d_______ V-a-і-і d-y-k-y- ---------------- Vyalіkі dzyakuy.
Són les vuit. Цяп---вось-а---ад-і--. Ц____ в______ г_______ Ц-п-р в-с-м-я г-д-і-а- ---------------------- Цяпер восьмая гадзіна. 0
V-alі-і d---k--. V______ d_______ V-a-і-і d-y-k-y- ---------------- Vyalіkі dzyakuy.
Són les nou. Цяп-р д-ев-тая-г-дз--а. Ц____ д_______ г_______ Ц-п-р д-е-я-а- г-д-і-а- ----------------------- Цяпер дзевятая гадзіна. 0
T-ya-er-pe-s---a -a-z-n-. T______ p_______ g_______ T-y-p-r p-r-h-y- g-d-і-a- ------------------------- Tsyaper pershaya gadzіna.
Són les deu. Ц-----дз-с-т-я г-дзін-. Ц____ д_______ г_______ Ц-п-р д-е-я-а- г-д-і-а- ----------------------- Цяпер дзесятая гадзіна. 0
T----e-----s--y- gad---a. T______ p_______ g_______ T-y-p-r p-r-h-y- g-d-і-a- ------------------------- Tsyaper pershaya gadzіna.
Són les onze. Ця-е- -дзі--цц-т-я---д-ін-. Ц____ а___________ г_______ Ц-п-р а-з-н-ц-а-а- г-д-і-а- --------------------------- Цяпер адзінаццатая гадзіна. 0
T-y---- p-----ya -ad-і-a. T______ p_______ g_______ T-y-p-r p-r-h-y- g-d-і-a- ------------------------- Tsyaper pershaya gadzіna.
Són les dotze. Ця--р----нацц-т-я г-д----. Ц____ д__________ г_______ Ц-п-р д-а-а-ц-т-я г-д-і-а- -------------------------- Цяпер дванаццатая гадзіна. 0
Ts-a------ug-ya-gad-іn-. T______ d______ g_______ T-y-p-r d-u-a-a g-d-і-a- ------------------------ Tsyaper drugaya gadzіna.
Un minut té seixanta segons. У -в-л-н--ш------е--т -----д. У х______ ш__________ с______ У х-і-і-е ш-с-ь-з-с-т с-к-н-. ----------------------------- У хвіліне шэсцьдзесят секунд. 0
Tsy-per ---g-ya g--zіna. T______ d______ g_______ T-y-p-r d-u-a-a g-d-і-a- ------------------------ Tsyaper drugaya gadzіna.
Una hora té seixanta minuts. У-г---і---шэ-ц------т---ілін. У г______ ш__________ х______ У г-д-і-е ш-с-ь-з-с-т х-і-і-. ----------------------------- У гадзіне шэсцьдзесят хвілін. 0
Ts-a--r -rug-----a-z---. T______ d______ g_______ T-y-p-r d-u-a-a g-d-і-a- ------------------------ Tsyaper drugaya gadzіna.
Un dia té vint-i-quatre hores. У-----м--ні-д--цца-ь-ч--ыры -ад--ны. У а____ д__ д_______ ч_____ г_______ У а-н-м д-і д-а-ц-ц- ч-т-р- г-д-і-ы- ------------------------------------ У адным дні дваццаць чатыры гадзіны. 0
Ts-a----t--t---ya-gad---a. T______ t________ g_______ T-y-p-r t-e-s-a-a g-d-і-a- -------------------------- Tsyaper tretsyaya gadzіna.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + bielorús (1-100) MP3 bielorús (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Famílies lingüístiques

A la Terra hi viuen aproximadament 7.000 milions de persones. I parlen al voltant de 7.000 llengües diferents. Igual que passa amb les persones, les llengües poden estar emparentades. Això vol dir que procedeixen d'una llengua originària comuna. Ara bé, també hi ha llengües absolutament aïllades. Llengües que no tenen cap relació genètica amb cap altra llengua. A Europa, per exemple, el basc es considera una llengua aïllada. Però la major part de les llengües tenen pares, fills o germans. Pertanyen a una família lingüística determinada. El grau de semblança entre les llengües s'estableix per comparació. Actualment els lingüistes han fixat una xifra d'aproximadament 300 unitats genètiques. Entre les quals hi ha unes 180 famílies amb més d'una llengua. La resta la formen 120 llengües aïllades. La família lingüística més gran és la indoeuropea. Prop de 280 llengües en formen part. A ella pertanyen les llengües romàniques, germàniques i eslaves. Hi ha més de 3.000 milions de parlants en tots els continents! La família de les llengües sinotibetanes predomina a l'Àsia. En té més de 1.300 milions de parlants. La llengua sinotibetana més important és el xinès. La tercera família lingüística més gran es troba a l'Àfrica. Es coneix amb el nom de la seva principal àrea de difusió: Níger-Congo. La família suma ‘només’ uns 350 milions de parlants. La llengua més important de la família és el suahili. En la majoria dels casos: quant més gran és el parentiu, millor és la comprensió. Les persones que parlen llengües emparentades s'entenen bé. Estan en condicions d'aprendre l'altra llengua amb relativa rapidesa. Per tant: aprèn llengües! Les trobades familiars són sempre agradables.
Sabia vostè que?
L’alemany és la llengua nativa de més de 90 milions de persones, les quals són principalment d’Alemanya, Àustria i Suïssa. També hi podem trobar parlants natius d’alemany a Bèlgica, Liechtenstein, el nort d’Itàlia i Luxemburg. A més dels seus parlants natius, l’alemany és la segona llengua d’uns 80 milions de persones. De fet, és un dels idiomes més ensenyats com a llengua estrangera. Pertany al grup de les llengües germàniques, al igual que l’anglès i l’holandès, però també n’ha rebut influència d’altres idiomes durant molts segles. Això és degut a que la regió originaria d’aquest idioma es troba just al centre d’Europa. Avui en dia, el vocabulari de l’alemany compta amb molts termes adoptats de l’anglès. Una altra característica d’aquest idioma és que es compon d’una gran varietat de dialectes. Però aquests poseeixen cada cop menys rellevància, ja que la llengua estàndard s’està expandint ràpidament degut, principalment, als mitjans de comunicació. És per això que a moltes escoles estàn tornant a ensenyar els diversos dialectes. La gramàtica alemanya no és precisament senzilla, però val la pena l’esforç, i és que l’alemany es troba entre els 10 idiomes més importants del món.