Manual de conversa

ca gran - petit   »   pa ਛੋਟਾ – ਵੱਡਾ

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [ਅਠਾਹਠ]

68 [Aṭhāhaṭha]

ਛੋਟਾ – ਵੱਡਾ

chōṭā – vaḍā

Tria com vols veure la traducció:   
català punjabi Engegar Més
gran i petit ਛ-ਟ- ਅ-- ਵੱ-ਾ ਛੋ_ ਅ_ ਵੱ_ ਛ-ਟ- ਅ-ੇ ਵ-ਡ- ------------- ਛੋਟਾ ਅਤੇ ਵੱਡਾ 0
ch-ṭ- –-v-ḍā c____ – v___ c-ō-ā – v-ḍ- ------------ chōṭā – vaḍā
L’elefant és gran. ਹ-ਥ----ਡ- ਹੁੰਦ- -ੈ। ਹਾ_ ਵੱ_ ਹੁੰ_ ਹੈ_ ਹ-ਥ- ਵ-ਡ- ਹ-ੰ-ਾ ਹ-। ------------------- ਹਾਥੀ ਵੱਡਾ ਹੁੰਦਾ ਹੈ। 0
chō---– v-ḍā c____ – v___ c-ō-ā – v-ḍ- ------------ chōṭā – vaḍā
El ratolí és petit. ਚੂ----ੋ-ਾ-ਹ-ੰਦਾ ਹੈ। ਚੂ_ ਛੋ_ ਹੁੰ_ ਹੈ_ ਚ-ਹ- ਛ-ਟ- ਹ-ੰ-ਾ ਹ-। ------------------- ਚੂਹਾ ਛੋਟਾ ਹੁੰਦਾ ਹੈ। 0
chōṭā-a---v-ḍā c____ a__ v___ c-ō-ā a-ē v-ḍ- -------------- chōṭā atē vaḍā
fosc i clar ਹ-ੇਰਾ-ਅ-ੇ--ੌ-ਨੀ ਹ__ ਅ_ ਰੌ__ ਹ-ੇ-ਾ ਅ-ੇ ਰ-ਸ਼-ੀ --------------- ਹਨੇਰਾ ਅਤੇ ਰੌਸ਼ਨੀ 0
c--ṭā--t----ḍā c____ a__ v___ c-ō-ā a-ē v-ḍ- -------------- chōṭā atē vaḍā
La nit és fosca. ਰਾਤ-ਹ-ੇ-ੀ--ੁੰ-ੀ -ੈ। ਰਾ_ ਹ__ ਹੁੰ_ ਹੈ_ ਰ-ਤ ਹ-ੇ-ੀ ਹ-ੰ-ੀ ਹ-। ------------------- ਰਾਤ ਹਨੇਰੀ ਹੁੰਦੀ ਹੈ। 0
c-ōṭ--at--vaḍā c____ a__ v___ c-ō-ā a-ē v-ḍ- -------------- chōṭā atē vaḍā
El dia és clar. ਦਿਨ ਪ੍ਰਕ--ਮਾ--ਹ--ਦ--ਹੈ। ਦਿ_ ਪ੍_____ ਹੁੰ_ ਹੈ_ ਦ-ਨ ਪ-ਰ-ਾ-ਮ-ਨ ਹ-ੰ-ਾ ਹ-। ----------------------- ਦਿਨ ਪ੍ਰਕਾਸ਼ਮਾਨ ਹੁੰਦਾ ਹੈ। 0
h--hī---ḍā-hu-ā---i. h____ v___ h___ h___ h-t-ī v-ḍ- h-d- h-i- -------------------- hāthī vaḍā hudā hai.
vell i jove ਬੁ--- - ਬ--ਢ-----ੁ-ਢ- ਅਤੇ --ਾਨ ਬੁੱ_ / ਬੁੱ_ / ਬੁੱ_ ਅ_ ਜ__ ਬ-ੱ-ਾ / ਬ-ੱ-ੀ / ਬ-ੱ-ੇ ਅ-ੇ ਜ-ਾ- ------------------------------ ਬੁੱਢਾ / ਬੁੱਢੀ / ਬੁੱਢੇ ਅਤੇ ਜਵਾਨ 0
h--hī-v-ḍ---udā ha-. h____ v___ h___ h___ h-t-ī v-ḍ- h-d- h-i- -------------------- hāthī vaḍā hudā hai.
El nostre avi és molt vell. ਸਾਡੇ ਦਾਦ- ਜ--ਬਹ-- ---ਢੇ ਹਨ। ਸਾ_ ਦਾ_ ਜੀ ਬ__ ਬੁੱ_ ਹ__ ਸ-ਡ- ਦ-ਦ- ਜ- ਬ-ੁ- ਬ-ੱ-ੇ ਹ-। --------------------------- ਸਾਡੇ ਦਾਦਾ ਜੀ ਬਹੁਤ ਬੁੱਢੇ ਹਨ। 0
h-t-ī v-------ā -ai. h____ v___ h___ h___ h-t-ī v-ḍ- h-d- h-i- -------------------- hāthī vaḍā hudā hai.
Fa 70 anys encara era jove. 7- -ਾਲ ਪਹਿ-ਾ--ਉਹ--- -ਵਾਨ --। 7_ ਸਾ_ ਪ__ ਉ_ ਵੀ ਜ__ ਸ__ 7- ਸ-ਲ ਪ-ਿ-ਾ- ਉ- ਵ- ਜ-ਾ- ਸ-। ---------------------------- 70 ਸਾਲ ਪਹਿਲਾਂ ਉਹ ਵੀ ਜਵਾਨ ਸਨ। 0
Cūh--chōṭā -ud--hai. C___ c____ h___ h___ C-h- c-ō-ā h-d- h-i- -------------------- Cūhā chōṭā hudā hai.
bell i lleig ਸ-----ਅਤੇ---ੂਪ ਸੁੰ__ ਅ_ ਕ__ ਸ-ੰ-ਰ ਅ-ੇ ਕ-ੂ- -------------- ਸੁੰਦਰ ਅਤੇ ਕਰੂਪ 0
Cūh- -hō----udā-h-i. C___ c____ h___ h___ C-h- c-ō-ā h-d- h-i- -------------------- Cūhā chōṭā hudā hai.
La papallona és bonica. ਤ-ਤ-----ੰਦਰ-ਹ-ੰਦ- -ੈ। ਤਿ__ ਸੁੰ__ ਹੁੰ_ ਹੈ_ ਤ-ਤ-ੀ ਸ-ੰ-ਰ ਹ-ੰ-ੀ ਹ-। --------------------- ਤਿਤਲੀ ਸੁੰਦਰ ਹੁੰਦੀ ਹੈ। 0
C-hā -h-ṭ--h--- --i. C___ c____ h___ h___ C-h- c-ō-ā h-d- h-i- -------------------- Cūhā chōṭā hudā hai.
L’aranya és lletja. ਮਕ-ੀ -ਰ-ਪ---ੰਦ- --। ਮ__ ਕ__ ਹੁੰ_ ਹੈ_ ਮ-ੜ- ਕ-ੂ- ਹ-ੰ-ੀ ਹ-। ------------------- ਮਕੜੀ ਕਰੂਪ ਹੁੰਦੀ ਹੈ। 0
H----- a-ē -auś--ī H_____ a__ r______ H-n-r- a-ē r-u-a-ī ------------------ Hanērā atē rauśanī
gras i prim ਮ---------- /--ੋ-ੇ --ੇ ਪਤਲਾ /---ਲ- /-ਪ--ੇ ਮੋ_ / ਮੋ_ / ਮੋ_ ਅ_ ਪ__ / ਪ__ / ਪ__ ਮ-ਟ- / ਮ-ਟ- / ਮ-ਟ- ਅ-ੇ ਪ-ਲ- / ਪ-ਲ- / ਪ-ਲ- ----------------------------------------- ਮੋਟਾ / ਮੋਟੀ / ਮੋਟੇ ਅਤੇ ਪਤਲਾ / ਪਤਲੀ / ਪਤਲੇ 0
Ha--r- -t- ra-śa-ī H_____ a__ r______ H-n-r- a-ē r-u-a-ī ------------------ Hanērā atē rauśanī
Una dona de cent quilos és grassa. 100-ਕਿ---ਵਾ-ੀ ਔਰਤ-ਮ-ਟ- -ੁ----ਹ-। 1__ ਕਿ_ ਵਾ_ ਔ__ ਮੋ_ ਹੁੰ_ ਹੈ_ 1-0 ਕ-ਲ- ਵ-ਲ- ਔ-ਤ ਮ-ਟ- ਹ-ੰ-ੀ ਹ-। -------------------------------- 100 ਕਿਲੋ ਵਾਲੀ ਔਰਤ ਮੋਟੀ ਹੁੰਦੀ ਹੈ। 0
H--ē-ā---------a-ī H_____ a__ r______ H-n-r- a-ē r-u-a-ī ------------------ Hanērā atē rauśanī
Un home de cinquanta quilos és prim. 50--ਿਲ- ---ਾ ਆਦਮ--ਪਤ-- ਹੁੰ---ਹੈ। 5_ ਕਿ_ ਵਾ_ ਆ__ ਪ__ ਹੁੰ_ ਹੈ_ 5- ਕ-ਲ- ਵ-ਲ- ਆ-ਮ- ਪ-ਲ- ਹ-ੰ-ਾ ਹ-। -------------------------------- 50 ਕਿਲੋ ਵਾਲਾ ਆਦਮੀ ਪਤਲਾ ਹੁੰਦਾ ਹੈ। 0
rāt- -anēr--h-dī--ai. r___ h_____ h___ h___ r-t- h-n-r- h-d- h-i- --------------------- rāta hanērī hudī hai.
car i barat ਮਹ-ੰ-ਾ-----ਸ-ਤਾ ਮ__ ਅ_ ਸ__ ਮ-ਿ-ਗ- ਅ-ੇ ਸ-ਤ- --------------- ਮਹਿੰਗਾ ਅਤੇ ਸਸਤਾ 0
r----ha--rī-hu-ī--a-. r___ h_____ h___ h___ r-t- h-n-r- h-d- h-i- --------------------- rāta hanērī hudī hai.
El cotxe és car. ਗੱਡ- ਮਹ---- ਹੁੰਦੀ---। ਗੱ_ ਮ__ ਹੁੰ_ ਹੈ_ ਗ-ਡ- ਮ-ਿ-ਗ- ਹ-ੰ-ੀ ਹ-। --------------------- ਗੱਡੀ ਮਹਿੰਗੀ ਹੁੰਦੀ ਹੈ। 0
rā-a---------u-- ha-. r___ h_____ h___ h___ r-t- h-n-r- h-d- h-i- --------------------- rāta hanērī hudī hai.
El diari és barat. ਅ-ਬ-ਰ ---ਾ -ੁ-ਦ--ਹ-। ਅ___ ਸ__ ਹੁੰ_ ਹੈ_ ਅ-ਬ-ਰ ਸ-ਤ- ਹ-ੰ-ਾ ਹ-। -------------------- ਅਖਬਾਰ ਸਸਤਾ ਹੁੰਦਾ ਹੈ। 0
D-n---ra---a--n----d- hai. D___ p__________ h___ h___ D-n- p-a-ā-a-ā-a h-d- h-i- -------------------------- Dina prakāśamāna hudā hai.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + punjabi (1-100) MP3 punjabi (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...