Manual de conversa

ca En camí   »   hy Ճանապարհ

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [երեսունյոթ]

37 [yeresunyot’]

Ճանապարհ

Chanaparh

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Ell va en moto. Ն--մոտ----լ է քշ-ւ-: Ն_ մ_______ է ք_____ Ն- մ-տ-ց-կ- է ք-ո-մ- -------------------- Նա մոտոցիկլ է քշում: 0
Ch-n--a-h C________ C-a-a-a-h --------- Chanaparh
Ell va amb bicicleta. Նա -ե-ա--վ է-քշ-ւմ: Ն_ հ______ է ք_____ Ն- հ-ծ-ն-վ է ք-ո-մ- ------------------- Նա հեծանիվ է քշում: 0
C-a--pa-h C________ C-a-a-a-h --------- Chanaparh
Ell va a peu. Նա---ք-վ - գնու-: Ն_ ո____ է գ_____ Ն- ո-ք-վ է գ-ո-մ- ----------------- Նա ոտքով է գնում: 0
N--mo-ots’ikl - k’s-um N_ m_________ e k_____ N- m-t-t-’-k- e k-s-u- ---------------------- Na motots’ikl e k’shum
Ell va en vaixell. Նա --վով-----ու-: Ն_ ն____ է գ_____ Ն- ն-վ-վ է գ-ո-մ- ----------------- Նա նավով է գնում: 0
Na-m-t--s’ik--- k’-h-m N_ m_________ e k_____ N- m-t-t-’-k- e k-s-u- ---------------------- Na motots’ikl e k’shum
Ell va en barca. Ն--ն--ա--վ-է -ն-ւմ: Ն_ ն______ է գ_____ Ն- ն-վ-կ-վ է գ-ո-մ- ------------------- Նա նավակով է գնում: 0
Na -oto-s’ik--e k--h-m N_ m_________ e k_____ N- m-t-t-’-k- e k-s-u- ---------------------- Na motots’ikl e k’shum
Ell neda. Ն- -ո-ո-- է: Ն_ լ_____ է_ Ն- լ-ղ-ւ- է- ------------ Նա լողում է: 0
Na-het--n---- k-s-um N_ h_______ e k_____ N- h-t-a-i- e k-s-u- -------------------- Na hetsaniv e k’shum
Que és perillós estar aquí? Վ-ա-գա--՞ր-է ա----ղ: Վ_________ է ա______ Վ-ա-գ-վ-՞- է ա-ս-ե-: -------------------- Վտանգավո՞ր է այստեղ: 0
Na -etsa-i--e k--hum N_ h_______ e k_____ N- h-t-a-i- e k-s-u- -------------------- Na hetsaniv e k’shum
Que és perillós fer autoestop sol? Վ---գ---՞--է-այ-տ----ե--ն- կ-նգն-ց-ել: Վ_________ է ա_____ մ_____ կ__________ Վ-ա-գ-վ-՞- է ա-ս-ե- մ-ք-ն- կ-ն-ն-ց-ե-: -------------------------------------- Վտանգավո՞ր է այստեղ մեքենա կանգնեցնել: 0
N--he--a--v - k--hum N_ h_______ e k_____ N- h-t-a-i- e k-s-u- -------------------- Na hetsaniv e k’shum
Que és perillós passejar a la nit? Վ-ան--վո՞ր---ա-ստ-ղ-գ-շ---վ-զ-ոսն--: Վ_________ է ա_____ գ______ զ_______ Վ-ա-գ-վ-՞- է ա-ս-ե- գ-շ-ր-վ զ-ո-ն-լ- ------------------------------------ Վտանգավո՞ր է այստեղ գիշերով զբոսնել: 0
N--votk-ov e g--m N_ v______ e g___ N- v-t-’-v e g-u- ----------------- Na votk’ov e gnum
Ens hem equivocat de camí. Մ-նք սխալ-ե-- ե-ել: Մ___ ս___ ե__ ե____ Մ-ն- ս-ա- ե-ք ե-ե-: ------------------- Մենք սխալ ենք եկել: 0
Na -o----v - gnum N_ v______ e g___ N- v-t-’-v e g-u- ----------------- Na votk’ov e gnum
Anem pel mal camí. Մեն---խ-լ ճա-ապ---ի վ-- են-: Մ___ ս___ ճ________ վ__ ե___ Մ-ն- ս-ա- ճ-ն-պ-ր-ի վ-ա ե-ք- ---------------------------- Մենք սխալ ճանապարհի վրա ենք: 0
Na-v-tk-ov - g-um N_ v______ e g___ N- v-t-’-v e g-u- ----------------- Na votk’ov e gnum
Hem de fer mitja volta. Մ-նք --տ- - հ-տ-դ-ռնա--: Մ___ պ___ է հ__ դ_______ Մ-ն- պ-տ- է հ-տ դ-ռ-ա-ք- ------------------------ Մենք պետք է հետ դառնանք: 0
N- n--o- ----um N_ n____ e g___ N- n-v-v e g-u- --------------- Na navov e gnum
On podem estacionar? Ո---՞ղ կա--ղ ենք մ-ք---- ա---ե---ան-նե----: Ո_____ կ____ ե__ մ______ ա_____ կ__________ Ո-տ-՞- կ-ր-ղ ե-ք մ-ք-ն-ն ա-ս-ե- կ-ն-ն-ց-ե-: ------------------------------------------- Որտե՞ղ կարող ենք մեքենան այստեղ կանգնեցնել: 0
N------v-e g-um N_ n____ e g___ N- n-v-v e g-u- --------------- Na navov e gnum
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? Ա---եղ -ե-ե-ա-ի ----նատ-ղի կա՞: Ա_____ մ_______ կ_________ կ___ Ա-ս-ե- մ-ք-ն-յ- կ-յ-ն-տ-ղ- կ-՞- ------------------------------- Այստեղ մեքենայի կայանատեղի կա՞: 0
N- -a--v------m N_ n____ e g___ N- n-v-v e g-u- --------------- Na navov e gnum
Quant de temps puc estacionar aquí? Ին--ա՞ն ժա-անա--վ--արե-ի է-ա-ս--- ----ն-- կ-ն-ն---ել: Ի______ ժ________ կ_____ է ա_____ մ______ կ__________ Ի-չ-ա-ն ժ-մ-ն-կ-վ կ-ր-լ- է ա-ս-ե- մ-ք-ն-ն կ-ն-ն-ց-ե-: ----------------------------------------------------- Ինչքա՞ն ժամանակով կարելի է այստեղ մեքենան կանգնեցնել: 0
Na n---ko- e -num N_ n______ e g___ N- n-v-k-v e g-u- ----------------- Na navakov e gnum
Que fa esquí vostè? Դա-----ք-ու-մ եք: Դ_____ ք_____ ե__ Դ-հ-ւ- ք-ո-՞- ե-: ----------------- Դահուկ քշու՞մ եք: 0
N---av--ov e-g--m N_ n______ e g___ N- n-v-k-v e g-u- ----------------- Na navakov e gnum
Que puja amb el teleesquí vostè? Դ--------ն-վ--ե-ակ-- ե-- գն-ւ--դ-պի վ--և: Դ_________ վ________ ե__ գ____ դ___ վ____ Դ-հ-ւ-ա-ի- վ-ր-լ-կ-վ ե-ք գ-ո-մ դ-պ- վ-ր-: ----------------------------------------- Դահուկային վերելակով ե՞ք գնում դեպի վերև: 0
Na -a-ak-v - g-um N_ n______ e g___ N- n-v-k-v e g-u- ----------------- Na navakov e gnum
És possible llogar esquís aquí? Կարե-ի՞-է -յ-տ-ղ-----ւկն-ր-վա--ել: Կ______ է ա_____ դ________ վ______ Կ-ր-լ-՞ է ա-ս-ե- դ-հ-ւ-ն-ր վ-ր-ե-: ---------------------------------- Կարելի՞ է այստեղ դահուկներ վարձել: 0
N--l-g--- e N_ l_____ e N- l-g-u- e ----------- Na loghum e

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + armeni (1-100) MP3 armeni (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.