Manual de conversa

ca Al tren   »   zh 在火车里

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34[三十四]

34 [Sānshísì]

在火车里

zài huǒchē lǐ

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? 这- 开--林的 火----? 这_ 开____ 火_ 吗 ? 这- 开-柏-的 火- 吗 ? --------------- 这是 开往柏林的 火车 吗 ? 0
z-i---ǒchē lǐ z__ h_____ l_ z-i h-ǒ-h- l- ------------- zài huǒchē lǐ
Quan surt el tren? 火--什么 -- 启程 ? 火_ 什_ 时_ 启_ ? 火- 什- 时- 启- ? ------------- 火车 什么 时候 启程 ? 0
zà-----chē--ǐ z__ h_____ l_ z-i h-ǒ-h- l- ------------- zài huǒchē lǐ
Quan arriba el tren a Berlín? 火- 什么 ----达--林 ? 火_ 什_ 时_ 到_ 柏_ ? 火- 什- 时- 到- 柏- ? ---------------- 火车 什么 时候 到达 柏林 ? 0
z---s-- kāi -ǎ---bó--- -e h-ǒchē--a? z__ s__ k__ w___ b____ d_ h_____ m__ z-è s-ì k-i w-n- b-l-n d- h-ǒ-h- m-? ------------------------------------ zhè shì kāi wǎng bólín de huǒchē ma?
Perdó, que puc passar? 打--, -以-让 --过- 吗 ? 打___ 可_ 让 我 过_ 吗 ? 打-了- 可- 让 我 过- 吗 ? ------------------ 打扰了, 可以 让 我 过去 吗 ? 0
z----h- kā- ---g-b-l-n-------c-----? z__ s__ k__ w___ b____ d_ h_____ m__ z-è s-ì k-i w-n- b-l-n d- h-ǒ-h- m-? ------------------------------------ zhè shì kāi wǎng bólín de huǒchē ma?
Crec que és el meu seient. 我 - 这个 ---- -的 。 我 想 这_ 位_ 是 我_ 。 我 想 这- 位- 是 我- 。 ---------------- 我 想 这个 位置 是 我的 。 0
z-è s-ì-----wǎ-g-b--í- -- h-ǒ--ē m-? z__ s__ k__ w___ b____ d_ h_____ m__ z-è s-ì k-i w-n- b-l-n d- h-ǒ-h- m-? ------------------------------------ zhè shì kāi wǎng bólín de huǒchē ma?
Crec que vostè està assegut al meu lloc. 我-- - -了--的 ---。 我 想 您 坐_ 我_ 位_ 。 我 想 您 坐- 我- 位- 。 ---------------- 我 想 您 坐了 我的 位置 。 0
Huǒ-hē s-énm---h-hò- qǐ-hé-g? H_____ s_____ s_____ q_______ H-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- q-c-é-g- ----------------------------- Huǒchē shénme shíhòu qǐchéng?
On és el cotxe-llit? 卧铺---在 -里 ? 卧___ 在 哪_ ? 卧-车- 在 哪- ? ----------- 卧铺车厢 在 哪里 ? 0
H-ǒ-h- -h--me-----òu-qǐc--ng? H_____ s_____ s_____ q_______ H-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- q-c-é-g- ----------------------------- Huǒchē shénme shíhòu qǐchéng?
El cotxe-llit és a la cua del tren. 卧--厢 在 -列 ----尾部 。 卧___ 在 这_ 火__ 尾_ 。 卧-车- 在 这- 火-的 尾- 。 ------------------ 卧铺车厢 在 这列 火车的 尾部 。 0
Hu-ch- -h---e-s-íhòu ---héng? H_____ s_____ s_____ q_______ H-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- q-c-é-g- ----------------------------- Huǒchē shénme shíhòu qǐchéng?
On és el restaurant? – En el cap. 那么 车--- 在-哪里-?---- ---。 那_ 车___ 在 哪_ ? 在 最 前_ 。 那- 车-餐- 在 哪- ? 在 最 前- 。 ----------------------- 那么 车厢餐厅 在 哪里 ? 在 最 前面 。 0
Hu---- -hé--e shíhò----o---b--í-? H_____ s_____ s_____ d____ b_____ H-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- d-o-á b-l-n- --------------------------------- Huǒchē shénme shíhòu dàodá bólín?
Puc dormir a sota? 我-能-睡-- -- 吗-? 我 能 睡 在 下_ 吗 ? 我 能 睡 在 下- 吗 ? -------------- 我 能 睡 在 下铺 吗 ? 0
H---hē -----e s--hòu--ào-á ból--? H_____ s_____ s_____ d____ b_____ H-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- d-o-á b-l-n- --------------------------------- Huǒchē shénme shíhòu dàodá bólín?
Puc dormir al mig? 我 能 睡---中----? 我 能 睡 在 中_ 吗 ? 我 能 睡 在 中- 吗 ? -------------- 我 能 睡 在 中铺 吗 ? 0
H-ǒc-ē -h------h-hò- d--dá-b----? H_____ s_____ s_____ d____ b_____ H-ǒ-h- s-é-m- s-í-ò- d-o-á b-l-n- --------------------------------- Huǒchē shénme shíhòu dàodá bólín?
Puc dormir a dalt? 我 --睡 在-上--吗-? 我 能 睡 在 上_ 吗 ? 我 能 睡 在 上- 吗 ? -------------- 我 能 睡 在 上铺 吗 ? 0
D-r-o-----------ng--------- -a? D_______ k___ r___ w_ g____ m__ D-r-o-e- k-y- r-n- w- g-ò-ù m-? ------------------------------- Dǎrǎole, kěyǐ ràng wǒ guòqù ma?
Quan serem a la frontera? 我- -么-时候-- 到--- ? 我_ 什_ 时_ 能 到 边_ ? 我- 什- 时- 能 到 边- ? ----------------- 我们 什么 时候 能 到 边境 ? 0
Dǎr---e, -ěy--ràng-w---u----m-? D_______ k___ r___ w_ g____ m__ D-r-o-e- k-y- r-n- w- g-ò-ù m-? ------------------------------- Dǎrǎole, kěyǐ ràng wǒ guòqù ma?
Quant dura el viatge a Berlín? 到 -- 要-行驶-多久-? 到 柏_ 要 行_ 多_ ? 到 柏- 要 行- 多- ? -------------- 到 柏林 要 行驶 多久 ? 0
Dǎr-o--- kě-ǐ --ng----g-ò-ù--a? D_______ k___ r___ w_ g____ m__ D-r-o-e- k-y- r-n- w- g-ò-ù m-? ------------------------------- Dǎrǎole, kěyǐ ràng wǒ guòqù ma?
Que el tren té retard? 火车--点-- 吗 ? 火_ 晚_ 了 吗 ? 火- 晚- 了 吗 ? ----------- 火车 晚点 了 吗 ? 0
Wǒ xi--- --è----è-zhì--hì wǒ de. W_ x____ z____ w_____ s__ w_ d__ W- x-ǎ-g z-è-e w-i-h- s-ì w- d-. -------------------------------- Wǒ xiǎng zhège wèizhì shì wǒ de.
Teniu res per llegir? 您 ---- 可-读的 吗-? 您 有 什_ 可___ 吗 ? 您 有 什- 可-读- 吗 ? --------------- 您 有 什么 可阅读的 吗 ? 0
W- -iǎng --è-e -èi-h- shì ----e. W_ x____ z____ w_____ s__ w_ d__ W- x-ǎ-g z-è-e w-i-h- s-ì w- d-. -------------------------------- Wǒ xiǎng zhège wèizhì shì wǒ de.
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? 这----买到吃的-和 喝- 吗 ? 这_ 能 买___ 和 喝_ 吗 ? 这- 能 买-吃- 和 喝- 吗 ? ------------------ 这里 能 买到吃的 和 喝的 吗 ? 0
W------g zh----wè--hì--h---ǒ -e. W_ x____ z____ w_____ s__ w_ d__ W- x-ǎ-g z-è-e w-i-h- s-ì w- d-. -------------------------------- Wǒ xiǎng zhège wèizhì shì wǒ de.
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? 您 --在 -点钟-- --叫- 吗 ? 您 能 在 七__ 把 我 叫_ 吗 ? 您 能 在 七-钟 把 我 叫- 吗 ? -------------------- 您 能 在 七点钟 把 我 叫醒 吗 ? 0
Wǒ x---g --n--uòle--ǒ--e w----ì. W_ x____ n__ z____ w_ d_ w______ W- x-ǎ-g n-n z-ò-e w- d- w-i-h-. -------------------------------- Wǒ xiǎng nín zuòle wǒ de wèizhì.

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!