Manual de conversa

ca Al restaurant 2   »   sr У ресторану 2

30 [trenta]

Al restaurant 2

Al restaurant 2

30 [тридесет]

30 [trideset]

У ресторану 2

U restoranu 2

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Un suc de poma, si us plau. C-- о- --б---- -оли-. C__ о_ ј______ м_____ C-к о- ј-б-к-, м-л-м- --------------------- Cок од јабуке, молим. 0
U-r-st-r-n--2 U r________ 2 U r-s-o-a-u 2 ------------- U restoranu 2
Una llimonada, si us plau. Л-м-н-д---мо---. Л________ м_____ Л-м-н-д-, м-л-м- ---------------- Лимунаду, молим. 0
U----t---n--2 U r________ 2 U r-s-o-a-u 2 ------------- U restoranu 2
Un suc de tomàquet, si us plau. С-к-од-пар------, м--им. С__ о_ п_________ м_____ С-к о- п-р-д-ј-а- м-л-м- ------------------------ Сок од парадајза, молим. 0
Co- od j--u--, m-l-m. C__ o_ j______ m_____ C-k o- j-b-k-, m-l-m- --------------------- Cok od jabuke, molim.
M’agradaria una copa de vi negre. Ја-б-х рад- чашу ц----о--ви-а. Ј_ б__ р___ ч___ ц______ в____ Ј- б-х р-д- ч-ш- ц-в-н-г в-н-. ------------------------------ Ја бих радо чашу црвеног вина. 0
Co--o- j-buk-, ----m. C__ o_ j______ m_____ C-k o- j-b-k-, m-l-m- --------------------- Cok od jabuke, molim.
M’agradaria una copa de vi blanc. Ј--б---ра-о ча----елог-в-на. Ј_ б__ р___ ч___ б____ в____ Ј- б-х р-д- ч-ш- б-л-г в-н-. ---------------------------- Ја бих радо чашу белог вина. 0
Cok -d----uk-,-m-li-. C__ o_ j______ m_____ C-k o- j-b-k-, m-l-m- --------------------- Cok od jabuke, molim.
M’agradaria una ampolla de xampany. Ја -их -а-о-фл-ш- -а-п-њ-а. Ј_ б__ р___ ф____ ш________ Ј- б-х р-д- ф-а-у ш-м-а-ц-. --------------------------- Ја бих радо флашу шампањца. 0
Li--n---- m-li-. L________ m_____ L-m-n-d-, m-l-m- ---------------- Limunadu, molim.
T’agrada el peix? Во--ш -и р-бу? В____ л_ р____ В-л-ш л- р-б-? -------------- Волиш ли рибу? 0
L---na--- m-li-. L________ m_____ L-m-n-d-, m-l-m- ---------------- Limunadu, molim.
T’agrada la carn? Во-иш л- го--дин-? В____ л_ г________ В-л-ш л- г-в-д-н-? ------------------ Волиш ли говедину? 0
L--un--u- ---i-. L________ m_____ L-m-n-d-, m-l-m- ---------------- Limunadu, molim.
T’agrada el porc? В---ш -и-сви-етин-? В____ л_ с_________ В-л-ш л- с-и-е-и-у- ------------------- Волиш ли свињетину? 0
So---d----adajz-- ----m. S__ o_ p_________ m_____ S-k o- p-r-d-j-a- m-l-m- ------------------------ Sok od paradajza, molim.
Desitjaria un plat sense carn. Х-е- - хтел---их --ш-о без-----. Х___ / х____ б__ н____ б__ м____ Х-е- / х-е-а б-х н-ш-о б-з м-с-. -------------------------------- Хтео / хтела бих нешто без меса. 0
S---od---r---j--, --l--. S__ o_ p_________ m_____ S-k o- p-r-d-j-a- m-l-m- ------------------------ Sok od paradajza, molim.
Desitjaria un plat de verdures. Хт-о-/--т-ла---х-п--т--са ---рћ--. Х___ / х____ б__ п____ с_ п_______ Х-е- / х-е-а б-х п-а-у с- п-в-ћ-м- ---------------------------------- Хтео / хтела бих плату са поврћем. 0
S-k od pa---ajz---mol-m. S__ o_ p_________ m_____ S-k o- p-r-d-j-a- m-l-m- ------------------------ Sok od paradajza, molim.
M’agradaria una cosa que no trigui gaire temps. Х--о - -т-ла б---не--- ш-о-не т---е ду--. Х___ / х____ б__ н____ ш__ н_ т____ д____ Х-е- / х-е-а б-х н-ш-о ш-о н- т-а-е д-г-. ----------------------------------------- Хтео / хтела бих нешто што не траје дуго. 0
Ja-b-h-r--- ---- --v-n-g v-n-. J_ b__ r___ č___ c______ v____ J- b-h r-d- č-š- c-v-n-g v-n-. ------------------------------ Ja bih rado čašu crvenog vina.
Vol acompanyament d’arròs? Жел----л------ пири--eм? Ж_____ л_ т_ с п________ Ж-л-т- л- т- с п-р-н-e-? ------------------------ Желите ли то с пиринчeм? 0
Ja -i- --do ---u-c-veno- v-na. J_ b__ r___ č___ c______ v____ J- b-h r-d- č-š- c-v-n-g v-n-. ------------------------------ Ja bih rado čašu crvenog vina.
Vol acompanyament de pasta / fideus? Ж-ли-е ли-т- - резан-и-а? Ж_____ л_ т_ с р_________ Ж-л-т- л- т- с р-з-н-и-а- ------------------------- Желите ли то с резанцима? 0
J---ih-rad- č-šu--r-e-o- v-na. J_ b__ r___ č___ c______ v____ J- b-h r-d- č-š- c-v-n-g v-n-. ------------------------------ Ja bih rado čašu crvenog vina.
Vol acompanyament de patates? Ж-лит-----т--- ---м-иро-? Ж_____ л_ т_ с к_________ Ж-л-т- л- т- с к-о-п-р-м- ------------------------- Желите ли то с кромпиром? 0
Ja b-h ---o-čašu-b-log v-na. J_ b__ r___ č___ b____ v____ J- b-h r-d- č-š- b-l-g v-n-. ---------------------------- Ja bih rado čašu belog vina.
(Això) no m’agrada. То ми---ј----ус-о. Т_ м_ н___ у______ Т- м- н-ј- у-у-н-. ------------------ То ми није укусно. 0
J- b-h-ra-- --šu--e-og-vi-a. J_ b__ r___ č___ b____ v____ J- b-h r-d- č-š- b-l-g v-n-. ---------------------------- Ja bih rado čašu belog vina.
El menjar està fred. Је-- -- хла---. Ј___ ј_ х______ Ј-л- ј- х-а-н-. --------------- Јело је хладно. 0
J- bih----o --šu---log -i--. J_ b__ r___ č___ b____ v____ J- b-h r-d- č-š- b-l-g v-n-. ---------------------------- Ja bih rado čašu belog vina.
Això no és el que he demanat. Т--ja н-сам-н-р-чи--/ н--уч-л-. Т_ j_ н____ н______ / н________ Т- j- н-с-м н-р-ч-о / н-р-ч-л-. ------------------------------- То ja нисам наручио / наручила. 0
J----- --do f---u-š----n-c-. J_ b__ r___ f____ š_________ J- b-h r-d- f-a-u š-m-a-j-a- ---------------------------- Ja bih rado flašu šampanjca.

Llenguatge i publicitat

La publicitat representa una forma específica de comunicació. Busca establir un contacte entre productors i consumidors. Com altres formes de comunicació, té una llarga història al darrere. A l'Antiguitat ja hi havia anuncis de polítics o tavernes. El llenguatge de la publicitat fa ús d'elements particulars de la retòrica. Ja que té una finalitat concreta, es tracta d'una comunicació planificada. Ha de cridar la nostra atenció, despertar el nostre interès. Sobretot, ha d'incitar en nosaltres el desig de comprar el producte. En conseqüència, el llenguatge de la publicitat és gairebé sempre molt simple. Utilitza poques paraules i eslògans senzills. Perquè el nostre cervell ha de poder retenir sense problemes el contingut. És habitual l'ús d'alguns tipus de paraules com adjectius i superlatius. Paraules que descriuen l'objecte en qüestió com especialment beneficiós. Per això la llengua publicitària és generalment molt positiva. És interessant fer notar que el llenguatge publicitari està influït sempre per la cultura. Això vol dir que la llengua de la publicitat ens explica moltes coses sobre una societat. En molts països predominen avui conceptes com la bellesa o la joventut. També termes com ‘futur’ o ‘seguretat’ apareixen reiteradament. En les societats occidentals és molt habitual fer servir l'anglès com a llengua publicitària. L'anglès es considera modern i internacional. Per aquesta raó, es considera un idioma apropiat per a productes tecnològics. Quan es tracta de transmetre goig o passió es recorre a paraules de les llengües romàniques. S'usen de manera destacada en productes d'alimentació i cosmètics. Qui utilitza termes dialectals busca emfatitzar valors com la pàtria natal i la tradició. Els noms dels productes són sovint neologismes, és a dir, paraules de nova creació. La majoria no tenen cap significat, només un so agradable. Encara que alguns noms de productes poden arribar a triomfar. El nom d'una aspiradora fins i tot ha esdevingut en un verb - to hoover!
Sabia vostè que?
El neerlandès forma part del grup de les llengües germàniques occidentals. Això significa que està relacionat amb l’anglès i l’alemany. Té uns 25 milions de parlants natius, la majoria dels quals provenen dels Països Baixos i de Bèlgica. També es parla a Indonesia i Surinam degut al poder colonial que van exercir els Països Baixos en aquestes regions. Com a resultat, el neerlandès ha estat la base de varies llengües criolles. Inclús l’afrikaans, parlat a Sudàfrica, té els seus orígens en el neerlandès. És el idioma més jove de totes les llengües germàniques. Es caracteritza pel fet de comptar amb paraules procedents d’altres idiomes. En el passat, per exemple, França va tenir una gran influència en aquest idioma. També hi podem trobar paraules adoptades de l’alemany. I durant els últims segles ha anant afegint cada cop més paraules de l’anglès. Això ha generat que molts considerin que el neerlandès pugui arrivar a desaparèixer en un futur no molt llunyà.