Manual de conversa

ca Negació 2   »   sr Негација 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [шездесет и пет]

65 [šezdeset i pet]

Негација 2

Negacija 2

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
És car l’anell? Д--ли--е--рс--н--куп? Д_ л_ ј_ п_____ с____ Д- л- ј- п-с-е- с-у-? --------------------- Да ли је прстен скуп? 0
N--ac--a 2 N_______ 2 N-g-c-j- 2 ---------- Negacija 2
No, només costa cent euros. Н-,----кош-а----- с---ину-е--а. Н__ о_ к____ с___ с______ е____ Н-, о- к-ш-а с-м- с-о-и-у е-р-. ------------------------------- Не, он кошта само стотину евра. 0
N-gacija-2 N_______ 2 N-g-c-j- 2 ---------- Negacija 2
Però només en tinc cinquanta. А---------- с-м---е--сет. А__ ј_ и___ с___ п_______ А-и ј- и-а- с-м- п-д-с-т- ------------------------- Али ја имам само педесет. 0
D- -i je ---t-n--kup? D_ l_ j_ p_____ s____ D- l- j- p-s-e- s-u-? --------------------- Da li je prsten skup?
Has acabat? Ј--и-ли ве- го--в-/ готов-? Ј___ л_ в__ г____ / г______ Ј-с- л- в-ћ г-т-в / г-т-в-? --------------------------- Јеси ли већ готов / готовa? 0
D- -i je----t-n skup? D_ l_ j_ p_____ s____ D- l- j- p-s-e- s-u-? --------------------- Da li je prsten skup?
No, encara no. Н-,-ј-ш --. Н__ ј__ н__ Н-, ј-ш н-. ----------- Не, још не. 0
D- -- j- pr-t-- sku-? D_ l_ j_ p_____ s____ D- l- j- p-s-e- s-u-? --------------------- Da li je prsten skup?
Però aviat acabo. Али -------о-- г-т------от--а. А__ с__ у_____ г____ / г______ А-и с-м у-к-р- г-т-в / г-т-в-. ------------------------------ Али сам ускоро готов / готова. 0
N-,-on košt- s--o s-oti-u--v--. N__ o_ k____ s___ s______ e____ N-, o- k-š-a s-m- s-o-i-u e-r-. ------------------------------- Ne, on košta samo stotinu evra.
Vols més sopa? Желиш л--јо- ---е? Ж____ л_ ј__ с____ Ж-л-ш л- ј-ш с-п-? ------------------ Желиш ли још супе? 0
N---o- --š-a --m- --o---u evr-. N__ o_ k____ s___ s______ e____ N-, o- k-š-a s-m- s-o-i-u e-r-. ------------------------------- Ne, on košta samo stotinu evra.
No, ja no en vull. Н-, не-же-----ише. Н__ н_ ж____ в____ Н-, н- ж-л-м в-ш-. ------------------ Не, не желим више. 0
Ne,-o- k--t--s--- st-ti-- -v--. N__ o_ k____ s___ s______ e____ N-, o- k-š-a s-m- s-o-i-u e-r-. ------------------------------- Ne, on košta samo stotinu evra.
Però un altre gelat. А-и-још--е----слад-ле-. А__ ј__ ј____ с________ А-и ј-ш ј-д-н с-а-о-е-. ----------------------- Али још један сладолед. 0
Al---a i--- -am- -ed--e-. A__ j_ i___ s___ p_______ A-i j- i-a- s-m- p-d-s-t- ------------------------- Ali ja imam samo pedeset.
Que fa gaire que vius aquí? С-а---еш-л- ве- -уго о-д-? С_______ л_ в__ д___ о____ С-а-у-е- л- в-ћ д-г- о-д-? -------------------------- Станујеш ли већ дуго овде? 0
Ali -a i-a- sa-- -edes-t. A__ j_ i___ s___ p_______ A-i j- i-a- s-m- p-d-s-t- ------------------------- Ali ja imam samo pedeset.
No, només un mes. Не, т-к -ед-- -ес-ц. Н__ т__ ј____ м_____ Н-, т-к ј-д-н м-с-ц- -------------------- Не, тек један месец. 0
Ali--- -m-m ---o-p-d----. A__ j_ i___ s___ p_______ A-i j- i-a- s-m- p-d-s-t- ------------------------- Ali ja imam samo pedeset.
Però ja conec un munt de gent. Ал---е--п------- мно-- -уд-. А__ в__ п_______ м____ љ____ А-и в-ћ п-з-а-е- м-о-о љ-д-. ---------------------------- Али већ познајем много људи. 0
J--- li ve---got-v-/ go-o-a? J___ l_ v__ g____ / g______ J-s- l- v-c- g-t-v / g-t-v-? ---------------------------- Jesi li već gotov / gotova?
Vas a casa demà? Пу--јеш ли с---а--у-и? П______ л_ с____ к____ П-т-ј-ш л- с-т-а к-ћ-? ---------------------- Путујеш ли сутра кући? 0
Jes---- vec- g--ov-/--ot-va? J___ l_ v__ g____ / g______ J-s- l- v-c- g-t-v / g-t-v-? ---------------------------- Jesi li već gotov / gotova?
No, només els caps de setmana. Не, т-к -а ---енд. Н__ т__ з_ в______ Н-, т-к з- в-к-н-. ------------------ Не, тек за викенд. 0
J-s- -- v-ć-gotov-- g-to--? J___ l_ v__ g____ / g______ J-s- l- v-c- g-t-v / g-t-v-? ---------------------------- Jesi li već gotov / gotova?
Però ja torno diumenge. А-и-се ---ћам-в---у--е-ељу. А__ с_ в_____ в__ у н______ А-и с- в-а-а- в-ћ у н-д-љ-. --------------------------- Али се враћам већ у недељу. 0
N-- jo- n-. N__ j__ n__ N-, j-š n-. ----------- Ne, još ne.
La teva filla ja és major d’edat? Да-ли-је т--ј--ћерк----- о--асла? Д_ л_ ј_ т____ ћ____ в__ о_______ Д- л- ј- т-о-а ћ-р-а в-ћ о-р-с-а- --------------------------------- Да ли је твоја ћерка већ одрасла? 0
Ne- j-š -e. N__ j__ n__ N-, j-š n-. ----------- Ne, još ne.
No, té només disset anys. Не--о-а има-т-к-се---нае-т-г-д-н-. Н__ о__ и__ т__ с_________ г______ Н-, о-а и-а т-к с-д-м-а-с- г-д-н-. ---------------------------------- Не, она има тек седамнаест година. 0
Ne--jo---e. N__ j__ n__ N-, j-š n-. ----------- Ne, još ne.
Però ja té xicot. А-и он- -е------м---а. А__ о__ в__ и__ м_____ А-и о-а в-ћ и-а м-м-а- ---------------------- Али она већ има момка. 0
A---sam u-ko-o -ot---- g--ova. A__ s__ u_____ g____ / g______ A-i s-m u-k-r- g-t-v / g-t-v-. ------------------------------ Ali sam uskoro gotov / gotova.

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!