Manual de conversa

ca Fer compres   »   sr Обављање потрепштина

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [педесет и један]

51 [pedeset i jedan]

Обављање потрепштина

Obavljanje potrepština

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. Хоћу-- -и-л--т--у. Х___ у б__________ Х-ћ- у б-б-и-т-к-. ------------------ Хоћу у библиотеку. 0
Obav-jan-e po-r--ština O_________ p__________ O-a-l-a-j- p-t-e-š-i-a ---------------------- Obavljanje potrepština
Vull anar a la llibreria. Хоћ--у ---жа--. Х___ у к_______ Х-ћ- у к-и-а-у- --------------- Хоћу у књижару. 0
O--vl--n-e-p---e-šti-a O_________ p__________ O-a-l-a-j- p-t-e-š-i-a ---------------------- Obavljanje potrepština
Vull anar al quiosc. Хоћ- -------ике. Х___ д_ т_______ Х-ћ- д- т-а-и-е- ---------------- Хоћу до трафике. 0
H-ć- - --b-iot-k-. H___ u b__________ H-c-u u b-b-i-t-k-. ------------------- Hoću u biblioteku.
Vull manllevar un llibre. Ј- х-ћу--а---најмим --иг-. Ј_ х___ д_ и_______ к_____ Ј- х-ћ- д- и-н-ј-и- к-и-у- -------------------------- Ја хоћу да изнајмим књигу. 0
Ho--u-u -i--io---u. H___ u b__________ H-c-u u b-b-i-t-k-. ------------------- Hoću u biblioteku.
Vull comprar un llibre. Ј--х-ћу -а---пи- к-и-у. Ј_ х___ д_ к____ к_____ Ј- х-ћ- д- к-п-м к-и-у- ----------------------- Ја хоћу да купим књигу. 0
H-ć--u --bl-ot-k-. H___ u b__________ H-c-u u b-b-i-t-k-. ------------------- Hoću u biblioteku.
Vull comprar un diari. Ја -оћу-д- --пим ---и--. Ј_ х___ д_ к____ н______ Ј- х-ћ- д- к-п-м н-в-н-. ------------------------ Ја хоћу да купим новине. 0
Ho-́- - --j--a-u. H___ u k________ H-c-u u k-j-ž-r-. ----------------- Hoću u knjižaru.
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. Ј--х--- у -и--иот--у -- из---м-м------. Ј_ х___ у б_________ д_ и_______ к_____ Ј- х-ћ- у б-б-и-т-к- д- и-н-ј-и- к-и-у- --------------------------------------- Ја хоћу у библиотеку да изнајмим књигу. 0
Ho-́u --k-j-žaru. H___ u k________ H-c-u u k-j-ž-r-. ----------------- Hoću u knjižaru.
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. Ја------у--њ-ж-р- да ку---------. Ј_ х___ у к______ д_ к____ к_____ Ј- х-ћ- у к-и-а-у д- к-п-м к-и-у- --------------------------------- Ја хоћу у књижару да купим књигу. 0
H-c-u u--n-ižaru. H___ u k________ H-c-u u k-j-ž-r-. ----------------- Hoću u knjižaru.
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Ја---ћ- -----аф-к--да ку-и--нов-н-. Ј_ х___ д_ т______ д_ к____ н______ Ј- х-ћ- д- т-а-и-е д- к-п-м н-в-н-. ----------------------------------- Ја хоћу до трафике да купим новине. 0
Ho--u do tra-i-e. H___ d_ t_______ H-c-u d- t-a-i-e- ----------------- Hoću do trafike.
Vull anar a ca l’òptic. Ј- хо-у ----п---а-а. Ј_ х___ д_ о________ Ј- х-ћ- д- о-т-ч-р-. -------------------- Ја хоћу до оптичара. 0
H---u-d- -ra--k-. H___ d_ t_______ H-c-u d- t-a-i-e- ----------------- Hoću do trafike.
Vull anar al supermercat. Ја --ћу до-су--рмар-е--. Ј_ х___ д_ с____________ Ј- х-ћ- д- с-п-р-а-к-т-. ------------------------ Ја хоћу до супермаркета. 0
Ho--u--o --a---e. H___ d_ t_______ H-c-u d- t-a-i-e- ----------------- Hoću do trafike.
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Ја-хо-у д- -е-а-а. Ј_ х___ д_ п______ Ј- х-ћ- д- п-к-р-. ------------------ Ја хоћу до пекара. 0
J- ------da-iznaj-----nji--. J_ h___ d_ i_______ k______ J- h-c-u d- i-n-j-i- k-j-g-. ---------------------------- Ja hoću da iznajmim knjigu.
Vull comprar un parell d’ulleres. Ј- ---- да--у-и---ао--ле. Ј_ х___ д_ к____ н_______ Ј- х-ћ- д- к-п-м н-о-а-е- ------------------------- Ја хоћу да купим наочале. 0
J- -oć---a i-naj--- k--i-u. J_ h___ d_ i_______ k______ J- h-c-u d- i-n-j-i- k-j-g-. ---------------------------- Ja hoću da iznajmim knjigu.
Vull comprar fruites i verdures. Ја-х-ћ--д- куп------- - -о--ћ-. Ј_ х___ д_ к____ в___ и п______ Ј- х-ћ- д- к-п-м в-ћ- и п-в-ћ-. ------------------------------- Ја хоћу да купим воће и поврће. 0
Ja-h--́- da --na--i- ---i-u. J_ h___ d_ i_______ k______ J- h-c-u d- i-n-j-i- k-j-g-. ---------------------------- Ja hoću da iznajmim knjigu.
Vull comprar pastes i pa. Ја хо-- ---ку--м-земич---и-хл-б. Ј_ х___ д_ к____ з______ и х____ Ј- х-ћ- д- к-п-м з-м-ч-е и х-е-. -------------------------------- Ја хоћу да купим земичке и хлеб. 0
J---oc----- k--i--k-jigu. J_ h___ d_ k____ k______ J- h-c-u d- k-p-m k-j-g-. ------------------------- Ja hoću da kupim knjigu.
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. Ја х--- до--птич----д---упим----ч--е. Ј_ х___ д_ о_______ д_ к____ н_______ Ј- х-ћ- д- о-т-ч-р- д- к-п-м н-о-а-е- ------------------------------------- Ја хоћу до оптичара да купим наочале. 0
J---o--u--a --p-- knj-g-. J_ h___ d_ k____ k______ J- h-c-u d- k-p-m k-j-g-. ------------------------- Ja hoću da kupim knjigu.
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. Ја -о---д--суп--м-р-е-а--а-купим -оћ--- по-рћ-. Ј_ х___ д_ с___________ д_ к____ в___ и п______ Ј- х-ћ- д- с-п-р-а-к-т- д- к-п-м в-ћ- и п-в-ћ-. ----------------------------------------------- Ја хоћу до супермаркета да купим воће и поврће. 0
Ja hoću-da k--im-knjig-. J_ h___ d_ k____ k______ J- h-c-u d- k-p-m k-j-g-. ------------------------- Ja hoću da kupim knjigu.
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Ј---оћу до---к-р--д--ку-им ----ч-е-и--л-б. Ј_ х___ д_ п_____ д_ к____ з______ и х____ Ј- х-ћ- д- п-к-р- д- к-п-м з-м-ч-е и х-е-. ------------------------------------------ Ја хоћу до пекарa да купим земичке и хлеб. 0
J----ć- da kupi- -ov---. J_ h___ d_ k____ n______ J- h-c-u d- k-p-m n-v-n-. ------------------------- Ja hoću da kupim novine.

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!