Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   ru В ресторане 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [двадцать девять]

29 [dvadtsatʹ devyatʹ]

В ресторане 1

V restorane 1

Tria com vols veure la traducció:   
català rus Engegar Més
Aquesta taula és lliure? Э--т столи--св--оде-? Э___ с_____ с________ Э-о- с-о-и- с-о-о-е-? --------------------- Этот столик свободен? 0
V -e--or-n- 1 V r________ 1 V r-s-o-a-e 1 ------------- V restorane 1
Voldria la carta, si us plau. Я-хот-л -----хотел- -ы--ос--трет- -е--, п-ж----с--. Я х____ б_ / х_____ б_ п_________ м____ п__________ Я х-т-л б- / х-т-л- б- п-с-о-р-т- м-н-, п-ж-л-й-т-. --------------------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы посмотреть меню, пожалуйста. 0
V--e-t-r-ne-1 V r________ 1 V r-s-o-a-e 1 ------------- V restorane 1
Què em recomana? Что-----оже-е-пос-в-то-ат-? Ч__ В_ м_____ п____________ Ч-о В- м-ж-т- п-с-в-т-в-т-? --------------------------- Что Вы можете посоветовать? 0
Eto----o-ik-------en? E___ s_____ s________ E-o- s-o-i- s-o-o-e-? --------------------- Etot stolik svoboden?
M’agradaria una cervesa. Я-----л--ы / хо-е----ы-п---. Я х____ б_ / х_____ б_ п____ Я х-т-л б- / х-т-л- б- п-в-. ---------------------------- Я хотел бы / хотела бы пива. 0
Etot -to--k --o--den? E___ s_____ s________ E-o- s-o-i- s-o-o-e-? --------------------- Etot stolik svoboden?
M’agradaria una aigua mineral. Я -отел ---- -о-ела -ы-м-не--льн-й-вод-. Я х____ б_ / х_____ б_ м__________ в____ Я х-т-л б- / х-т-л- б- м-н-р-л-н-й в-д-. ---------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы минеральной воды. 0
E----sto--- svobod-n? E___ s_____ s________ E-o- s-o-i- s-o-o-e-? --------------------- Etot stolik svoboden?
M’agradaria un suc de taronja. Я---т-л-бы----оте-а-------льсинов--- сока. Я х____ б_ / х_____ б_ а____________ с____ Я х-т-л б- / х-т-л- б- а-е-ь-и-о-о-о с-к-. ------------------------------------------ Я хотел бы / хотела бы апельсинового сока. 0
Ya ---tel-b--/ ---tela by ---m--r--ʹ-me---,-po---lu---a. Y_ k_____ b_ / k______ b_ p_________ m_____ p___________ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- p-s-o-r-t- m-n-u- p-z-a-u-s-a- -------------------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by posmotretʹ menyu, pozhaluysta.
M’agradaria un cafè. Я -о-ел б--- --тела бы----е. Я х____ б_ / х_____ б_ к____ Я х-т-л б- / х-т-л- б- к-ф-. ---------------------------- Я хотел бы / хотела бы кофе. 0
Ya --o-e--------hot-----y--osmo-r--ʹ---n------zhalu-st-. Y_ k_____ b_ / k______ b_ p_________ m_____ p___________ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- p-s-o-r-t- m-n-u- p-z-a-u-s-a- -------------------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by posmotretʹ menyu, pozhaluysta.
M’agradaria llet amb cafè. Я-хот-л ---- х---л- бы ко-----моло-о-. Я х____ б_ / х_____ б_ к___ с м_______ Я х-т-л б- / х-т-л- б- к-ф- с м-л-к-м- -------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы кофе с молоком. 0
Ya k-ot-l--y /-kho---- -y-----otr------n--,--ozh-l-ysta. Y_ k_____ b_ / k______ b_ p_________ m_____ p___________ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- p-s-o-r-t- m-n-u- p-z-a-u-s-a- -------------------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by posmotretʹ menyu, pozhaluysta.
Amb sucre, si us plau. С --ха-о-- п-ж---й-т-. С с_______ п__________ С с-х-р-м- п-ж-л-й-т-. ---------------------- С сахаром, пожалуйста. 0
Ch-o--y --zhete -o-ovetovat-? C___ V_ m______ p____________ C-t- V- m-z-e-e p-s-v-t-v-t-? ----------------------------- Chto Vy mozhete posovetovatʹ?
M’agradaria te. Я-хот-- б-----о--л--------------. Я х____ б_ / х_____ б_ ч____ ч___ Я х-т-л б- / х-т-л- б- ч-ш-у ч-я- --------------------------------- Я хотел бы / хотела бы чашку чая. 0
C----Vy ----et--------tova--? C___ V_ m______ p____________ C-t- V- m-z-e-e p-s-v-t-v-t-? ----------------------------- Chto Vy mozhete posovetovatʹ?
M’agradaria un te de llimona. Я-хотел--ы------е-а -- ч--ку-ч-я----и--но-. Я х____ б_ / х_____ б_ ч____ ч__ с л_______ Я х-т-л б- / х-т-л- б- ч-ш-у ч-я с л-м-н-м- ------------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы чашку чая с лимоном. 0
C--- -y mo-he-e--o-ove---at-? C___ V_ m______ p____________ C-t- V- m-z-e-e p-s-v-t-v-t-? ----------------------------- Chto Vy mozhete posovetovatʹ?
M’agradaria un te amb llet. Я---т-л б--/ х-те-- б---аш-у -а--с-м-лок-м. Я х____ б_ / х_____ б_ ч____ ч__ с м_______ Я х-т-л б- / х-т-л- б- ч-ш-у ч-я с м-л-к-м- ------------------------------------------- Я хотел бы / хотела бы чашку чая с молоком. 0
Ya-kh-t-- by-- kh-t--a----piva. Y_ k_____ b_ / k______ b_ p____ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- p-v-. ------------------------------- Ya khotel by / khotela by piva.
Té cigarrets? У--ас е-т- ---а-еты? У В__ е___ с________ У В-с е-т- с-г-р-т-? -------------------- У Вас есть сигареты? 0
Ya kh-te-----/---o-e-- -y-pi--. Y_ k_____ b_ / k______ b_ p____ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- p-v-. ------------------------------- Ya khotel by / khotela by piva.
Té un cendrer? У---с -ст--пе--л--и-а? У В__ е___ п__________ У В-с е-т- п-п-л-н-ц-? ---------------------- У Вас есть пепельница? 0
Ya-k--t----y ----o---a--- p-v-. Y_ k_____ b_ / k______ b_ p____ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- p-v-. ------------------------------- Ya khotel by / khotela by piva.
Té foc? М---- --и--р-ть? М____ п_________ М-ж-о п-и-у-и-ь- ---------------- Можно прикурить? 0
Ya k-o--- -y-/-kh--el---y -ine-al-n-y--o--. Y_ k_____ b_ / k______ b_ m__________ v____ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- m-n-r-l-n-y v-d-. ------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by mineralʹnoy vody.
(Jo) no tinc forquilla. У--е-я---т ---ки. У м___ н__ в_____ У м-н- н-т в-л-и- ----------------- У меня нет вилки. 0
Y----o-el -y / k-ote----- -ineralʹ-o--v-dy. Y_ k_____ b_ / k______ b_ m__________ v____ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- m-n-r-l-n-y v-d-. ------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by mineralʹnoy vody.
(Jo) no tinc ganivet. У--е-- не- н-жа. У м___ н__ н____ У м-н- н-т н-ж-. ---------------- У меня нет ножа. 0
Ya-----el -y-- kh--el- by -ineral-n-- v-dy. Y_ k_____ b_ / k______ b_ m__________ v____ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- m-n-r-l-n-y v-d-. ------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by mineralʹnoy vody.
(Jo) no tinc cullera. У-ме-я н-т л-жки. У м___ н__ л_____ У м-н- н-т л-ж-и- ----------------- У меня нет ложки. 0
Ya -h-t-l ---/-khotela-by ape-ʹs--ovog---oka. Y_ k_____ b_ / k______ b_ a____________ s____ Y- k-o-e- b- / k-o-e-a b- a-e-ʹ-i-o-o-o s-k-. --------------------------------------------- Ya khotel by / khotela by apelʹsinovogo soka.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + rus (1-100) MP3 rus (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.