Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   sr нешто морати

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [седамдесет и два]

72 [sedamdeset i dva]

нешто морати

nešto morati

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
haver de м-ра-и м_____ м-р-т- ------ морати 0
neš-o --r-ti n____ m_____ n-š-o m-r-t- ------------ nešto morati
Haig d’enviar una carta. Ја м---м п-с-ат- пи--о. Ј_ м____ п______ п_____ Ј- м-р-м п-с-а-и п-с-о- ----------------------- Ја морам послати писмо. 0
ne--- mo--ti n____ m_____ n-š-o m-r-t- ------------ nešto morati
Haig de pagar l’hotel. Ја-мор-м -лати-и х-т--. Ј_ м____ п______ х_____ Ј- м-р-м п-а-и-и х-т-л- ----------------------- Ја морам платити хотел. 0
mo-a-i m_____ m-r-t- ------ morati
T’has de llevar d’hora. Ти мо-а----н----та--. Т_ м____ р___ у______ Т- м-р-ш р-н- у-т-т-. --------------------- Ти мораш рано устати. 0
mo---i m_____ m-r-t- ------ morati
Has de treballar molt. Ти -о-аш-------ад--и. Т_ м____ п___ р______ Т- м-р-ш п-н- р-д-т-. --------------------- Ти мораш пуно радити. 0
mo-a-i m_____ m-r-t- ------ morati
Has d’arribar a temps. Ти -ораш-бит- -а-а- ---ачн-. Т_ м____ б___ т____ / т_____ Т- м-р-ш б-т- т-ч-н / т-ч-a- ---------------------------- Ти мораш бити тачан / тачнa. 0
J- -oram --s--ti pis-o. J_ m____ p______ p_____ J- m-r-m p-s-a-i p-s-o- ----------------------- Ja moram poslati pismo.
(Ell) ha de posar benzina. Он-мор--напуни-и ре---во-р. О_ м___ н_______ р_________ О- м-р- н-п-н-т- р-з-р-о-р- --------------------------- Он мора напунити резервоар. 0
J- m-r-- ---l-ti-pi-mo. J_ m____ p______ p_____ J- m-r-m p-s-a-i p-s-o- ----------------------- Ja moram poslati pismo.
(Ell) ha de reparar el cotxe. Он------п----ви----уто. О_ м___ п________ а____ О- м-р- п-п-а-и-и а-т-. ----------------------- Он мора поправити ауто. 0
J------m -os--ti--i--o. J_ m____ p______ p_____ J- m-r-m p-s-a-i p-s-o- ----------------------- Ja moram poslati pismo.
(Ell) ha de rentar el cotxe. О- -ор---прати ---о. О_ м___ o_____ а____ О- м-р- o-р-т- а-т-. -------------------- Он мора oпрати ауто. 0
Ja-mo-a---l--i-i-h---l. J_ m____ p______ h_____ J- m-r-m p-a-i-i h-t-l- ----------------------- Ja moram platiti hotel.
(Ella) ha de fer compres. О-а--ор- -у-----и. О__ м___ к________ О-а м-р- к-п-в-т-. ------------------ Она мора куповати. 0
J--m---- pl---ti-h----. J_ m____ p______ h_____ J- m-r-m p-a-i-i h-t-l- ----------------------- Ja moram platiti hotel.
(Ella) ha de netejar l’apartament. О-- ---а чис-и-и с--н. О__ м___ ч______ с____ О-а м-р- ч-с-и-и с-а-. ---------------------- Она мора чистити стан. 0
Ja-m---- --atit---otel. J_ m____ p______ h_____ J- m-r-m p-a-i-i h-t-l- ----------------------- Ja moram platiti hotel.
(Ella) ha de rentar la roba. Она -о-а пр--и в--. О__ м___ п____ в___ О-а м-р- п-а-и в-ш- ------------------- Она мора прати веш. 0
T- ---aš r--o --tati. T_ m____ r___ u______ T- m-r-š r-n- u-t-t-. --------------------- Ti moraš rano ustati.
Hem d’anar de seguida a l’escola. М----р-----д--х и-и - -кол-. М_ м_____ о____ и__ у ш_____ М- м-р-м- о-м-х и-и у ш-о-у- ---------------------------- Ми морамо одмах ићи у школу. 0
Ti m--a--r--- -s-ati. T_ m____ r___ u______ T- m-r-š r-n- u-t-t-. --------------------- Ti moraš rano ustati.
Hem d’anar de seguida a treballar. М--м-ра----д----ићи ---п-с--. М_ м_____ о____ и__ н_ п_____ М- м-р-м- о-м-х и-и н- п-с-о- ----------------------------- Ми морамо одмах ићи на посао. 0
T--m--a- -a----stati. T_ m____ r___ u______ T- m-r-š r-n- u-t-t-. --------------------- Ti moraš rano ustati.
Hem d’anar de seguida al metge. Ми------- --м-х -----ек--у. М_ м_____ о____ и__ л______ М- м-р-м- о-м-х и-и л-к-р-. --------------------------- Ми морамо одмах ићи лекару. 0
T- --r-- -un--r--i-i. T_ m____ p___ r______ T- m-r-š p-n- r-d-t-. --------------------- Ti moraš puno raditi.
Heu d’esperar l’autobús. Ви мор--е чекати-а---б--. В_ м_____ ч_____ а_______ В- м-р-т- ч-к-т- а-т-б-с- ------------------------- Ви морате чекати аутобус. 0
T- -o-aš -u-- r---t-. T_ m____ p___ r______ T- m-r-š p-n- r-d-t-. --------------------- Ti moraš puno raditi.
Heu d’esperar el tren. Ви -о---- -екати---з. В_ м_____ ч_____ в___ В- м-р-т- ч-к-т- в-з- --------------------- Ви морате чекати воз. 0
Ti-mor----uno -a---i. T_ m____ p___ r______ T- m-r-š p-n- r-d-t-. --------------------- Ti moraš puno raditi.
Heu d’esperar el taxi. В-------е ч-кати-та--и. В_ м_____ ч_____ т_____ В- м-р-т- ч-к-т- т-к-и- ----------------------- Ви морате чекати такси. 0
Ti mo-aš -it---a-an--------. T_ m____ b___ t____ / t_____ T- m-r-š b-t- t-č-n / t-č-a- ---------------------------- Ti moraš biti tačan / tačna.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + serbi (1-100) MP3 serbi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...