Manual de conversa

ca A la ciutat   »   sr У граду

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [двадесет и пет]

25 [dvadeset i pet]

У граду

U gradu

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Хт-о-- -т----би- -- --лез-ич-е----ни-е. Х___ / х____ б__ д_ ж_________ с_______ Х-е- / х-е-а б-х д- ж-л-з-и-к- с-а-и-е- --------------------------------------- Хтео / хтела бих до железничке станице. 0
U-gr-du U g____ U g-a-u ------- U gradu
M’agradaria anar a l’aeroport. Хт-о / хт-л- --- до -е-о--ома. Х___ / х____ б__ д_ а_________ Х-е- / х-е-а б-х д- а-р-д-о-а- ------------------------------ Хтео / хтела бих до аеродрома. 0
U gradu U g____ U g-a-u ------- U gradu
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Х--- /--т-ла--и- д- -ентр- гр-да. Х___ / х____ б__ д_ ц_____ г_____ Х-е- / х-е-а б-х д- ц-н-р- г-а-а- --------------------------------- Хтео / хтела бих до центра града. 0
H--- ---t----b---d- --l---i------an-c-. H___ / h____ b__ d_ ž_________ s_______ H-e- / h-e-a b-h d- ž-l-z-i-k- s-a-i-e- --------------------------------------- Hteo / htela bih do železničke stanice.
Com vaig a l’estació? К--о--а -д-м до-ж-л--ни--е-с--ниц-? К___ д_ и___ д_ ж_________ с_______ К-к- д- и-е- д- ж-л-з-и-к- с-а-и-е- ----------------------------------- Како да идем до железничке станице? 0
H-e--/--t----b---d--ž---zničk---t-nic-. H___ / h____ b__ d_ ž_________ s_______ H-e- / h-e-a b-h d- ž-l-z-i-k- s-a-i-e- --------------------------------------- Hteo / htela bih do železničke stanice.
Com vaig a l’aeroport? Ка-о--а--д-- -о -еро-----? К___ д_ и___ д_ а_________ К-к- д- и-е- д- а-р-д-о-а- -------------------------- Како да идем до аеродрома? 0
H-e------e-----h -----le---č-- ---n--e. H___ / h____ b__ d_ ž_________ s_______ H-e- / h-e-a b-h d- ž-l-z-i-k- s-a-i-e- --------------------------------------- Hteo / htela bih do železničke stanice.
Com vaig al centre de la ciutat? К--о--а---ем -----нт-а---а-а? К___ д_ и___ д_ ц_____ г_____ К-к- д- и-е- д- ц-н-р- г-а-а- ----------------------------- Како да идем до центра града? 0
Hteo---ht--- b-h do-a--o-roma. H___ / h____ b__ d_ a_________ H-e- / h-e-a b-h d- a-r-d-o-a- ------------------------------ Hteo / htela bih do aerodroma.
Em fa falta un taxi. Т--бам-та-си. Т_____ т_____ Т-е-а- т-к-и- ------------- Требам такси. 0
H--o-/ -tela-bi- d- a-----o--. H___ / h____ b__ d_ a_________ H-e- / h-e-a b-h d- a-r-d-o-a- ------------------------------ Hteo / htela bih do aerodroma.
Em fa falta un pla de la ciutat. Требам--л-н-гр-д-. Т_____ п___ г_____ Т-е-а- п-а- г-а-а- ------------------ Требам план града. 0
H-e--/ hte-a b----o a--o---m-. H___ / h____ b__ d_ a_________ H-e- / h-e-a b-h d- a-r-d-o-a- ------------------------------ Hteo / htela bih do aerodroma.
Em fa falta un hotel. Тр---м---тел. Т_____ х_____ Т-е-а- х-т-л- ------------- Требам хотел. 0
H--o-- -t-l--bi-------ntra --ada. H___ / h____ b__ d_ c_____ g_____ H-e- / h-e-a b-h d- c-n-r- g-a-a- --------------------------------- Hteo / htela bih do centra grada.
M’agradaria llogar un cotxe. Хте- - -т--а б-х-и----м------то. Х___ / х____ б__ и________ а____ Х-е- / х-е-а б-х и-н-ј-и-и а-т-. -------------------------------- Хтео / хтела бих изнајмити ауто. 0
Ht-o-/-h-el------do -e-tr---r-d-. H___ / h____ b__ d_ c_____ g_____ H-e- / h-e-a b-h d- c-n-r- g-a-a- --------------------------------- Hteo / htela bih do centra grada.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Ов----- м-ја -р-д-тн- -ар-и--. О___ ј_ м___ к_______ к_______ О-д- ј- м-ј- к-е-и-н- к-р-и-а- ------------------------------ Овде је моја кредитна картица. 0
Ht---/ --el--bi- d--cen--a---a-a. H___ / h____ b__ d_ c_____ g_____ H-e- / h-e-a b-h d- c-n-r- g-a-a- --------------------------------- Hteo / htela bih do centra grada.
Aquí teniu el meu permís de conduir. Ов-е--е м-ја-в----ка --зв---. О___ ј_ м___ в______ д_______ О-д- ј- м-ј- в-з-ч-а д-з-о-а- ----------------------------- Овде је моја возачка дозвола. 0
Kak- d--i-e- d- -e-------e sta-ic-? K___ d_ i___ d_ ž_________ s_______ K-k- d- i-e- d- ž-l-z-i-k- s-a-i-e- ----------------------------------- Kako da idem do železničke stanice?
Què s’ha de visitar a la ciutat? Шт- с---м- --де-- - -р-д-? Ш__ с_ и__ в_____ у г_____ Ш-а с- и-а в-д-т- у г-а-у- -------------------------- Шта се има видети у граду? 0
K----d--idem -- --le-n---- sta-i--? K___ d_ i___ d_ ž_________ s_______ K-k- d- i-e- d- ž-l-z-i-k- s-a-i-e- ----------------------------------- Kako da idem do železničke stanice?
Vagi a la ciutat vella. Ид--- у-с---и г-ад. И____ у с____ г____ И-и-е у с-а-и г-а-. ------------------- Идите у стари град. 0
Ka-o----i--m-do--e--z----e s-an---? K___ d_ i___ d_ ž_________ s_______ K-k- d- i-e- d- ž-l-z-i-k- s-a-i-e- ----------------------------------- Kako da idem do železničke stanice?
Faci una visita guiada. Н---ави-е оби-аз-к -р---. Н________ о_______ г_____ Н-п-а-и-е о-и-а-а- г-а-а- ------------------------- Направите обилазак града. 0
Kak- -a ---m d- a--o--om-? K___ d_ i___ d_ a_________ K-k- d- i-e- d- a-r-d-o-a- -------------------------- Kako da idem do aerodroma?
Vagi al port. И--т- -о----е. И____ д_ л____ И-и-е д- л-к-. -------------- Идите до луке. 0
Ka-o--a----m-do-aerodroma? K___ d_ i___ d_ a_________ K-k- d- i-e- d- a-r-d-o-a- -------------------------- Kako da idem do aerodroma?
Faci un recorregut pel port. Н-п-ави-е----л-з-- -укe. Н________ о_______ л____ Н-п-а-и-е о-и-а-а- л-к-. ------------------------ Направите обилазак лукe. 0
Ka-- d- --e--d- -e---r-m-? K___ d_ i___ d_ a_________ K-k- d- i-e- d- a-r-d-o-a- -------------------------- Kako da idem do aerodroma?
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Ко-- ј-- ----ени-ос-----ст-је? К___ ј__ з___________ п_______ К-ј- ј-ш з-а-е-и-о-т- п-с-о-е- ------------------------------ Које још знаменитости постоје? 0
Kako -a-ide- ---ce-tr--g---a? K___ d_ i___ d_ c_____ g_____ K-k- d- i-e- d- c-n-r- g-a-a- ----------------------------- Kako da idem do centra grada?

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!