Manual de conversa

ca Numeros   »   am ቁጥሮች

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [ሰባት]

7 [ሰባት]

ቁጥሮች

k’ut’irochi

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
(Jo) compto: እኔ-እቆጥ-ለው፦ እ_ እ______ እ- እ-ጥ-ለ-፦ ---------- እኔ እቆጥራለው፦ 0
in- i--o--ir-l---:- i__ i______________ i-ē i-’-t-i-a-e-i-- ------------------- inē ik’ot’iralewi:-
U, dos, tres አ-ድ፤ --- -ሶ-ት አ___ ሁ__ ፤___ አ-ድ- ሁ-ት ፤-ስ- ------------- አንድ፤ ሁለት ፤ሶስት 0
ān-di; h-leti-;so-i-i ā_____ h_____ ;______ ā-i-i- h-l-t- ;-o-i-i --------------------- ānidi; huleti ;sositi
(Jo) compto fins a tres. እ-ከ--ስ---ጠ-ኩ። እ__ ሶ__ ቆ____ እ-ከ ሶ-ት ቆ-ር-። ------------- እስከ ሶስት ቆጠርኩ። 0
i--k- -ositi k-ot-e-i--. i____ s_____ k__________ i-i-e s-s-t- k-o-’-r-k-. ------------------------ isike sositi k’ot’eriku.
(Jo) segueixo comptant: እ---ጨማሪ-እቆ-ራለ-፦ እ_ ተ___ እ______ እ- ተ-ማ- እ-ጥ-ለ-፦ --------------- እኔ ተጨማሪ እቆጥራለው፦ 0
i-- -ec-’e-a---ik’-t’---l-w-:- i__ t_________ i______________ i-ē t-c-’-m-r- i-’-t-i-a-e-i-- ------------------------------ inē tech’emarī ik’ot’iralewi:-
quatre, cinc, sis, አራ- ፤ አም-ት-- -ድስት አ__ ፤ አ___ ፤ ስ___ አ-ት ፤ አ-ስ- ፤ ስ-ስ- ----------------- አራት ፤ አምስት ፤ ስድስት 0
ā---i-- -m-si-i ----d--iti ā____ ; ā______ ; s_______ ā-a-i ; ā-i-i-i ; s-d-s-t- -------------------------- ārati ; āmisiti ; sidisiti
set, vuit, nou ሰ-ት------ት---ዘ-ኝ ሰ__ ፤ ስ___ ፤ ዘ__ ሰ-ት ፤ ስ-ን- ፤ ዘ-ኝ ---------------- ሰባት ፤ ስምንት ፤ ዘጠኝ 0
se-at- ;-sim-n--i---ze-’e--i s_____ ; s_______ ; z_______ s-b-t- ; s-m-n-t- ; z-t-e-y- ---------------------------- sebati ; siminiti ; zet’enyi
Jo compto. እኔ-እቆጥራ-ው። እ_ እ______ እ- እ-ጥ-ለ-። ---------- እኔ እቆጥራለው። 0
i-- i-’o--ir----i. i__ i_____________ i-ē i-’-t-i-a-e-i- ------------------ inē ik’ot’iralewi.
Tu comptes. አንተ/--ት-ጥራለህ---ለ-። አ____ ት___________ አ-ተ-ቺ ት-ጥ-ለ-/-ያ-ሽ- ------------------ አንተ/ቺ ትቆጥራለህ/ሪያለሽ። 0
ā--t--ch- t--’-t-ira-e-i-rīy-----i. ā________ t________________________ ā-i-e-c-ī t-k-o-’-r-l-h-/-ī-a-e-h-. ----------------------------------- ānite/chī tik’ot’iralehi/rīyaleshi.
Ell compta. እ- ---ራል። እ_ ይ_____ እ- ይ-ጥ-ል- --------- እሱ ይቆጥራል። 0
isu -i-’-t’ira--. i__ y____________ i-u y-k-o-’-r-l-. ----------------- isu yik’ot’irali.
U. El primer. አንድ---አን-ኛ አ__ – አ___ አ-ድ – አ-ደ- ---------- አንድ – አንደኛ 0
ān-di – -----nya ā____ – ā_______ ā-i-i – ā-i-e-y- ---------------- ānidi – ānidenya
Dos. El segon. ሁለ--– ሁለ-ኛ ሁ__ – ሁ___ ሁ-ት – ሁ-ተ- ---------- ሁለት – ሁለተኛ 0
h----- --h--et---a h_____ – h________ h-l-t- – h-l-t-n-a ------------------ huleti – huletenya
Tres. El tercer. ሶ---–--ስተኛ ሶ__ – ሶ___ ሶ-ት – ሶ-ተ- ---------- ሶስት – ሶስተኛ 0
so--t- - s------ya s_____ – s________ s-s-t- – s-s-t-n-a ------------------ sositi – sositenya
Quatre. El quart. አ-----አ--ኛ አ__ – አ___ አ-ት – አ-ተ- ---------- አራት – አራተኛ 0
ā------ --atenya ā____ – ā_______ ā-a-i – ā-a-e-y- ---------------- ārati – āratenya
Cinc. El cinquè. አ-ስት - -ም-ተኛ አ___ – አ____ አ-ስ- – አ-ስ-ኛ ------------ አምስት – አምስተኛ 0
ām--i-- – -mis-tenya ā______ – ā_________ ā-i-i-i – ā-i-i-e-y- -------------------- āmisiti – āmisitenya
Sis. El sisè. ስድስት ---ድስ-ኛ ስ___ – ስ____ ስ-ስ- – ስ-ስ-ኛ ------------ ስድስት – ስድስተኛ 0
si-i-i---–--id--it-nya s_______ – s__________ s-d-s-t- – s-d-s-t-n-a ---------------------- sidisiti – sidisitenya
Set. El setè. ስ-- - ስባ-ኛ ስ__ – ስ___ ስ-ት – ስ-ተ- ---------- ስባት – ስባተኛ 0
si-a-i-- -ib---n-a s_____ – s________ s-b-t- – s-b-t-n-a ------------------ sibati – sibatenya
Vuit. El vuitè. ስ-ን- –-----ኛ ስ___ – ስ____ ስ-ን- – ስ-ን-ኛ ------------ ስምንት – ስምንተኛ 0
si--ni-i – --min--enya s_______ – s__________ s-m-n-t- – s-m-n-t-n-a ---------------------- siminiti – siminitenya
Nou. El novè. ዘ-----ዘ--ኛ ዘ__ – ዘ___ ዘ-ኝ – ዘ-ነ- ---------- ዘጠኝ – ዘጠነኛ 0
zet--ny-----e--ene--a z_______ – z_________ z-t-e-y- – z-t-e-e-y- --------------------- zet’enyi – zet’enenya

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.