Manual de conversa

ca Numeros   »   el Αριθμοί

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [επτά]

7 [eptá]

Αριθμοί

Arithmoí

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
(Jo) compto: (Ε-ώ)----ράω: (____ Μ______ (-γ-) Μ-τ-ά-: ------------- (Εγώ) Μετράω: 0
(Egṓ) M-trá-: (____ M______ (-g-) M-t-á-: ------------- (Egṓ) Metráō:
U, dos, tres έν-,-δ-ο-----α έ___ δ___ τ___ έ-α- δ-ο- τ-ί- -------------- ένα, δύο, τρία 0
é-a- -ýo- ---a é___ d___ t___ é-a- d-o- t-í- -------------- éna, dýo, tría
(Jo) compto fins a tres. (Ε----Με--άω-ως--ο----α. (____ Μ_____ ω_ τ_ τ____ (-γ-) Μ-τ-ά- ω- τ- τ-ί-. ------------------------ (Εγώ) Μετράω ως το τρία. 0
(E--) ----á- ō- t--t--a. (____ M_____ ō_ t_ t____ (-g-) M-t-á- ō- t- t-í-. ------------------------ (Egṓ) Metráō ōs to tría.
(Jo) segueixo comptant: (Ε--) Σ-νε---- ---μ----ω: (____ Σ_______ ν_ μ______ (-γ-) Σ-ν-χ-ζ- ν- μ-τ-ά-: ------------------------- (Εγώ) Συνεχίζω να μετράω: 0
(Egṓ)--ynec--zō -a -e-ráō: (____ S________ n_ m______ (-g-) S-n-c-í-ō n- m-t-á-: -------------------------- (Egṓ) Synechízō na metráō:
quatre, cinc, sis, τέσσερα,---ντε, έ-ι, τ_______ π_____ έ___ τ-σ-ε-α- π-ν-ε- έ-ι- -------------------- τέσσερα, πέντε, έξι, 0
t-ss-r-,--é-----éx-, t_______ p_____ é___ t-s-e-a- p-n-e- é-i- -------------------- téssera, pénte, éxi,
set, vuit, nou επτά, ---ώ----ν-α ε____ ο____ ε____ ε-τ-, ο-τ-, ε-ν-α ----------------- επτά, οκτώ, εννέα 0
e--á- -k-----n--a e____ o____ e____ e-t-, o-t-, e-n-a ----------------- eptá, oktṓ, ennéa
Jo compto. (Εγ------ρ--. (____ Μ______ (-γ-) Μ-τ-ά-. ------------- (Εγώ) Μετράω. 0
(---- -et---. (____ M______ (-g-) M-t-á-. ------------- (Egṓ) Metráō.
Tu comptes. (Εσύ)----ράς. (____ Μ______ (-σ-) Μ-τ-ά-. ------------- (Εσύ) Μετράς. 0
(E--- --t-ás. (____ M______ (-s-) M-t-á-. ------------- (Esý) Metrás.
Ell compta. (-υ--ς- -ετ--ει. (______ Μ_______ (-υ-ό-) Μ-τ-ά-ι- ---------------- (Αυτός) Μετράει. 0
(-u--s---etráe-. (______ M_______ (-u-ó-) M-t-á-i- ---------------- (Autós) Metráei.
U. El primer. Έν---- ---τος. Έ___ Ο π______ Έ-α- Ο π-ώ-ο-. -------------- Ένα. Ο πρώτος. 0
Én-- - -----s. É___ O p______ É-a- O p-ṓ-o-. -------------- Éna. O prṓtos.
Dos. El segon. Δ---------τ--ος. Δ___ Ο δ________ Δ-ο- Ο δ-ύ-ε-ο-. ---------------- Δύο. Ο δεύτερος. 0
D-o.-O-de--ero-. D___ O d________ D-o- O d-ú-e-o-. ---------------- Dýo. O deúteros.
Tres. El tercer. Τ--α- --τ-ίτο-. Τ____ Ο τ______ Τ-ί-. Ο τ-ί-ο-. --------------- Τρία. Ο τρίτος. 0
Trí---- tr-t-s. T____ O t______ T-í-. O t-í-o-. --------------- Tría. O trítos.
Quatre. El quart. Τ-σ--ρ-.-- -έτα-το-. Τ_______ Ο τ________ Τ-σ-ε-α- Ο τ-τ-ρ-ο-. -------------------- Τέσσερα. Ο τέταρτος. 0
T--s-ra-----é-art-s. T_______ O t________ T-s-e-a- O t-t-r-o-. -------------------- Téssera. O tétartos.
Cinc. El cinquè. Πέ--ε. --πέ-π-ο-. Π_____ Ο π_______ Π-ν-ε- Ο π-μ-τ-ς- ----------------- Πέντε. Ο πέμπτος. 0
P-nte. O -ém-t-s. P_____ O p_______ P-n-e- O p-m-t-s- ----------------- Pénte. O pémptos.
Sis. El sisè. Έξ-----έκτος. Έ___ Ο έ_____ Έ-ι- Ο έ-τ-ς- ------------- Έξι. Ο έκτος. 0
É--. - --to-. É___ O é_____ É-i- O é-t-s- ------------- Éxi. O éktos.
Set. El setè. Επ-ά. Ο-έ--ομ--. Ε____ Ο έ_______ Ε-τ-. Ο έ-δ-μ-ς- ---------------- Επτά. Ο έβδομος. 0
E--á--O é---m-s. E____ O é_______ E-t-. O é-d-m-s- ---------------- Eptá. O ébdomos.
Vuit. El vuitè. Οκ-ώ.-Ο-όγ--ο-. Ο____ Ο ό______ Ο-τ-. Ο ό-δ-ο-. --------------- Οκτώ. Ο όγδοος. 0
Ok-ṓ- O ---o--. O____ O ó______ O-t-. O ó-d-o-. --------------- Oktṓ. O ógdoos.
Nou. El novè. Εν-έα--Ο ---τ-ς. Ε_____ Ο έ______ Ε-ν-α- Ο έ-α-ο-. ---------------- Εννέα. Ο ένατος. 0
En-é-. O -n-to-. E_____ O é______ E-n-a- O é-a-o-. ---------------- Ennéa. O énatos.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.