Manual de conversa

ca Als grans magatzems   »   no I butikken

52 [cinquanta-dos]

Als grans magatzems

Als grans magatzems

52 [femtito]

I butikken

Tria com vols veure la traducció:   
català noruec Engegar Més
Anem als grans magatzems? S-al--i ---t-l buti-k--? S___ v_ g_ t__ b________ S-a- v- g- t-l b-t-k-e-? ------------------------ Skal vi gå til butikken? 0
Tinc alguns encàrrecs. J-- m- kjøpe-n--- t-ng. J__ m_ k____ n___ t____ J-g m- k-ø-e n-e- t-n-. ----------------------- Jeg må kjøpe noen ting. 0
Vull comprar moltes coses. Jeg-v-l------e -y-. J__ v__ h_____ m___ J-g v-l h-n-l- m-e- ------------------- Jeg vil handle mye. 0
On són els articles d’oficina? H-o--e- -on---a-tik----? H___ e_ k_______________ H-o- e- k-n-o-a-t-k-e-e- ------------------------ Hvor er kontorartiklene? 0
Necessito sobres i paper de cartes. J-g---en-er-konv-lut-er o- b------i-. J__ t______ k__________ o_ b_________ J-g t-e-g-r k-n-o-u-t-r o- b-e-p-p-r- ------------------------------------- Jeg trenger konvolutter og brevpapir. 0
Necessito llapis i marcadors. J-g-tr--ger---l-pe-n---o---a---s--f-e-. J__ t______ k_________ o_ f____________ J-g t-e-g-r k-l-p-n-e- o- f-r-e-t-f-e-. --------------------------------------- Jeg trenger kulepenner og fargestifter. 0
On són els mobles? Hv-- e- -øbl-n-? H___ e_ m_______ H-o- e- m-b-e-e- ---------------- Hvor er møblene? 0
Necessito un armari i una calaixera. Je--tren-e- -t sk-- ---e---o-m-d-. J__ t______ e_ s___ o_ e_ k_______ J-g t-e-g-r e- s-a- o- e- k-m-o-e- ---------------------------------- Jeg trenger et skap og en kommode. 0
Necessito un escriptori i una prestatgeria. Je- tre---- -t-skr-----r-----e- ---l-. J__ t______ e_ s_________ o_ e_ h_____ J-g t-e-g-r e- s-r-v-b-r- o- e- h-l-e- -------------------------------------- Jeg trenger et skrivebord og en hylle. 0
On són les joguines? Hvor e--le-----e-? H___ e_ l_________ H-o- e- l-k-t-y-t- ------------------ Hvor er leketøyet? 0
Necessito una nina i un osset de peluix. J-g--re---r ei--uk----- e--b-m-e. J__ t______ e_ d____ o_ e_ b_____ J-g t-e-g-r e- d-k-e o- e- b-m-e- --------------------------------- Jeg trenger ei dukke og en bamse. 0
Necessito una pilota de futbol i un joc d’escacs. J-g---e-ge- en --t--ll--g -- ----k-p-ll. J__ t______ e_ f______ o_ e_ s__________ J-g t-e-g-r e- f-t-a-l o- e- s-a-k-p-l-. ---------------------------------------- Jeg trenger en fotball og et sjakkspill. 0
On són les eines? H--r -- ----tø--t? H___ e_ v_________ H-o- e- v-r-t-y-t- ------------------ Hvor er verktøyet? 0
Necessito un martell i unes alicates. J-g ------- en-h-m-er -- e- ----. J__ t______ e_ h_____ o_ e_ t____ J-g t-e-g-r e- h-m-e- o- e- t-n-. --------------------------------- Jeg trenger en hammer og ei tang. 0
Necessito un trepant i un tornavís. Jeg tre-ge--et-bo- og-e- --ru-re-k--. J__ t______ e_ b__ o_ e_ s___________ J-g t-e-g-r e- b-r o- e- s-r-t-e-k-r- ------------------------------------- Jeg trenger et bor og en skrutrekker. 0
On són les joies? Hv-r -----y-ke--? H___ e_ s________ H-o- e- s-y-k-n-? ----------------- Hvor er smykkene? 0
Necessito una cadena i una polsera. Je- t-eng-r-e---alskje-e ----- -r-bå-d. J__ t______ e_ h________ o_ e_ a_______ J-g t-e-g-r e- h-l-k-e-e o- e- a-m-å-d- --------------------------------------- Jeg trenger en halskjede og et armbånd. 0
Necessito un anell i arracades. J-- tre-ge- en--i-g ---ør---b-er. J__ t______ e_ r___ o_ ø_________ J-g t-e-g-r e- r-n- o- ø-e-o-b-r- --------------------------------- Jeg trenger en ring og øredobber. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + noruec (1-100) MP3 noruec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Les dones tenen més facilitat per les llengües que els homes

Les dones són igual d'intel·ligents que els homes. De mitja, els membres de tots dos sexes tenen el mateix coeficient intel·lectual. Ara bé, sí que hi ha diferències entre les destreses d'unes i altres. Per exemple, els homes són capaços de pensar millor en tres dimensions. També se'ls donen millor les tasques matemàtiques. Les dones, en canvi, tenen millor memòria. I dominen millor els idiomes. Les dones cometen menys errors ortogràfics i gramaticals. També tenen un major vocabulari i llegeixen amb més fluïdesa. Per això obtenen en les proves lingüístiques millors resultats. La raó d'aquesta superioritat lingüística de les dones s'ha de buscar en el cervell. Els cervells masculí i femení estan estructurats de forma diferent. L'hemisferi esquerre del cervell és el que s'encarrega del llenguatge. Aquesta regió controla els processos lingüístics. Però quan processen informacions lingüístiques, les dones utilitzen els dos hemisferis. A més, els dos hemisferis del cervell femení poden intercanviar informació de manera més fluïda. De manera que el cervell femení es mostra més actiu quan es tracta de processar informacions lingüística. Així es com les dones poden assimilar els coneixements lingüístics més eficientment. Per què es diferencien els cervells és una cosa que no se sap. Hi ha científics que creuen que la raó es troba en la biologia. Els gens femenins i masculins influeixen, respectivament, en el desenvolupament cerebral. Homes i dones són com són, també, per les hormones. Altres diuen que és la nostra primera educació la que condiciona el nostre desenvolupament. Ja que a les nenes se'ls parla i llegeix més. Els nens en canvi reben més joguines de tipus tecnològic. Així que podria ser que l'entorn condicioni el nostre cervell. D'altra banda, algunes diferències són presents a tot el món. Però cada cultura educa els seus nens de manera diferent...
Sabia vostè que?
El vietnamita pertany al grup de les llengües mon-khmer. És l’idioma natiu de més de 80 milions de persones, i no té res a veure amb el chinès. No obstant, la majoria del seu vocabulari es d’origen chinès. Això és degut al fet de que Vietnam va formar part de China durant 1000 anys. Desprès, durant l’època colonial, França va exercir una gran influència en el desonvolupament del vietnamita. És un idioma tonal, això significa que el to de les seves síl·labes determina el significat de la paraula. Per tant, una mala pronunciació pot cambiar per complet el seu significat. A més, el vietnamita distingeix entre sis tons diferents. Avui dia, el vietnamita utilitza les grafies llatines, però antigament utilitzava els caràcters xinesos. Al ser un idioma analític, les seves paraules no es declinen. Encara es continua investigant quins van ser els inicis exactes d’aquesta llengua. Així que aníma’t a descobrir aquest meravellós idioma!