Manual de conversa

ca A la ciutat   »   et Linnas

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [kakskümmend viis]

Linnas

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Ma------ks-ro-g-----a -inn-. M_ s______ r_________ m_____ M- s-o-i-s r-n-i-a-m- m-n-a- ---------------------------- Ma sooviks rongijaama minna. 0
M’agradaria anar a l’aeroport. M- -oovik- l-n-uj-am- min-a. M_ s______ l_________ m_____ M- s-o-i-s l-n-u-a-m- m-n-a- ---------------------------- Ma sooviks lennujaama minna. 0
M’agradaria anar al centre de la ciutat. M- -o--i-s----klin---m---a. M_ s______ k________ m_____ M- s-o-i-s k-s-l-n-a m-n-a- --------------------------- Ma sooviks kesklinna minna. 0
Com vaig a l’estació? K-id-s-sa-- -a ro-g--a---? K_____ s___ m_ r__________ K-i-a- s-a- m- r-n-i-a-m-? -------------------------- Kuidas saan ma rongijaama? 0
Com vaig a l’aeroport? K-i-a- --a- -a-l---u--a--? K_____ s___ m_ l__________ K-i-a- s-a- m- l-n-u-a-m-? -------------------------- Kuidas saan ma lennujaama? 0
Com vaig al centre de la ciutat? Ku--as-s--n--a-ke-k-i---? K_____ s___ m_ k_________ K-i-a- s-a- m- k-s-l-n-a- ------------------------- Kuidas saan ma kesklinna? 0
Em fa falta un taxi. M-l on-t---ot-va--. M__ o_ t_____ v____ M-l o- t-k-o- v-j-. ------------------- Mul on taksot vaja. 0
Em fa falta un pla de la ciutat. Mul--n linnak--rt- va--. M__ o_ l__________ v____ M-l o- l-n-a-a-r-i v-j-. ------------------------ Mul on linnakaarti vaja. 0
Em fa falta un hotel. M-l-on-ho----i v---. M__ o_ h______ v____ M-l o- h-t-l-i v-j-. -------------------- Mul on hotelli vaja. 0
M’agradaria llogar un cotxe. M- so-v--s--u-ot----tida. M_ s______ a____ r_______ M- s-o-i-s a-t-t r-n-i-a- ------------------------- Ma sooviks autot rentida. 0
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. S--- o------re-i---aa--. S___ o_ m_ k____________ S-i- o- m- k-e-i-t-a-r-. ------------------------ Siin on mu krediitkaart. 0
Aquí teniu el meu permís de conduir. S--n ---m----hi--b-. S___ o_ m_ j________ S-i- o- m- j-h-l-b-. -------------------- Siin on mu juhiluba. 0
Què s’ha de visitar a la ciutat? M-s on--i--as-va--a--? M__ o_ l_____ v_______ M-s o- l-n-a- v-a-a-a- ---------------------- Mis on linnas vaadata? 0
Vagi a la ciutat vella. Minge vanali--a. M____ v_________ M-n-e v-n-l-n-a- ---------------- Minge vanalinna. 0
Faci una visita guiada. Teh-e l--n-- ringsõ-t. T____ l_____ r________ T-h-e l-n-a- r-n-s-i-. ---------------------- Tehke linnas ringsõit. 0
Vagi al port. Min---s-dam-sse. M____ s_________ M-n-e s-d-m-s-e- ---------------- Minge sadamasse. 0
Faci un recorregut pel port. T-h-e s-d---r-ng--i-. T____ s______________ T-h-e s-d-m-r-n-s-i-. --------------------- Tehke sadamaringsõit. 0
Quines altres atraccions turístiques hi ha? M-ll-se-- v--t-m--v-ärs-s- ----i-n -e-l? M________ v_______________ o_ s___ v____ M-l-i-e-d v-a-a-i-v-ä-s-s- o- s-i- v-e-? ---------------------------------------- Milliseid vaatamisväärsusi on siin veel? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + estonià (1-100) MP3 estonià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!