Manual de conversa

ca Al camp   »   sr У природи

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [двадесет и шест]

26 [dvadeset i šest]

У природи

U prirodi

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Veus allà la torre? В---------ам- --л-? В____ л_ т___ к____ В-д-ш л- т-м- к-л-? ------------------- Видиш ли тамо кулу? 0
U prirodi U p______ U p-i-o-i --------- U prirodi
Veus allà la muntanya? Ви--ш л--т-мо пла-ин-? В____ л_ т___ п_______ В-д-ш л- т-м- п-а-и-у- ---------------------- Видиш ли тамо планину? 0
U-pr-ro-i U p______ U p-i-o-i --------- U prirodi
Veus allà el poble? Ви--ш л----мо--е--? В____ л_ т___ с____ В-д-ш л- т-м- с-л-? ------------------- Видиш ли тамо село? 0
V--i---- ---- -ul-? V____ l_ t___ k____ V-d-š l- t-m- k-l-? ------------------- Vidiš li tamo kulu?
Veus allà el riu? В-д-ш -и-тамо-ре-у? В____ л_ т___ р____ В-д-ш л- т-м- р-к-? ------------------- Видиш ли тамо реку? 0
V--i--li---m---u--? V____ l_ t___ k____ V-d-š l- t-m- k-l-? ------------------- Vidiš li tamo kulu?
Veus allà el pont? В-диш -- -а-о-м---? В____ л_ т___ м____ В-д-ш л- т-м- м-с-? ------------------- Видиш ли тамо мост? 0
V-di---i--a----ulu? V____ l_ t___ k____ V-d-š l- t-m- k-l-? ------------------- Vidiš li tamo kulu?
Veus allà el llac? Вид-ш -и --м- --зер-? В____ л_ т___ ј______ В-д-ш л- т-м- ј-з-р-? --------------------- Видиш ли тамо језеро? 0
Vi-iš--i-ta---pl-ninu? V____ l_ t___ p_______ V-d-š l- t-m- p-a-i-u- ---------------------- Vidiš li tamo planinu?
M’agrada aquell ocell. Она-п---а т----ми-с- -в-ђ-. О__ п____ т___ м_ с_ с_____ О-а п-и-а т-м- м- с- с-и-а- --------------------------- Она птица тамо ми се свиђа. 0
V-d----i ta-o-pl-----? V____ l_ t___ p_______ V-d-š l- t-m- p-a-i-u- ---------------------- Vidiš li tamo planinu?
M’agrada aquell arbre. Он- -р-о----- -и -- св-ђа. О__ д___ т___ м_ с_ с_____ О-о д-в- т-м- м- с- с-и-а- -------------------------- Оно дрво тамо ми се свиђа. 0
Vid-š-l--tamo p-----u? V____ l_ t___ p_______ V-d-š l- t-m- p-a-i-u- ---------------------- Vidiš li tamo planinu?
M’agrada aquesta pedra. О-ај --мен --де -и се----ђ-. О___ к____ о___ м_ с_ с_____ О-а- к-м-н о-д- м- с- с-и-а- ---------------------------- Овај камен овде ми се свиђа. 0
V-diš--i--a---s---? V____ l_ t___ s____ V-d-š l- t-m- s-l-? ------------------- Vidiš li tamo selo?
M’agrada aquell parc. Онај---р- -ам-----се-с-и-а. О___ п___ т___ м_ с_ с_____ О-а- п-р- т-м- м- с- с-и-а- --------------------------- Онај парк тамо ми се свиђа. 0
Vi-iš li--a----el-? V____ l_ t___ s____ V-d-š l- t-m- s-l-? ------------------- Vidiš li tamo selo?
M’agrada aquell jardí. Он---в-т там- м---е-св-ђа. О___ в__ т___ м_ с_ с_____ О-а- в-т т-м- м- с- с-и-а- -------------------------- Онај врт тамо ми се свиђа. 0
V-diš li-t-m----lo? V____ l_ t___ s____ V-d-š l- t-m- s-l-? ------------------- Vidiš li tamo selo?
M’agrada aquesta flor. Ов-ј цв-т --де-м- с- с-иђ-. О___ ц___ о___ м_ с_ с_____ О-а- ц-е- о-д- м- с- с-и-а- --------------------------- Овај цвет овде ми се свиђа. 0
V--iš--- ---- ---u? V____ l_ t___ r____ V-d-š l- t-m- r-k-? ------------------- Vidiš li tamo reku?
Ho trobo bonic. М-сл-м --------п-. М_____ д_ ј_ л____ М-с-и- д- ј- л-п-. ------------------ Мислим да је лепо. 0
Vi-i---i -amo --k-? V____ l_ t___ r____ V-d-š l- t-m- r-k-? ------------------- Vidiš li tamo reku?
Em sembla interessant. Ми-ли--д---е -н-е--сан-н-. М_____ д_ ј_ и____________ М-с-и- д- ј- и-т-р-с-н-н-. -------------------------- Мислим да је интересантно. 0
Vid-š----t--- r--u? V____ l_ t___ r____ V-d-š l- t-m- r-k-? ------------------- Vidiš li tamo reku?
Ho trobo meravellós. М---и--да-ј--п-е--п-. М_____ д_ ј_ п_______ М-с-и- д- ј- п-е-е-о- --------------------- Мислим да је прелепо. 0
V---š l- -a---m--t? V____ l_ t___ m____ V-d-š l- t-m- m-s-? ------------------- Vidiš li tamo most?
Em sembla lleig. М--ли- д---- ружно. М_____ д_ ј_ р_____ М-с-и- д- ј- р-ж-о- ------------------- Мислим да је ружно. 0
Vid-š-----am- -ost? V____ l_ t___ m____ V-d-š l- t-m- m-s-? ------------------- Vidiš li tamo most?
Em sembla avorrit. М-слим-да -- д-----о. М_____ д_ ј_ д_______ М-с-и- д- ј- д-с-д-о- --------------------- Мислим да је досадно. 0
V-d----- tamo-m-st? V____ l_ t___ m____ V-d-š l- t-m- m-s-? ------------------- Vidiš li tamo most?
Em sembla horrible. М-сл---д- је ---а--о. М_____ д_ ј_ с_______ М-с-и- д- ј- с-р-ш-о- --------------------- Мислим да је страшно. 0
Vi--- li -am- --z-r-? V____ l_ t___ j______ V-d-š l- t-m- j-z-r-? --------------------- Vidiš li tamo jezero?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.