Manual de conversa

ca La cita   »   kn ಕಾರ್ಯನಿಶ್ಚಯ

24 [vint-i-quatre]

La cita

La cita

೨೪ [ಇಪ್ಪತ್ನಾಲ್ಕು]

24 [Ippatnālku]

ಕಾರ್ಯನಿಶ್ಚಯ

kāryaniścaya.

Tria com vols veure la traducció:   
català kannada Engegar Més
Que has perdut l’autobús? ನಿನಗೆ ಬಸ----್-ಿ ಹೋಯ-ತ-? ನಿ__ ಬ_ ತ__ ಹೋ___ ನ-ನ-ೆ ಬ-್ ತ-್-ಿ ಹ-ಯ-ತ-? ----------------------- ನಿನಗೆ ಬಸ್ ತಪ್ಪಿ ಹೋಯಿತೆ? 0
kā--ani-c-y-. k____________ k-r-a-i-c-y-. ------------- kāryaniścaya.
T’he esperat durant mitja hora. ನ--ು ನ-ನಗ-ಗಿ -----ಂ-ೆ-ಕಾ-ಿ---ೆ. ನಾ_ ನಿ___ ಅ____ ಕಾ____ ನ-ನ- ನ-ನ-ಾ-ಿ ಅ-್-ಗ-ಟ- ಕ-ದ-ದ-ದ-. ------------------------------- ನಾನು ನಿನಗಾಗಿ ಅರ್ಧಗಂಟೆ ಕಾದಿದ್ದೆ. 0
k-r----śca-a. k____________ k-r-a-i-c-y-. ------------- kāryaniścaya.
No portes el mòbil? ನ------ಳಿ ಮೊಬೈಲ್---ನ--ಇ-----? ನಿ__ ಬ_ ಮೊ__ ಫೋ_ ಇ____ ನ-ನ-ನ ಬ-ಿ ಮ-ಬ-ಲ- ಫ-ನ- ಇ-್-ವ-? ----------------------------- ನಿನ್ನ ಬಳಿ ಮೊಬೈಲ್ ಫೋನ್ ಇಲ್ಲವೆ? 0
N--age---- tapp- h--i--? N_____ b__ t____ h______ N-n-g- b-s t-p-i h-y-t-? ------------------------ Ninage bas tappi hōyite?
Sigues puntual la pròxima vegada! ಮು-ದ-- -- ----ಾ- ಸಮ-ಕ್ಕ- ಬಾ! ಮುಂ__ ಸ_ ಸ___ ಸ____ ಬಾ_ ಮ-ಂ-ಿ- ಸ- ಸ-ಿ-ಾ- ಸ-ಯ-್-ೆ ಬ-! ---------------------------- ಮುಂದಿನ ಸಲ ಸರಿಯಾದ ಸಮಯಕ್ಕೆ ಬಾ! 0
Ninag--b-s-t-ppi---y---? N_____ b__ t____ h______ N-n-g- b-s t-p-i h-y-t-? ------------------------ Ninage bas tappi hōyite?
Pren un taxi la pròxima vegada! ಮು-ದಿನ-ಬಾರಿ -್--ಕ್ಸಿಯ--ಲಿ -ಾ! ಮುಂ__ ಬಾ_ ಟ್______ ಬಾ_ ಮ-ಂ-ಿ- ಬ-ರ- ಟ-ಯ-ಕ-ಸ-ಯ-್-ಿ ಬ-! ----------------------------- ಮುಂದಿನ ಬಾರಿ ಟ್ಯಾಕ್ಸಿಯಲ್ಲಿ ಬಾ! 0
N-n--- b-s-t-p-i hō-i--? N_____ b__ t____ h______ N-n-g- b-s t-p-i h-y-t-? ------------------------ Ninage bas tappi hōyite?
Emporta’t un paraigua la pròxima vegada! ಮುಂ-ಿನ-ಸಲ-------ತ್-ಿಯ-----ತ--ೆ-ು-ೊಂಡು-ಬ-! ಮುಂ__ ಸ_ ಒಂ_ ಛ_____ ತೆ____ ಬಾ_ ಮ-ಂ-ಿ- ಸ- ಒ-ದ- ಛ-್-ಿ-ನ-ನ- ತ-ಗ-ದ-ಕ-ಂ-ು ಬ-! ----------------------------------------- ಮುಂದಿನ ಸಲ ಒಂದು ಛತ್ರಿಯನ್ನು ತೆಗೆದುಕೊಂಡು ಬಾ! 0
N-nu -i--g----ar-ha-aṇṭe k-didde. N___ n_______ a_________ k_______ N-n- n-n-g-g- a-d-a-a-ṭ- k-d-d-e- --------------------------------- Nānu ninagāgi ardhagaṇṭe kādidde.
Demà estic lliure. ನಾಳ---ನ-ೆ ರಜ- ಇ--. ನಾ_ ನ__ ರ_ ಇ__ ನ-ಳ- ನ-ಗ- ರ-ೆ ಇ-ೆ- ------------------ ನಾಳೆ ನನಗೆ ರಜೆ ಇದೆ. 0
Nānu n--ag-gi-a----g-ṇṭe--ādi-de. N___ n_______ a_________ k_______ N-n- n-n-g-g- a-d-a-a-ṭ- k-d-d-e- --------------------------------- Nānu ninagāgi ardhagaṇṭe kādidde.
Podem veure’ns demà? ನ----ನಾವ--ಭೇ----ಾ-----? ನಾ_ ನಾ_ ಭೇ_ ಮಾ____ ನ-ಳ- ನ-ವ- ಭ-ಟ- ಮ-ಡ-ಣ-ೆ- ----------------------- ನಾಳೆ ನಾವು ಭೇಟಿ ಮಾಡೋಣವೆ? 0
Nā-- n---g--- -r-h-ga--- ----d--. N___ n_______ a_________ k_______ N-n- n-n-g-g- a-d-a-a-ṭ- k-d-d-e- --------------------------------- Nānu ninagāgi ardhagaṇṭe kādidde.
Em sap greu, demà no puc. ಕ-ಷಮ-ಸಿ--ನಾ-ೆ--ನ-ೆ -ಗ------್-. ಕ್____ ನಾ_ ನ__ ಆ______ ಕ-ಷ-ಿ-ಿ- ನ-ಳ- ನ-ಗ- ಆ-ು-ು-ಿ-್-. ------------------------------ ಕ್ಷಮಿಸಿ, ನಾಳೆ ನನಗೆ ಆಗುವುದಿಲ್ಲ. 0
N-nn- -a----o--il-p-ō------ve? N____ b___ m_____ p___ i______ N-n-a b-ḷ- m-b-i- p-ō- i-l-v-? ------------------------------ Ninna baḷi mobail phōn illave?
Has planejat alguna cosa per aquest cap de setmana? ವ-ರ----ಯ-----ನೀ-- ಏ-ಾದರ----ರ್ಯಕ-ರಮವನ-----ಾಕಿಕೊಂಡ----ೀ-? ವಾ_____ ನೀ_ ಏ___ ಕಾ________ ಹಾ_______ ವ-ರ-ಂ-್-ಕ-ಕ- ನ-ನ- ಏ-ಾ-ರ- ಕ-ರ-ಯ-್-ಮ-ನ-ನ- ಹ-ಕ-ಕ-ಂ-ಿ-್-ೀ-? ------------------------------------------------------- ವಾರಾಂತ್ಯಕ್ಕೆ ನೀನು ಏನಾದರು ಕಾರ್ಯಕ್ರಮವನ್ನು ಹಾಕಿಕೊಂಡಿದ್ದೀಯ? 0
N-nna------m-ba-l-phōn ----ve? N____ b___ m_____ p___ i______ N-n-a b-ḷ- m-b-i- p-ō- i-l-v-? ------------------------------ Ninna baḷi mobail phōn illave?
O ja has quedat amb algú? ಅ-ವ---ಿನ-- -ಾರನ್ನಾದ-- ಭ-------ು- -ಾರ್ಯಕ್---ಇದೆಯ? ಅ__ ನಿ__ ಯಾ_____ ಭೇ_ ಮಾ__ ಕಾ_____ ಇ___ ಅ-ವ- ನ-ನ-ೆ ಯ-ರ-್-ಾ-ರ- ಭ-ಟ- ಮ-ಡ-ವ ಕ-ರ-ಯ-್-ಮ ಇ-ೆ-? ------------------------------------------------ ಅಥವಾ ನಿನಗೆ ಯಾರನ್ನಾದರು ಭೇಟಿ ಮಾಡುವ ಕಾರ್ಯಕ್ರಮ ಇದೆಯ? 0
Ni----b----mobai- phō- -l----? N____ b___ m_____ p___ i______ N-n-a b-ḷ- m-b-i- p-ō- i-l-v-? ------------------------------ Ninna baḷi mobail phōn illave?
Proposo que ens vegem aquest cap de setmana. ನಾ---ಮುಂ-ಿನ -ಾ-ಾ-ತ್ಯ-ಭ-ಟ- ಮ--ೋಣ------ನ-್- -ಲಹೆ. ನಾ_ ಮುಂ__ ವಾ___ ಭೇ_ ಮಾ__ ಎಂ_ ನ__ ಸ___ ನ-ವ- ಮ-ಂ-ಿ- ವ-ರ-ಂ-್- ಭ-ಟ- ಮ-ಡ-ಣ ಎ-ದ- ನ-್- ಸ-ಹ-. ----------------------------------------------- ನಾವು ಮುಂದಿನ ವಾರಾಂತ್ಯ ಭೇಟಿ ಮಾಡೋಣ ಎಂದು ನನ್ನ ಸಲಹೆ. 0
M--di----ala-s--iy-d-----a--k-e-b-! M______ s___ s_______ s________ b__ M-n-i-a s-l- s-r-y-d- s-m-y-k-e b-! ----------------------------------- Mundina sala sariyāda samayakke bā!
Què et sembla si fem un pícnic? ನ-ವ---ಿಕ್-ಿ-್-ಗೆ---ಗ-ಣ--? ನಾ_ ಪಿ___ ಗೆ ಹೋ____ ನ-ವ- ಪ-ಕ-ನ-ಕ- ಗ- ಹ-ಗ-ಣ-ೆ- ------------------------- ನಾವು ಪಿಕ್ನಿಕ್ ಗೆ ಹೋಗೋಣವೆ? 0
Mu--i-a ------a-iy----s--ay-k-- -ā! M______ s___ s_______ s________ b__ M-n-i-a s-l- s-r-y-d- s-m-y-k-e b-! ----------------------------------- Mundina sala sariyāda samayakke bā!
Què et sembla si anem a la platja? ನ--- ಸ----ರ-ತ-ರ-್ಕ- ಹ--ೋಣವ-? ನಾ_ ಸ___ ತೀ___ ಹೋ____ ನ-ವ- ಸ-ು-್- ತ-ರ-್-ೆ ಹ-ಗ-ಣ-ೆ- ---------------------------- ನಾವು ಸಮುದ್ರ ತೀರಕ್ಕೆ ಹೋಗೋಣವೆ? 0
Mu--ina-sala sa--y--- samaya--e b-! M______ s___ s_______ s________ b__ M-n-i-a s-l- s-r-y-d- s-m-y-k-e b-! ----------------------------------- Mundina sala sariyāda samayakke bā!
Què et sembla si anem a la muntanya? ನಾ-ು ಗ-ಡ-ಡ-ಬೆಟ್ಟಗಳಿ-- -ೋ-ೋಣ-ೆ? ನಾ_ ಗು__ ಬೆ_____ ಹೋ____ ನ-ವ- ಗ-ಡ-ಡ ಬ-ಟ-ಟ-ಳ-ಗ- ಹ-ಗ-ಣ-ೆ- ------------------------------ ನಾವು ಗುಡ್ಡ ಬೆಟ್ಟಗಳಿಗೆ ಹೋಗೋಣವೆ? 0
Mu-d-na --r- ṭ-āk---alli---! M______ b___ ṭ__________ b__ M-n-i-a b-r- ṭ-ā-s-y-l-i b-! ---------------------------- Mundina bāri ṭyāksiyalli bā!
Et vinc a buscar a l’oficina. ನ-ನು --ನ್-ನ-ನು--ಛೇರ--ಿಂ-------ಕ--ಡು-ಹ-ಗ--್--ನ-. ನಾ_ ನಿ____ ಕ____ ಕ____ ಹೋ_____ ನ-ನ- ನ-ನ-ನ-್-ು ಕ-ೇ-ಿ-ಿ-ದ ಕ-ೆ-ು-ೊ-ಡ- ಹ-ಗ-ತ-ತ-ನ-. ----------------------------------------------- ನಾನು ನಿನ್ನನ್ನು ಕಛೇರಿಯಿಂದ ಕರೆದುಕೊಂಡು ಹೋಗುತ್ತೇನೆ. 0
Mu-d-n---ā---ṭ--k--------b-! M______ b___ ṭ__________ b__ M-n-i-a b-r- ṭ-ā-s-y-l-i b-! ---------------------------- Mundina bāri ṭyāksiyalli bā!
Et vinc a buscar a casa. ನ-ನ- -ಿ---ನ--ು--ನೆ--ಂದ ಕ-ೆ-ು-ೊ-ಡ--ಹೋ-ು---ೇ--. ನಾ_ ನಿ____ ಮ___ ಕ____ ಹೋ_____ ನ-ನ- ನ-ನ-ನ-್-ು ಮ-ೆ-ಿ-ದ ಕ-ೆ-ು-ೊ-ಡ- ಹ-ಗ-ತ-ತ-ನ-. --------------------------------------------- ನಾನು ನಿನ್ನನ್ನು ಮನೆಯಿಂದ ಕರೆದುಕೊಂಡು ಹೋಗುತ್ತೇನೆ. 0
M------ ---- -y-k----------! M______ b___ ṭ__________ b__ M-n-i-a b-r- ṭ-ā-s-y-l-i b-! ---------------------------- Mundina bāri ṭyāksiyalli bā!
Et vinc a buscar a la parada d’autobús. ನ-ನು-ನ----ನ--ು --್-ನಿ--ದ-ಣ--ಂ- ಕರ---ಕ-ಂ---ಹೋಗ-ತ-ತ--ೆ. ನಾ_ ನಿ____ ಬ_ ನಿ_____ ಕ____ ಹೋ_____ ನ-ನ- ನ-ನ-ನ-್-ು ಬ-್ ನ-ಲ-ದ-ಣ-ಿ-ದ ಕ-ೆ-ು-ೊ-ಡ- ಹ-ಗ-ತ-ತ-ನ-. ----------------------------------------------------- ನಾನು ನಿನ್ನನ್ನು ಬಸ್ ನಿಲ್ದಾಣದಿಂದ ಕರೆದುಕೊಂಡು ಹೋಗುತ್ತೇನೆ. 0
Mu----- --l- on-u -hat----nn-------u--ṇḍu b-! M______ s___ o___ c__________ t__________ b__ M-n-i-a s-l- o-d- c-a-r-y-n-u t-g-d-k-ṇ-u b-! --------------------------------------------- Mundina sala ondu chatriyannu tegedukoṇḍu bā!

Consells per aprendre una nova llengua

Aprendre una nova llengua és sempre difícil. La pronunciació, les regles gramaticals i el vocabulari exigeixen molta disciplina. Però hi ha alguns trucs que faciliten l'aprenentatge! En primer lloc, és important pensar positivament. Has de gaudir amb la nova llengua i amb les noves experiències! Per on començar, no és una cosa que t'hagi de preocupar en principi. Busca un tema pel que sentis un interès particular. És recomanable que d'entrada et concentris quan escoltis i parlis. Després llegeix i redacta petits textos. Pots concebre un sistema que s'adeqüi a la teva vida quotidiana. En el cas dels adjectius, pots aprendre al mateix temps els antònims. O pots distribuir per tota la teva casa petites cartolines amb vocabulari. Fent esport o al cotxe pots fer-ne ús d'arxius d'àudio. Si trobes que un determinat tema és molt difícil per a tu, atura't. Fes una pausa o aprèn una altra cosa. Així no perds les ganes d'aprendre la nova llengua. Solucionar mots encreuats en el nou idioma és divertit. Veure pel·lícules en la llengua estrangera et dona una mica de distracció. Llegint diaris d'altres llocs pots aprendre molt sobre la gent i el país en qüestió. A internet hi ha molts exercicis que serveixen de complement als llibres. I busca amics que també s'ho passin bé aprenent llengües. Mai aprenguis continguts nous de manera aïllada, fes-ho sempre contextualitzats. Revisa-ho tot regularment! Així el teu cervell pot memoritzar adequadament tota la informació. Qui ja estigui fart de teoria hauria de fer la maleta! Perquè que a cap lloc s'aprèn millor una llengua que entre els nadius. En el viatge pots portar un diari per escriure-hi les teves experiències. Però el més important és: no et rendeixis mai!
Sabia vostè que?
El coreà el parlen aproximadament uns 75 milions de persones, la majoria dels quals són de Corea del Nord i del Sud, tot i que també s’hi poden trobar algunes minories a la China i al Japó. Encara no està clar a quina família de llengües pertany. El fet de que Corea estigui dividida també es pot notar en l’idioma parlat als dos països. A Corea del Sud, per exemple, s’han adoptat moltes paraules de l’anglès. En canvi, a Corea del Nord, aquestes paraules no les coneixen. Els idiomes estàndards d’ambdós països estàn bassats en els dialectes de les seves respectives capitals. Un altre fet curiós del coreà és la seva precisió. Per exemple, indica quina relació hi ha entre els seus parlants. Això significa que existeix una gran varietat de formes educades de dirigir-se a una persona, i molts termes diferents per els familiars i els coneguts. El sistema d’escriptura del coreà és un sistema bassat en lletres, en el que cadascuna de les lletres es combinen en síl·labes formant quadres imaginaris. Són especialment interessants les consonants, que funcionen com imatges a través de la seva forma, mostrant d’aquesta manera la posició que han d’adoptar la boca, la llengua, el paladar i la gola.