Manual de conversa

ca Passat 2   »   kn ಭೂತಕಾಲ ೨

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

೮೨ [ಎಂಬತ್ತೆರಡು]

82 [Embatteraḍu]

ಭೂತಕಾಲ ೨

bhūtakāla- 2.

Tria com vols veure la traducció:   
català kannada Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? ನೀನು --ಬ--ುಲ--್-್-----ಬೇಕಾ-ಿ-ೇ? ನೀ_ ಆಂ_____ ಕ_______ ನ-ನ- ಆ-ಬ-ಯ-ಲ-ನ-ಸ- ಕ-ೆ-ಬ-ಕ-ಯ-ತ-? ------------------------------- ನೀನು ಆಂಬ್ಯುಲೆನ್ಸ್ ಕರೆಯಬೇಕಾಯಿತೇ? 0
b--ta-āl-- 2. b_________ 2_ b-ū-a-ā-a- 2- ------------- bhūtakāla- 2.
Havies de trucar al metge? ನ-ನು -ೈದ-ಯ---ನ- ಕರ-ಯಬೇ--ಯ---? ನೀ_ ವೈ_____ ಕ_______ ನ-ನ- ವ-ದ-ಯ-ನ-ನ- ಕ-ೆ-ಬ-ಕ-ಯ-ತ-? ----------------------------- ನೀನು ವೈದ್ಯರನ್ನು ಕರೆಯಬೇಕಾಯಿತೇ? 0
bhūtak---- -. b_________ 2_ b-ū-a-ā-a- 2- ------------- bhūtakāla- 2.
Havies de trucar a la policia? ನೀನು ಪೋಲೀ-ರನ-----ರೆಯಬೇ--ಯಿತ--? ನೀ_ ಪೋ_____ ಕ______ ? ನ-ನ- ಪ-ಲ-ಸ-ನ-ನ- ಕ-ೆ-ಬ-ಕ-ಯ-ತ- ? ------------------------------ ನೀನು ಪೋಲೀಸರನ್ನು ಕರೆಯಬೇಕಾಯಿತೇ ? 0
N--- ā---ulens----eya--k---tē? N___ ā________ k______________ N-n- ā-b-u-e-s k-r-y-b-k-y-t-? ------------------------------ Nīnu āmbyulens kareyabēkāyitē?
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. ನ-ಮ-- ಬಳ--ಟೆ-ಿ-ೋ-್ -ಂ-್ಯೆ --ೆ--?---್--ಬ-ಿ ಇ-ು----ೆ-ಇತ--ು. ನಿ__ ಬ_ ಟೆ___ ಸಂ__ ಇ___ ನ__ ಬ_ ಇ____ ಇ___ ನ-ಮ-ಮ ಬ-ಿ ಟ-ಲ-ಫ-ನ- ಸ-ಖ-ಯ- ಇ-ೆ-ೆ- ನ-್- ಬ-ಿ ಇ-ು-ರ-ಗ- ಇ-್-ು- --------------------------------------------------------- ನಿಮ್ಮ ಬಳಿ ಟೆಲಿಫೋನ್ ಸಂಖ್ಯೆ ಇದೆಯೆ? ನನ್ನ ಬಳಿ ಇದುವರೆಗೆ ಇತ್ತು. 0
Nīn- āmbyu-----k-r------āy-t-? N___ ā________ k______________ N-n- ā-b-u-e-s k-r-y-b-k-y-t-? ------------------------------ Nīnu āmbyulens kareyabēkāyitē?
Té l’adreça? Fa no res la tenia. ನಿಮ್ಮ ಬಳ---ಿಳಾ---ದೆ-ೆ--ನನ್ನ --- ಇ-ು-ರ-ಗೆ-ಇತ್--. ನಿ__ ಬ_ ವಿ__ ಇ___ ನ__ ಬ_ ಇ____ ಇ___ ನ-ಮ-ಮ ಬ-ಿ ವ-ಳ-ಸ ಇ-ೆ-ೆ- ನ-್- ಬ-ಿ ಇ-ು-ರ-ಗ- ಇ-್-ು- ----------------------------------------------- ನಿಮ್ಮ ಬಳಿ ವಿಳಾಸ ಇದೆಯೆ? ನನ್ನ ಬಳಿ ಇದುವರೆಗೆ ಇತ್ತು. 0
N------b-u-e------eyabē-ā---ē? N___ ā________ k______________ N-n- ā-b-u-e-s k-r-y-b-k-y-t-? ------------------------------ Nīnu āmbyulens kareyabēkāyitē?
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. ನ---- ----ನ-ರದ -ಕ್-ೆ ಇ-ೆ--?--ನ್ನ ಬ-ಿ -ದು--ೆಗೆ -ತ--ು. ನಿ__ ಬ_ ನ___ ನ__ ಇ___ ನ__ ಬ_ ಇ____ ಇ___ ನ-ಮ-ಮ ಬ-ಿ ನ-ರ- ನ-್-ೆ ಇ-ೆ-ೆ- ನ-್- ಬ-ಿ ಇ-ು-ರ-ಗ- ಇ-್-ು- ---------------------------------------------------- ನಿಮ್ಮ ಬಳಿ ನಗರದ ನಕ್ಷೆ ಇದೆಯೆ? ನನ್ನ ಬಳಿ ಇದುವರೆಗೆ ಇತ್ತು. 0
N-n--v-i-y------ -a-e-abēkā-it-? N___ v__________ k______________ N-n- v-i-y-r-n-u k-r-y-b-k-y-t-? -------------------------------- Nīnu vaidyarannu kareyabēkāyitē?
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. ಅವನ--ಸರಿ--- ಸ-ಯ-್ಕೆ--ಂ-ಿದ---ೆ? ಅ-ನಿ----ರ-ಯಾದ ಸ---್-ೆ ---ು ಆ--ಿಲ-ಲ. ಅ__ ಸ___ ಸ____ ಬಂ_____ ಅ___ ಸ___ ಸ____ ಬ__ ಆ_____ ಅ-ನ- ಸ-ಿ-ಾ- ಸ-ಯ-್-ೆ ಬ-ದ-ದ-ದ-ೆ- ಅ-ನ-ಗ- ಸ-ಿ-ಾ- ಸ-ಯ-್-ೆ ಬ-ಲ- ಆ-ಲ-ಲ-ಲ- ------------------------------------------------------------------ ಅವನು ಸರಿಯಾದ ಸಮಯಕ್ಕೆ ಬಂದಿದ್ದನೆ? ಅವನಿಗೆ ಸರಿಯಾದ ಸಮಯಕ್ಕೆ ಬರಲು ಆಗಲಿಲ್ಲ. 0
Nīn- vaid-aran-u -ar-yabē--y--ē? N___ v__________ k______________ N-n- v-i-y-r-n-u k-r-y-b-k-y-t-? -------------------------------- Nīnu vaidyarannu kareyabēkāyitē?
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. ಅ-ನಿಗೆ-ದಾ-ಿ-ಸಿಕ್ಕ--ೆ?-ಅ----ೆ--ಾ-- ಸಿಕ್--ಿ--ಲ. ಅ___ ದಾ_ ಸಿ____ ಅ___ ದಾ_ ಸಿ______ ಅ-ನ-ಗ- ದ-ರ- ಸ-ಕ-ಕ-ತ-? ಅ-ನ-ಗ- ದ-ರ- ಸ-ಕ-ಕ-ಿ-್-. --------------------------------------------- ಅವನಿಗೆ ದಾರಿ ಸಿಕ್ಕಿತೆ? ಅವನಿಗೆ ದಾರಿ ಸಿಕ್ಕಲಿಲ್ಲ. 0
N-n--v-i-yara--- ---e-ab-k-y---? N___ v__________ k______________ N-n- v-i-y-r-n-u k-r-y-b-k-y-t-? -------------------------------- Nīnu vaidyarannu kareyabēkāyitē?
T’entenia? No em podia entendre. ಅ--ು----್ನ-್ನು ಅರ್ಥಮ-ಡಿಕ-ಂಡ-ೆ?-ವ-ು ನ-್---ನ---ರ್--ಾಡ-ಕೊ-್-ಲಿಲ್ಲ. ಅ__ ನಿ____ ಅ___________ ನ____ ಅ___________ ಅ-ನ- ನ-ನ-ನ-್-ು ಅ-್-ಮ-ಡ-ಕ-ಂ-ನ-?-ವ-ು ನ-್-ನ-ನ- ಅ-್-ಮ-ಡ-ಕ-ಳ-ಳ-ಿ-್-. --------------------------------------------------------------- ಅವನು ನಿನ್ನನ್ನು ಅರ್ಥಮಾಡಿಕೊಂಡನೆ?ಅವನು ನನ್ನನ್ನು ಅರ್ಥಮಾಡಿಕೊಳ್ಳಲಿಲ್ಲ. 0
N----p-līs-ra-n- k--e-----āyit-? N___ p__________ k______________ N-n- p-l-s-r-n-u k-r-y-b-k-y-t-? -------------------------------- Nīnu pōlīsarannu kareyabēkāyitē?
Per què no vas poder arribar a l’hora? ನ--ಗ- --ಿ-ಾ--ಸಮಯಕ--ೆ--ರಲ--್-ೆ --ೆ -----್-? ನಿ__ ಸ___ ಸ____ ಬ____ ಏ_ ಆ_____ ನ-ನ-ೆ ಸ-ಿ-ಾ- ಸ-ಯ-್-ೆ ಬ-ಲ-ಕ-ಕ- ಏ-ೆ ಆ-ಲ-ಲ-ಲ- ------------------------------------------ ನಿನಗೆ ಸರಿಯಾದ ಸಮಯಕ್ಕೆ ಬರಲಿಕ್ಕೆ ಏಕೆ ಆಗಲಿಲ್ಲ? 0
Nī-----līsar-n-u ka-e--b--ā-i--? N___ p__________ k______________ N-n- p-l-s-r-n-u k-r-y-b-k-y-t-? -------------------------------- Nīnu pōlīsarannu kareyabēkāyitē?
Per què no vas poder trobar el camí? ನಿನ-- ---- ಏ------ಲ-ಲ್-? ನಿ__ ದಾ_ ಏ_ ಸಿ_____ ನ-ನ-ೆ ದ-ರ- ಏ-ೆ ಸ-ಗ-ಿ-್-? ------------------------ ನಿನಗೆ ದಾರಿ ಏಕೆ ಸಿಗಲಿಲ್ಲ? 0
N--u--ō--sar---u ka---a------t-? N___ p__________ k______________ N-n- p-l-s-r-n-u k-r-y-b-k-y-t-? -------------------------------- Nīnu pōlīsarannu kareyabēkāyitē?
Per què no el podies entendre? ನೀ-- -ವ----- --ೆ------------್-ಲಿಲ್-? ನೀ_ ಅ____ ಏ_ ಅ___________ ನ-ನ- ಅ-ನ-್-ು ಏ-ೆ ಅ-್-ಮ-ಡ-ಕ-ಳ-ಳ-ಿ-್-? ------------------------------------ ನೀನು ಅವನನ್ನು ಏಕೆ ಅರ್ಥಮಾಡಿಕೊಳ್ಳಲಿಲ್ಲ? 0
Ni-'m- baḷi----i-----saṅkh-e-----e? N-nna-b-ḷ--i-uv-rege ----. N_____ b___ ṭ_______ s______ i_____ N____ b___ i________ i____ N-m-m- b-ḷ- ṭ-l-p-ō- s-ṅ-h-e i-e-e- N-n-a b-ḷ- i-u-a-e-e i-t-. -------------------------------------------------------------- Nim'ma baḷi ṭeliphōn saṅkhye ideye? Nanna baḷi iduvarege ittu.
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. ಯಾ--ಬ--ಸು-ಓ-ು-್ತ-ರ---್-, ಆ-್ದ-ಿ-- ನನ-ೆ---ಿ-ಾ- ಸಮ-ಕ--ೆ ಬರ-ು -ಗ-ಿಲ--. ಯಾ_ ಬ__ ಓ________ ಆ____ ನ__ ಸ___ ಸ____ ಬ__ ಆ_____ ಯ-ವ ಬ-್-ು ಓ-ು-್-ಿ-ಲ-ಲ-ಲ- ಆ-್-ರ-ಂ- ನ-ಗ- ಸ-ಿ-ಾ- ಸ-ಯ-್-ೆ ಬ-ಲ- ಆ-ಲ-ಲ-ಲ- ------------------------------------------------------------------- ಯಾವ ಬಸ್ಸು ಓಡುತ್ತಿರಲಿಲ್ಲ, ಆದ್ದರಿಂದ ನನಗೆ ಸರಿಯಾದ ಸಮಯಕ್ಕೆ ಬರಲು ಆಗಲಿಲ್ಲ. 0
Nim--a-baḷi---ḷ--a idey---N-nna--aḷ- --uv-reg--i-t-. N_____ b___ v_____ i_____ N____ b___ i________ i____ N-m-m- b-ḷ- v-ḷ-s- i-e-e- N-n-a b-ḷ- i-u-a-e-e i-t-. ---------------------------------------------------- Nim'ma baḷi viḷāsa ideye? Nanna baḷi iduvarege ittu.
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. ನ--- -----ಗ---ನಕ್----ಲ-ಲದೆ------ದರಿಂ---ನಗೆ ದ--ಿ-ಸಿ-----ಲ್-. ನ__ ಬ_ ನ___ ನ__ ಇ___ ಇ_____ ನ__ ದಾ_ ಸಿ______ ನ-್- ಬ-ಿ ನ-ರ- ನ-್-ೆ ಇ-್-ದ- ಇ-್-ು-ರ-ಂ- ನ-ಗ- ದ-ರ- ಸ-ಕ-ಕ-ಿ-್-. ----------------------------------------------------------- ನನ್ನ ಬಳಿ ನಗರದ ನಕ್ಷೆ ಇಲ್ಲದೆ ಇದ್ದುದರಿಂದ ನನಗೆ ದಾರಿ ಸಿಕ್ಕಲಿಲ್ಲ. 0
Ni-'-- baḷ----g-ra-a--a--- i-eye-----n- ------d---re-e it-u. N_____ b___ n_______ n____ i_____ N____ b___ i________ i____ N-m-m- b-ḷ- n-g-r-d- n-k-e i-e-e- N-n-a b-ḷ- i-u-a-e-e i-t-. ------------------------------------------------------------ Nim'ma baḷi nagarada nakṣe ideye? Nanna baḷi iduvarege ittu.
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. ಸಂಗೀ-- ಅಬ-ಬರ-ಿಂದಾ------ಗೆ--ವನ-್----ರ್ಥ--ಡಿ-ೊ-್ಳ-ು ---ಿ---. ಸಂ___ ಅ_______ ನ__ ಅ____ ಅ________ ಆ_____ ಸ-ಗ-ತ- ಅ-್-ರ-ಿ-ದ-ಗ-, ನ-ಗ- ಅ-ನ-್-ು ಅ-್-ಮ-ಡ-ಕ-ಳ-ಳ-ು ಆ-ಲ-ಲ-ಲ- ---------------------------------------------------------- ಸಂಗೀತದ ಅಬ್ಬರದಿಂದಾಗಿ, ನನಗೆ ಅವನನ್ನು ಅರ್ಥಮಾಡಿಕೊಳ್ಳಲು ಆಗಲಿಲ್ಲ. 0
A-an--s-r-yāda -a--y---e--an--ddan-- A--nige --ri-ād- sa---akk------l-----lil-a. A____ s_______ s________ b__________ A______ s_______ s________ b_____ ā________ A-a-u s-r-y-d- s-m-y-k-e b-n-i-d-n-? A-a-i-e s-r-y-d- s-m-y-k-e b-r-l- ā-a-i-l-. -------------------------------------------------------------------------------- Avanu sariyāda samayakke bandiddane? Avanige sariyāda samayakke baralu āgalilla.
Vaig haver de prendre un taxi. ನಾ-ು ಟ--ಾ--ಸ-ಯಲ----ಬರಬೇಕಾ-ಿ--. ನಾ_ ಟ್______ ಬ______ ನ-ನ- ಟ-ಯ-ಕ-ಸ-ಯ-್-ಿ ಬ-ಬ-ಕ-ಯ-ತ-. ------------------------------ ನಾನು ಟ್ಯಾಕ್ಸಿಯಲ್ಲಿ ಬರಬೇಕಾಯಿತು. 0
Av--- -ariyād- s----ak-e-b--di-dane?-----i---sari------am--ak-e-b--a------l----. A____ s_______ s________ b__________ A______ s_______ s________ b_____ ā________ A-a-u s-r-y-d- s-m-y-k-e b-n-i-d-n-? A-a-i-e s-r-y-d- s-m-y-k-e b-r-l- ā-a-i-l-. -------------------------------------------------------------------------------- Avanu sariyāda samayakke bandiddane? Avanige sariyāda samayakke baralu āgalilla.
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. ನ--ು -ಂದು ----ನಕ್ಷ---್ನ- ಕೊ---ಬ--ಾ-ಿ-ು. ನಾ_ ಒಂ_ ನ__ ನ_____ ಕೊ_______ ನ-ನ- ಒ-ದ- ನ-ರ ನ-್-ೆ-ನ-ನ- ಕ-ಳ-ಳ-ೇ-ಾ-ಿ-ು- --------------------------------------- ನಾನು ಒಂದು ನಗರ ನಕ್ಷೆಯನ್ನು ಕೊಳ್ಳಬೇಕಾಯಿತು. 0
Avanu-s-r-yā-a-samayak-e b-ndidd-ne- A-a-ig- -ari--d- ------kke---ra-- ā-a----a. A____ s_______ s________ b__________ A______ s_______ s________ b_____ ā________ A-a-u s-r-y-d- s-m-y-k-e b-n-i-d-n-? A-a-i-e s-r-y-d- s-m-y-k-e b-r-l- ā-a-i-l-. -------------------------------------------------------------------------------- Avanu sariyāda samayakke bandiddane? Avanige sariyāda samayakke baralu āgalilla.
Vaig haver d’apagar la ràdio. ನಾ-ು ರ-ಡಿ--ವ-್ನು -ರಿ-----ಯ-ತ-. ನಾ_ ರೇ_____ ಆ_______ ನ-ನ- ರ-ಡ-ಯ-ವ-್-ು ಆ-ಿ-ಬ-ಕ-ಯ-ತ-. ------------------------------ ನಾನು ರೇಡಿಯೊವನ್ನು ಆರಿಸಬೇಕಾಯಿತು. 0
A---i-- -ā---s------- -v-n-g- d-ri-si-kalilla. A______ d___ s_______ A______ d___ s__________ A-a-i-e d-r- s-k-i-e- A-a-i-e d-r- s-k-a-i-l-. ---------------------------------------------- Avanige dāri sikkite? Avanige dāri sikkalilla.

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!