Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   hy մարմնի մասեր

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [հիսունութ]

58 [hisunut’]

մարմնի մասեր

marmni maser

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Dibuixo un home. Ե- ---մա------նկա-ո-մ: Ե_ մ_ մ___ ե_ ն_______ Ե- մ- մ-ր- ե- ն-ա-ո-մ- ---------------------- Ես մի մարդ եմ նկարում: 0
m--m-i -a--r m_____ m____ m-r-n- m-s-r ------------ marmni maser
Primer el cap. Սկ--ո----լուխ-: Ս______ գ______ Ս-զ-ո-մ գ-ո-խ-: --------------- Սկզբում գլուխը: 0
marmn- m---r m_____ m____ m-r-n- m-s-r ------------ marmni maser
L’home porta un barret. Այդ-մա-դը--լ-----է-դր-լ: Ա__ մ____ գ_____ է դ____ Ա-դ մ-ր-ը գ-խ-ր- է դ-ե-: ------------------------ Այդ մարդը գլխարկ է դրել: 0
Ye--m--mard -em---a--m Y__ m_ m___ y__ n_____ Y-s m- m-r- y-m n-a-u- ---------------------- Yes mi mard yem nkarum
Els cabells no es veuen. Մա---ը--ե- եր----: Մ_____ չ__ ե______ Մ-զ-ր- չ-ն ե-և-ւ-: ------------------ Մազերը չեն երևում: 0
Y-s m--m--- -em---a--m Y__ m_ m___ y__ n_____ Y-s m- m-r- y-m n-a-u- ---------------------- Yes mi mard yem nkarum
Les orelles tampoc es veuen. Ա--նջ-ե-ը---ւյ--ես --- երևո--: Ա________ ն_______ չ__ ե______ Ա-ա-ջ-ե-ը ն-ւ-ն-ե- չ-ն ե-և-ւ-: ------------------------------ Ականջները նույնպես չեն երևում: 0
Y-s--i -a-d-ye--n-a--m Y__ m_ m___ y__ n_____ Y-s m- m-r- y-m n-a-u- ---------------------- Yes mi mard yem nkarum
L’esquena tampoc es veu. Մե-ք---ո--նպ-- չի-երև-ւմ: Մ____ ն_______ չ_ ե______ Մ-ջ-ը ն-ւ-ն-ե- չ- ե-և-ւ-: ------------------------- Մեջքը նույնպես չի երևում: 0
S-zbum -----y S_____ g_____ S-z-u- g-u-h- ------------- Skzbum glukhy
Dibuixo els ulls i la boca. Ե- ն-ար--- -----ք--ը և բե--նը: Ե_ ն______ ե_ ա_____ և բ______ Ե- ն-ա-ո-մ ե- ա-ք-ր- և բ-ր-ն-: ------------------------------ Ես նկարում եմ աչքերը և բերանը: 0
S------g-ukhy S_____ g_____ S-z-u- g-u-h- ------------- Skzbum glukhy
L’home balla i riu. Մ---ը----ո-- է և---ծա-ում: Մ____ պ_____ է և ծ________ Մ-ր-ը պ-ր-ւ- է և ծ-ծ-ղ-ւ-: -------------------------- Մարդը պարում է և ծիծաղում: 0
S-z-u- g-ukhy S_____ g_____ S-z-u- g-u-h- ------------- Skzbum glukhy
L’home té un nas llarg. Մարդը -ր--ր քիթ -ւ--: Մ____ ե____ ք__ ո____ Մ-ր-ը ե-կ-ր ք-թ ո-ն-: --------------------- Մարդը երկար քիթ ունի: 0
A-----rd---l-h----- ---l A__ m____ g______ e d___ A-d m-r-y g-k-a-k e d-e- ------------------------ Ayd mardy glkhark e drel
(Ell) porta un bastó a les mans. Նրա-----ի- -ի-փ-յտ --: Ն__ ձ_____ մ_ փ___ կ__ Ն-ա ձ-ռ-ի- մ- փ-յ- կ-: ---------------------- Նրա ձեռքին մի փայտ կա: 0
A-d m-rd---l--a-k - dr-l A__ m____ g______ e d___ A-d m-r-y g-k-a-k e d-e- ------------------------ Ayd mardy glkhark e drel
També porta una bufanda al voltant del coll. Նր- պ--ա-ոց---մի շա---է փ--ա---: Ն__ պ________ մ_ շ___ է փ_______ Ն-ա պ-ր-ն-ց-ն մ- շ-ր- է փ-թ-թ-ծ- -------------------------------- Նրա պարանոցին մի շարֆ է փաթաթած: 0
A----a--y-g--ha---e d-el A__ m____ g______ e d___ A-d m-r-y g-k-a-k e d-e- ------------------------ Ayd mardy glkhark e drel
És l’hivern i fa fred. Ձմ-- --- -ուրտ: Ձ___ է և ց_____ Ձ-ե- է և ց-ւ-տ- --------------- Ձմեռ է և ցուրտ: 0
M--e---ch--en-y-r-vum M_____ c_____ y______ M-z-r- c-’-e- y-r-v-m --------------------- Mazery ch’yen yerevum
Els braços són musculats. Ձե--ե---ամ-ակա-մ -ն: Ձ______ ա_______ ե__ Ձ-ռ-ե-ը ա-ր-կ-զ- ե-: -------------------- Ձեռքերը ամրակազմ են: 0
M------ch-yen --re-um M_____ c_____ y______ M-z-r- c-’-e- y-r-v-m --------------------- Mazery ch’yen yerevum
Les cames són musculoses. Ոտք--- -ո-յ-պե------կ-զմ-են: Ո_____ ն_______ ա_______ ե__ Ո-ք-ր- ն-ւ-ն-ե- ա-ր-կ-զ- ե-: ---------------------------- Ոտքերը նույնպես ամրակազմ են: 0
Ma--r- ----en yer--um M_____ c_____ y______ M-z-r- c-’-e- y-r-v-m --------------------- Mazery ch’yen yerevum
L’home és de neu. Մ--դ---յո-ն-ց է-պ-տրա--ված: Մ____ ձ______ է պ__________ Մ-ր-ը ձ-ո-ն-ց է պ-տ-ա-տ-ա-: --------------------------- Մարդը ձյունից է պատրաստված: 0
Ak---ner- --y-----ch-ye--y-r---m A________ n______ c_____ y______ A-a-j-e-y n-y-p-s c-’-e- y-r-v-m -------------------------------- Akanjnery nuynpes ch’yen yerevum
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Ն- -ա--իք - -եր---ո- -- -ր-ւմ: Ն_ վ_____ և վ_______ չ_ կ_____ Ն- վ-ր-ի- և վ-ր-ր-ո- չ- կ-ո-մ- ------------------------------ Նա վարտիք և վերարկու չի կրում: 0
Aka---e-y --yn-es-ch-ye--ye-e-um A________ n______ c_____ y______ A-a-j-e-y n-y-p-s c-’-e- y-r-v-m -------------------------------- Akanjnery nuynpes ch’yen yerevum
Però l’home no té fred. Բա-- ----ը--- մ-սու-: Բ___ մ____ չ_ մ______ Բ-յ- մ-ր-ը չ- մ-ս-ւ-: --------------------- Բայց մարդը չի մրսում: 0
Ak-n-n-ry n---p------yen y-rev-m A________ n______ c_____ y______ A-a-j-e-y n-y-p-s c-’-e- y-r-v-m -------------------------------- Akanjnery nuynpes ch’yen yerevum
És un ninot de neu. Ն- -ն----դ -: Ն_ ձ______ է_ Ն- ձ-ե-ա-դ է- ------------- Նա ձնեմարդ է: 0
M--k---n---pes c-’---e-ev-m M_____ n______ c___ y______ M-j-’- n-y-p-s c-’- y-r-v-m --------------------------- Mejk’y nuynpes ch’i yerevum

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...