Manual de conversa

ca En camí   »   kk Жолда

37 [trenta-set]

En camí

En camí

37 [отыз жеті]

37 [otız jeti]

Жолда

Jolda

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Ell va en moto. Ол м-т--и-л--н-жү--ді. О_ м__________ ж______ О- м-т-ц-к-м-н ж-р-д-. ---------------------- Ол мотоциклмен жүреді. 0
J--da J____ J-l-a ----- Jolda
Ell va amb bicicleta. Ол велосипед-----д-. О_ в________ т______ О- в-л-с-п-д т-б-д-. -------------------- Ол велосипед тебеді. 0
J-l-a J____ J-l-a ----- Jolda
Ell va a peu. О----яу жү-е-і. О_ ж___ ж______ О- ж-я- ж-р-д-. --------------- Ол жаяу жүреді. 0
O--mo-----l--n -ü--di. O_ m__________ j______ O- m-t-c-k-m-n j-r-d-. ---------------------- Ol motocïklmen jüredi.
Ell va en vaixell. Ол--е-е-ен-ж-з--і. О_ к______ ж______ О- к-м-м-н ж-з-д-. ------------------ Ол кемемен жүзеді. 0
Ol ---ocï-l-e--j-----. O_ m__________ j______ O- m-t-c-k-m-n j-r-d-. ---------------------- Ol motocïklmen jüredi.
Ell va en barca. Ол-қ--ықпен ж---ді. О_ қ_______ ж______ О- қ-й-қ-е- ж-з-д-. ------------------- Ол қайықпен жүзеді. 0
O--m-tocï-lme- --r---. O_ m__________ j______ O- m-t-c-k-m-n j-r-d-. ---------------------- Ol motocïklmen jüredi.
Ell neda. О- --зе-і. О_ ж______ О- ж-з-д-. ---------- Ол жүзеді. 0
Ol--el-s-p-d te----. O_ v________ t______ O- v-l-s-p-d t-b-d-. -------------------- Ol velosïped tebedi.
Que és perillós estar aquí? М-нд- қа--п-і-м-? М____ қ______ м__ М-н-а қ-у-п-і м-? ----------------- Мұнда қауіпті ме? 0
Ol -el-sï-ed t-bedi. O_ v________ t______ O- v-l-s-p-d t-b-d-. -------------------- Ol velosïped tebedi.
Que és perillós fer autoestop sol? Жалғ-- ----ат-----------ті---? Ж_____ с__________ қ______ м__ Ж-л-ы- с-я-а-т-ғ-н қ-у-п-і м-? ------------------------------ Жалғыз саяхаттаған қауіпті ме? 0
O- velos-p-d--ebed-. O_ v________ t______ O- v-l-s-p-d t-b-d-. -------------------- Ol velosïped tebedi.
Que és perillós passejar a la nit? Т-----сер-ен-еге- -----т- м-? Т____ с__________ қ______ м__ Т-н-е с-р-е-д-г-н қ-у-п-і м-? ----------------------------- Түнде серуендеген қауіпті ме? 0
O--jayaw---red-. O_ j____ j______ O- j-y-w j-r-d-. ---------------- Ol jayaw jüredi.
Ens hem equivocat de camí. Б------сып -ет-ік. Б__ а_____ к______ Б-з а-а-ы- к-т-і-. ------------------ Біз адасып кеттік. 0
Ol-j-y----ü--d-. O_ j____ j______ O- j-y-w j-r-d-. ---------------- Ol jayaw jüredi.
Anem pel mal camí. Б-- б-сқ- ж-ққ--кет-п қ--д-қ. Б__ б____ ж____ к____ қ______ Б-з б-с-а ж-қ-а к-т-п қ-л-ы-. ----------------------------- Біз басқа жаққа кетіп қалдық. 0
O- ---a- jür-d-. O_ j____ j______ O- j-y-w j-r-d-. ---------------- Ol jayaw jüredi.
Hem de fer mitja volta. Ке-і ----у кере-. К___ қ____ к_____ К-р- қ-й-у к-р-к- ----------------- Кері қайту керек. 0
Ol --mem-n --ze--. O_ k______ j______ O- k-m-m-n j-z-d-. ------------------ Ol kememen jüzedi.
On podem estacionar? Көл-к-----------е-----а-бо-ады? К______ қ__ ж____ қ____ б______ К-л-к-і қ-й ж-р-е қ-ю-а б-л-д-? ------------------------------- Көлікті қай жерге қоюға болады? 0
O--keme-en -ü----. O_ k______ j______ O- k-m-m-n j-z-d-. ------------------ Ol kememen jüzedi.
Que hi ha una zona d’estacionament aquí? М-нд--а-то--р---бар---? М____ а________ б__ м__ М-н-а а-т-т-р-қ б-р м-? ----------------------- Мұнда автотұрақ бар ма? 0
Ol --m-me- --ze--. O_ k______ j______ O- k-m-m-n j-z-d-. ------------------ Ol kememen jüzedi.
Quant de temps puc estacionar aquí? Тұр-қ---қанш- уақ-т---ю-а--о---ы? Т______ қ____ у____ қ____ б______ Т-р-қ-а қ-н-а у-қ-т қ-ю-а б-л-д-? --------------------------------- Тұраққа қанша уақыт қоюға болады? 0
Ol-qayıqpe- -ü---i. O_ q_______ j______ O- q-y-q-e- j-z-d-. ------------------- Ol qayıqpen jüzedi.
Que fa esquí vostè? Сі- ша--- ---е--- -е? С__ ш____ т______ б__ С-з ш-ң-ы т-б-с-з б-? --------------------- Сіз шаңғы тебесіз бе? 0
O--q--ı-pe--j-z-di. O_ q_______ j______ O- q-y-q-e- j-z-d-. ------------------- Ol qayıqpen jüzedi.
Que puja amb el teleesquí vostè? Ж---рығ- көт-ргіш-ен-бар------а? Ж_______ к__________ б______ б__ Ж-ғ-р-ғ- к-т-р-і-п-н б-р-с-з б-? -------------------------------- Жоғарыға көтергішпен барасыз ба? 0
Ol-qayıq--- -üze--. O_ q_______ j______ O- q-y-q-e- j-z-d-. ------------------- Ol qayıqpen jüzedi.
És possible llogar esquís aquí? М--д- ----ыны ж-л-а ал-ғ----ла м-? М____ ш______ ж____ а____ б___ м__ М-н-а ш-ң-ы-ы ж-л-а а-у-а б-л- м-? ---------------------------------- Мұнда шаңғыны жалға алуға бола ма? 0
Ol-jü-ed-. O_ j______ O- j-z-d-. ---------- Ol jüzedi.

Soliloquis

Quan algú parla amb si mateix, resulta una mica estrany per qui ho sent. Però parlar amb un mateix de forma regular és una pràctica gairebé universal. Els psicòlegs consideren que més del 95 per cent de la gent gran ho fa. Els nens parlen gairebé sempre amb ells mateixos quan juguen. Els soliloquis representen, per tant, una pràctica completament normal. Tan sols es tracta d'una forma especial de comunicació. I parlar amb un mateix de tant en tant té molts beneficis! Ja que quan parlem, ordenem els nostres pensaments. Els monòlegs són moments en què emergeix la nostra veu interior. Es podria dir que es tracta d'un pensar en veu alta. Les persones distretes són les que amb més freqüència parlen amb elles mateixes. Aquestes persones tenen una determinada àrea cerebral menys activa. Per això s'organitzen pitjor. Però amb els soliloquis aconsegueixen arribar a ser més metòdiques. Els monòlegs també poden ajudar-nos a prendre decisions. I són un bon mètode per alleujar l'estrès. Parlar amb un mateix afavoreix la concentració i ens fa més productius. Perquè dir alguna cosa en veu alta requereix més temps que només pensar-ho. Som més conscients dels nostres pensaments quan els expressem amb paraules. Podem resoldre millor les proves difícils quan parlem amb nosaltres mateixos. Això ho han revelat diferents experiments. Mitjançant els soliloquis també podem animar-nos a nosaltres mateixos. Nombrosos atletes es motiven parlant amb si mateixos. És una llàstima, però, que la majoria de les vegades només parlem amb nosaltres en situacions adverses. Hauríem d'intentar sempre formular tot en termes positius. I hauríem de repetir sovint el que desitgem. És així com podem influir positivament en les nostres accions mitjançant les nostres converses. Per desgràcia, això només funciona quan som realistes!
Sabia vostè que?
El romanès pertany al grup de les llengües balcoromàniques. És l’idioma natiu d’uns 30 milions de persones, la majoria de les quals procedeixen de Romania i Moldàvia. És la llengua oficial de la República de Moldàvias el idioma oficial de la República de Moldavia. També podem trobar parlants de romanès a algunes comunitats de Sèrbia i Ucraïna. Té els seus orígens en el llatí, degut a que els romans van tenir dues províncies a la regió que envoltava el Danubi. Està estretament relacionat amb l’italià, és per això que els romanesos poden entendre fàcilment als italians. Però aquesta situació no es dona en el cas contrari. Això és degut a que el romanès també conté moltes paraules eslaves. La seva fonologia està influenciada per les llengües eslaves veïnes. Com a resultat, l’alfabet rumanès també conté símbols pròpis. S’escriu tal qual es parla, i mostra moltes similituds amb l’estructura del llatí antic. I aquesta és precisament una de les característiques que fan que aquest idioma sigui tan interessant.