Manual de conversa

ca A cal metge   »   ha A wurin likita

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [hamsin da bakwai]

A wurin likita

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. I-- -a--l--w-ri- l------i. I__ d_ a________ l________ I-a d- a-ƙ-w-r-n l-k-t-c-. -------------------------- Ina da alƙawarin likitoci. 0
Tinc una cita a les deu en punt. Ina -- al---a---ka--e -om-. I__ d_ a_______ k____ g____ I-a d- a-ƙ-w-r- k-r-e g-m-. --------------------------- Ina da alƙawari karfe goma. 0
Com es diu vostè? Men------nna- -u? M_____ s_____ k__ M-n-n- s-n-a- k-? ----------------- Menene sunnan ku? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Da--a--n----a-z------ c-k---da-i---i--. D_ f____ z_ a z____ a c____ d____ j____ D- f-t-n z- a z-u-a a c-k-n d-k-n j-r-. --------------------------------------- Da fatan za a zauna a cikin dakin jira. 0
El metge ja arriba. Li-i--- z-i -- nan--a-d----maw- --. L______ z__ z_ n__ b_ d_ j_____ b__ L-k-t-n z-i z- n-n b- d- j-m-w- b-. ----------------------------------- Likitan zai zo nan ba da jimawa ba. 0
On està assegurat (-ada)? Ina--n----a? I__ i_______ I-a i-s-o-a- ------------ Ina inshora? 0
En què li puc ajudar? Me--an i-a--i-----? M_ z__ i__ y_ m____ M- z-n i-a y- m-k-? ------------------- Me zan iya yi maka? 0
Que li fa mal alguna cosa? K----d--z---? K___ d_ z____ K-n- d- z-f-? ------------- Kuna da zafi? 0
On li fa mal? A--na y-ke -iwo? A i__ y___ c____ A i-a y-k- c-w-? ---------------- A ina yake ciwo? 0
Encara em fa mal l’esquena. Ku---- -na fa-- d- ---o------. K_____ i__ f___ d_ c____ b____ K-l-u- i-a f-m- d- c-w-n b-y-. ------------------------------ Kullum ina fama da ciwon baya. 0
Tinc sovint mals de cap. S-- d- ya---ina--a-a-d- -i-o- ---. S__ d_ y___ i__ f___ d_ c____ k___ S-u d- y-w- i-a f-m- d- c-w-n k-i- ---------------------------------- Sau da yawa ina fama da ciwon kai. 0
A vegades em fa mal la panxa. Wa-i --ka---ina--a-a-d- c---n c---. W___ l_____ i__ f___ d_ c____ c____ W-n- l-k-c- i-a f-m- d- c-w-n c-k-. ----------------------------------- Wani lokaci ina fama da ciwon ciki. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! B--- s-ma--b-de --gar! B___ s____ b___ r_____ B-d- s-m-, b-d- r-g-r- ---------------------- Bude sama, bude rigar! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Da-f------a --kw-n------an fa-o! D_ f____ z_ a k_____ a k__ f____ D- f-t-n z- a k-a-t- a k-n f-l-! -------------------------------- Da fatan za a kwanta a kan falo! 0
La tensió és normal. Ha-an--in--yan- da ky-u. H____ j___ y___ d_ k____ H-w-n j-n- y-n- d- k-a-. ------------------------ Hawan jini yana da kyau. 0
Ara li posaré una injecció. Z-n-y---i------ur-. Z__ y_ m___ a______ Z-n y- m-k- a-l-r-. ------------------- Zan yi miki allura. 0
Li prescric unes pastilles. Za- ---- -w-y--i. Z__ b___ k_______ Z-n b-k- k-a-o-i- ----------------- Zan baka kwayoyi. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Z-n--a--u--a-ar--r -ag--i-d-- ----i--m-g---. Z__ b_ k_ t_______ m_____ d__ k_____ m______ Z-n b- k- t-k-r-a- m-g-n- d-n k-n-i- m-g-n-. -------------------------------------------- Zan ba ku takardar magani don kantin magani. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!