Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   ha sassan jiki

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [hamsin da takwas]

sassan jiki

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Dibuixo un home. I-- -a-- -a--ji. I__ z___ n______ I-a z-n- n-m-j-. ---------------- Ina zana namiji. 0
Primer el cap. D- --r-o k--. D_ f____ k___ D- f-r-o k-i- ------------- Da farko kai. 0
L’home porta un barret. M-t--------- -anye -a h-la. M______ y___ s____ d_ h____ M-t-m-n y-n- s-n-e d- h-l-. --------------------------- Mutumin yana sanye da hula. 0
Els cabells no es veuen. B-----ku---- -ani--g--h----. B_ z_ k_ i__ g____ g____ b__ B- z- k- i-a g-n-n g-s-i b-. ---------------------------- Ba za ku iya ganin gashi ba. 0
Les orelles tampoc es veuen. B--------iya -ani- -u--u-- -uma. B_ z_ k_ i__ g____ k______ k____ B- z- k- i-a g-n-n k-n-u-a k-m-. -------------------------------- Ba za ku iya ganin kunnuwa kuma. 0
L’esquena tampoc es veu. B- za-ku---a--a----ba-a k---. B_ z_ k_ i__ g____ b___ k____ B- z- k- i-a g-n-n b-y- k-m-. ----------------------------- Ba za ku iya ganin baya kuma. 0
Dibuixo els ulls i la boca. I-- -ana--da---da-bak-. I__ z___ i____ d_ b____ I-a z-n- i-a-u d- b-k-. ----------------------- Ina zana idanu da baki. 0
L’home balla i riu. Mut---- -ana------ya-a --r-y-. M______ y___ r___ y___ d______ M-t-m-n y-n- r-w- y-n- d-r-y-. ------------------------------ Mutumin yana rawa yana dariya. 0
L’home té un nas llarg. Mutu-i- -ana -- ----n ----i. M______ y___ d_ d____ h_____ M-t-m-n y-n- d- d-g-n h-n-i- ---------------------------- Mutumin yana da dogon hanci. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. Yan--ɗauk-r sand--a--a--u---. Y___ ɗ_____ s____ a h________ Y-n- ɗ-u-a- s-n-a a h-n-u-s-. ----------------------------- Yana ɗaukar sanda a hannunsa. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. Y- -u----a-g-al- -----a-sa. Y_ k___ s_ g____ a w_______ Y- k-m- s- g-a-e a w-y-n-a- --------------------------- Ya kuma sa gyale a wuyansa. 0
És l’hivern i fa fred. D-m-------kuma ak--i ---yi. D_____ n_ k___ a____ s_____ D-m-n- n- k-m- a-w-i s-n-i- --------------------------- Damina ne kuma akwai sanyi. 0
Els braços són musculats. H--n-n-s--- -- --rfi. H_____ s___ d_ ƙ_____ H-n-u- s-n- d- ƙ-r-i- --------------------- Hannun suna da ƙarfi. 0
Les cames són musculoses. Ƙ--a--n -u---d- -a-----uma. Ƙ______ s___ d_ ƙ____ k____ Ƙ-f-f-n s-n- d- ƙ-r-i k-m-. --------------------------- Ƙafafun suna da ƙarfi kuma. 0
L’home és de neu. A- yi-m--u-i- da-d-s-r ƙ-n-a-a. A_ y_ m______ d_ d____ ƙ_______ A- y- m-t-m-n d- d-s-r ƙ-n-a-a- ------------------------------- An yi mutumin da dusar ƙanƙara. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. B- -a--a--a-----a--a-hi. B_ y_ s_ w____ b_ g_____ B- y- s- w-n-o b- g-s-i- ------------------------ Ba ya sa wando ba gashi. 0
Però l’home no té fred. Am---mutumin -ai yi-s---i-ba. A___ m______ b__ y_ s____ b__ A-m- m-t-m-n b-i y- s-n-i b-. ----------------------------- Amma mutumin bai yi sanyi ba. 0
És un ninot de neu. Mut-m-n- mai---s-- ---ƙar-. M____ n_ m__ d____ ƙ_______ M-t-m n- m-i d-s-r ƙ-n-a-a- --------------------------- Mutum ne mai dusar ƙanƙara. 0

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...