Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   sr Присвојне заменице 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [шездесет и седам]

67 [šezdeset i sedam]

Присвојне заменице 2

Prisvojne zamenice 2

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
les ulleres н-оч--е н______ н-о-а-е ------- наочале 0
Pr--v---e zam--ic--2 P________ z_______ 2 P-i-v-j-e z-m-n-c- 2 -------------------- Prisvojne zamenice 2
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. Он -е-заб--ав----во---наоча--. О_ ј_ з________ с____ н_______ О- ј- з-б-р-в-о с-о-е н-о-а-е- ------------------------------ Он је заборавио своје наочале. 0
Pr--v-----zam---c--2 P________ z_______ 2 P-i-v-j-e z-m-n-c- 2 -------------------- Prisvojne zamenice 2
On ha posat les seves ulleres? М----- су м- на-ч---? М_ г__ с_ м_ н_______ М- г-е с- м- н-о-а-е- --------------------- Ма где су му наочале? 0
naoč-le n______ n-o-a-e ------- naočale
el rellotge сат с__ с-т --- сат 0
nao--le n______ n-o-a-e ------- naočale
El seu rellotge està espatllat. Ње-о- --- је ---в----. Њ____ с__ ј_ п________ Њ-г-в с-т ј- п-к-а-е-. ---------------------- Његов сат је покварен. 0
n-oč-le n______ n-o-a-e ------- naočale
El rellotge està enganxat a la paret. С---в-си на з-ду. С__ в___ н_ з____ С-т в-с- н- з-д-. ----------------- Сат виси на зиду. 0
On--- ---o----o-s-oje--aočal-. O_ j_ z________ s____ n_______ O- j- z-b-r-v-o s-o-e n-o-a-e- ------------------------------ On je zaboravio svoje naočale.
el passaport п--ош п____ п-с-ш ----- пасош 0
On--e ---o----- -voje n-o--l-. O_ j_ z________ s____ n_______ O- j- z-b-r-v-o s-o-e n-o-a-e- ------------------------------ On je zaboravio svoje naočale.
(Ell) ha perdut el seu passaport. Он је-и-гу--о сво--па-о-. О_ ј_ и______ с___ п_____ О- ј- и-г-б-о с-о- п-с-ш- ------------------------- Он је изгубио свој пасош. 0
On-j- ---o-avi------e-n-oč--e. O_ j_ z________ s____ n_______ O- j- z-b-r-v-o s-o-e n-o-a-e- ------------------------------ On je zaboravio svoje naočale.
On és el seu passaport? Гд- је --д- њ-г-в-п-с--? Г__ ј_ о___ њ____ п_____ Г-е ј- о-д- њ-г-в п-с-ш- ------------------------ Где је онда његов пасош? 0
Ma-gde su-m-----č-le? M_ g__ s_ m_ n_______ M- g-e s- m- n-o-a-e- --------------------- Ma gde su mu naočale?
ells / elles – el seu о-----њ-хо- - њих-в- /---х-во о__ – њ____ / њ_____ / њ_____ о-и – њ-х-в / њ-х-в- / њ-х-в- ----------------------------- они – њихов / њихова / њихово 0
Ma -de-s--mu--aoč-l-? M_ g__ s_ m_ n_______ M- g-e s- m- n-o-a-e- --------------------- Ma gde su mu naočale?
Els nens no poden trobar els seus pares. Д-ц- н-------на----их-ве --д-тељ-. Д___ н_ м___ н___ њ_____ р________ Д-ц- н- м-г- н-ћ- њ-х-в- р-д-т-љ-. ---------------------------------- Деца не могу наћи њихове родитеље. 0
M- --- -- ---n----le? M_ g__ s_ m_ n_______ M- g-e s- m- n-o-a-e- --------------------- Ma gde su mu naočale?
Però ja arriben els seus pares! А-и-ет- до--з------ви-р-ди--љ-! А__ е__ д_____ њ_____ р________ А-и е-о д-л-з- њ-х-в- р-д-т-љ-! ------------------------------- Али ето долазе њихови родитељи! 0
s-t s__ s-t --- sat
vostè – el seu Ви - Ва- - Ва-а /-Ва-е В_ – В__ / В___ / В___ В- – В-ш / В-ш- / В-ш- ---------------------- Ви – Ваш / Ваша / Ваше 0
s-t s__ s-t --- sat
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? Ка--о -- -----Ваш--п-то-ање, го-по--н- --л--? К____ ј_ б___ В___ п________ г________ М_____ К-к-о ј- б-л- В-ш- п-т-в-њ-, г-с-о-и-е М-л-р- --------------------------------------------- Какво је било Ваше путовање, господине Милер? 0
sat s__ s-t --- sat
On és la seva dona, senyor Müller? Где--- -аш---е--, г---о-и-- ---ер? Г__ ј_ В___ ж____ г________ М_____ Г-е ј- В-ш- ж-н-, г-с-о-и-е М-л-р- ---------------------------------- Где је Ваша жена, господине Милер? 0
Nje-ov -at--e-p--v-r--. N_____ s__ j_ p________ N-e-o- s-t j- p-k-a-e-. ----------------------- Njegov sat je pokvaren.
vostè – el seu Ви-– В-ш-/ -аша-- Ваше В_ – В__ / В___ / В___ В- – В-ш / В-ш- / В-ш- ---------------------- Ви – Ваш / Ваша / Ваше 0
N----- -at je-pok-aren. N_____ s__ j_ p________ N-e-o- s-t j- p-k-a-e-. ----------------------- Njegov sat je pokvaren.
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? К---о-ј- б-ло Ваше пут-в-ње- го--ођ------т? К____ ј_ б___ В___ п________ г______ Ш_____ К-к-о ј- б-л- В-ш- п-т-в-њ-, г-с-о-о Ш-и-т- ------------------------------------------- Какво је било Ваше путовање, госпођо Шмидт? 0
Nje-o---------pokvare-. N_____ s__ j_ p________ N-e-o- s-t j- p-k-a-e-. ----------------------- Njegov sat je pokvaren.
On és el seu marit, senyora Schmidt? Г----е Ваш му-, --сп--- --и-т? Г__ ј_ В__ м___ г______ Ш_____ Г-е ј- В-ш м-ж- г-с-о-о Ш-и-т- ------------------------------ Где је Ваш муж, госпођо Шмидт? 0
Sa- v--i--a--i-u. S__ v___ n_ z____ S-t v-s- n- z-d-. ----------------- Sat visi na zidu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!