Manual de conversa

ca Fer compres   »   sr Куповина

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [педесет и четири]

54 [pedeset i četiri]

Куповина

Kupovina

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Vull comprar un regal. Ја -елим--упит- --к-о-. Ј_ ж____ к_____ п______ Ј- ж-л-м к-п-т- п-к-о-. ----------------------- Ја желим купити поклон. 0
K-p----a K_______ K-p-v-n- -------- Kupovina
Però res massa car. Али --шта пр--и-е------. А__ н____ п______ с_____ А-и н-ш-а п-е-и-е с-у-о- ------------------------ Али ништа превише скупо. 0
Ku-ovi-a K_______ K-p-v-n- -------- Kupovina
Potser una bossa? И-ат--л- можд- ташну? И____ л_ м____ т_____ И-а-е л- м-ж-а т-ш-у- --------------------- Имате ли можда ташну? 0
J- ž-lim kup-t- -o---n. J_ ž____ k_____ p______ J- ž-l-m k-p-t- p-k-o-. ----------------------- Ja želim kupiti poklon.
De quin color la vol? Кој- бо-у--е-ит-? К___ б___ ж______ К-ј- б-ј- ж-л-т-? ----------------- Коју боју желите? 0
Ja ž-li--k----- p-klo-. J_ ž____ k_____ p______ J- ž-l-m k-p-t- p-k-o-. ----------------------- Ja želim kupiti poklon.
Negra, marró o blanca? Ц-ну,--р--------б-лу? Ц____ б____ и__ б____ Ц-н-, б-а-н и-и б-л-? --------------------- Црну, браон или белу? 0
Ja--eli- k--i-- -ok--n. J_ ž____ k_____ p______ J- ž-l-m k-p-t- p-k-o-. ----------------------- Ja želim kupiti poklon.
Una de gran o petita? Ве--к- и-и-мал-? В_____ и__ м____ В-л-к- и-и м-л-? ---------------- Велику или малу? 0
A-- ---t- -----š---kupo. A__ n____ p______ s_____ A-i n-š-a p-e-i-e s-u-o- ------------------------ Ali ništa previše skupo.
Que puc veure aquesta? М-----и в-д-ти ---? М___ л_ в_____ о___ М-г- л- в-д-т- о-у- ------------------- Могу ли видети ову? 0
A-i-n--ta-pr--i-e --upo. A__ n____ p______ s_____ A-i n-š-a p-e-i-e s-u-o- ------------------------ Ali ništa previše skupo.
És de cuir? Ј---и -д коже? Ј_ л_ о_ к____ Ј- л- о- к-ж-? -------------- Је ли од коже? 0
Al- ---t- p-e-i-e --up-. A__ n____ p______ s_____ A-i n-š-a p-e-i-e s-u-o- ------------------------ Ali ništa previše skupo.
O de plàstic? И----- -д--еш-ач-о--ма-ер-ја-а? И__ ј_ о_ в________ м__________ И-и ј- о- в-ш-а-к-г м-т-р-ј-л-? ------------------------------- Или је од вештачког материјала? 0
Im--- -- mož-a-----u? I____ l_ m____ t_____ I-a-e l- m-ž-a t-š-u- --------------------- Imate li možda tašnu?
De cuir, és clar. Н-р-в-о, -- -оже. Н_______ о_ к____ Н-р-в-о- о- к-ж-. ----------------- Наравно, од коже. 0
Imate li -o----ta-n-? I____ l_ m____ t_____ I-a-e l- m-ž-a t-š-u- --------------------- Imate li možda tašnu?
És de molt bona qualitat. То--е-на-о--то д--ар --алитет. Т_ ј_ н_______ д____ к________ Т- ј- н-р-ч-т- д-б-р к-а-и-е-. ------------------------------ То је нарочито добар квалитет. 0
Im--e-li-mo--a--aš--? I____ l_ m____ t_____ I-a-e l- m-ž-a t-š-u- --------------------- Imate li možda tašnu?
I la bossa és realment a un bon preu. А-ташна--- заис-а п----н-. А т____ ј_ з_____ п_______ А т-ш-а ј- з-и-т- п-в-љ-а- -------------------------- А ташна је заиста повољна. 0
Koju-boj----l---? K___ b___ ž______ K-j- b-j- ž-l-t-? ----------------- Koju boju želite?
M’agrada. О----- -е--о----. О__ м_ с_ д______ О-а м- с- д-п-д-. ----------------- Ова ми се допада. 0
K-j- bo-u želi--? K___ b___ ž______ K-j- b-j- ž-l-t-? ----------------- Koju boju želite?
La compro. О-- ---уз--и. О__ ћ_ у_____ О-у ћ- у-е-и- ------------- Ову ћу узети. 0
K---------ž-----? K___ b___ ž______ K-j- b-j- ž-l-t-? ----------------- Koju boju želite?
La puc tornar, si de cas? М-гу -и--е ----туалн----ме---и? М___ л_ ј_ е_________ з________ М-г- л- ј- е-е-т-а-н- з-м-н-т-? ------------------------------- Могу ли је евентуално заменити? 0
C---, ---on -l--belu? C____ b____ i__ b____ C-n-, b-a-n i-i b-l-? --------------------- Crnu, braon ili belu?
Naturalment. Подр-з---ва-с-. П__________ с__ П-д-а-у-е-а с-. --------------- Подразумева се. 0
Crnu-----o---li-be--? C____ b____ i__ b____ C-n-, b-a-n i-i b-l-? --------------------- Crnu, braon ili belu?
L’empaquetem per regal. З-паков------је-----п-кло-. З___________ ј_ к__ п______ З-п-к-в-ћ-м- ј- к-о п-к-о-. --------------------------- Запаковаћемо је као поклон. 0
C---,-b-aon --i ----? C____ b____ i__ b____ C-n-, b-a-n i-i b-l-? --------------------- Crnu, braon ili belu?
La caixa és allà. Там- пр--о----бла-----. Т___ п____ ј_ б________ Т-м- п-е-о ј- б-а-а-н-. ----------------------- Тамо преко је благајна. 0
V-l--u-i-i-m-lu? V_____ i__ m____ V-l-k- i-i m-l-? ---------------- Veliku ili malu?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...