Manual de conversa

ca Fer compres   »   ha gudanar da ayyuka

51 [cinquanta-u]

Fer compres

Fer compres

51 [hamsin da daya]

gudanar da ayyuka

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Vull anar a la biblioteca. I---s--in -e -a--n-ka-atu. I__ s_ i_ j_ ɗ____ k______ I-a s- i- j- ɗ-k-n k-r-t-. -------------------------- Ina so in je ɗakin karatu. 0
Vull anar a la llibreria. Ina-s---n--e ka------ayar d----t-a-t-fai. I__ s_ i_ j_ k_____ s____ d_ l___________ I-a s- i- j- k-n-i- s-y-r d- l-t-a-t-f-i- ----------------------------------------- Ina so in je kantin sayar da littattafai. 0
Vull anar al quiosc. I-- so -n-je----sk I__ s_ i_ j_ k____ I-a s- i- j- k-o-k ------------------ Ina so in je kiosk 0
Vull manllevar un llibre. In--s-n--r---li----i I__ s__ a___ l______ I-a s-n a-o- l-t-a-i -------------------- Ina son aron littafi 0
Vull comprar un llibre. I----o in--a-a ---t-fi I__ s_ i_ s___ l______ I-a s- i- s-y- l-t-a-i ---------------------- Ina so in saya littafi 0
Vull comprar un diari. In- so-i- s-yi j--ida. I__ s_ i_ s___ j______ I-a s- i- s-y- j-r-d-. ---------------------- Ina so in sayi jarida. 0
Vull anar a la biblioteca per manllevar un llibre. I-- -o -n-j--ɗ---n--ar-t--d-n -ron li-ta--. I__ s_ i_ j_ ɗ____ k_____ d__ a___ l_______ I-a s- i- j- ɗ-k-n k-r-t- d-n a-o- l-t-a-i- ------------------------------------------- Ina so in je ɗakin karatu don aron littafi. 0
Vull anar a la llibreria per comprar un llibre. I-a -o i- je -an--n -a------ l-t--t-a--i -----iy-n-l-t---i. I__ s_ i_ j_ k_____ s____ d_ l__________ d__ s____ l_______ I-a s- i- j- k-n-i- s-y-r d- l-t-a-t-f-i d-n s-y-n l-t-a-i- ----------------------------------------------------------- Ina so in je kantin sayar da littattafai don siyan littafi. 0
Vull anar al quiosc a comprar el diari. Ina s--i- je gida- k--sk d-- -iy-- jar-da. I__ s_ i_ j_ g____ k____ d__ s____ j______ I-a s- i- j- g-d-n k-o-k d-n s-y-n j-r-d-. ------------------------------------------ Ina so in je gidan kiosk don siyan jarida. 0
Vull anar a ca l’òptic. I-a--- in-j---u-i--l------ g---. I__ s_ i_ j_ w____ l______ g____ I-a s- i- j- w-r-n l-k-t-n g-n-. -------------------------------- Ina so in je wurin likitan gani. 0
Vull anar al supermercat. Ina-s- in ---babb-n k-n-i I__ s_ i_ j_ b_____ k____ I-a s- i- j- b-b-a- k-n-i ------------------------- Ina so in je babban kanti 0
Vull anar al forn de pa / a la fleca. Ina--o -n-je g-da-----o-i I__ s_ i_ j_ g____ b_____ I-a s- i- j- g-d-n b-r-d- ------------------------- Ina so in je gidan burodi 0
Vull comprar un parell d’ulleres. I-- -o -n ---i-t---r-u I__ s_ i_ s___ t______ I-a s- i- s-y- t-b-r-u ---------------------- Ina so in sayi tabarau 0
Vull comprar fruites i verdures. I-a-so -n-s----ya-an-i-ac--da--ay---lambu. I__ s_ i_ s___ y____ i____ d_ k____ l_____ I-a s- i- s-y- y-y-n i-a-e d- k-y-n l-m-u- ------------------------------------------ Ina so in saya yayan itace da kayan lambu. 0
Vull comprar pastes i pa. In--so ---sayi n-di-d- bu--di. I__ s_ i_ s___ n___ d_ b______ I-a s- i- s-y- n-d- d- b-r-d-. ------------------------------ Ina so in sayi nadi da burodi. 0
Vull anar ca l’òptic per comprar un parell d’ulleres. I-- s--i- -e w-ri- l-k-tan g-n- -o- si--n -abar-u. I__ s_ i_ j_ w____ l______ g___ d__ s____ t_______ I-a s- i- j- w-r-n l-k-t-n g-n- d-n s-y-n t-b-r-u- -------------------------------------------------- Ina so in je wurin likitan gani don siyan tabarau. 0
Vull anar al supermercat per comprar fruites i verdures. In--s- -n-j--bab-an k-n----on-s-------yan -tac- d- kayan-m----r-. I__ s_ i_ j_ b_____ k____ d__ s____ y____ i____ d_ k____ m_______ I-a s- i- j- b-b-a- k-n-i d-n s-y-n y-y-n i-a-e d- k-y-n m-r-a-i- ----------------------------------------------------------------- Ina so in je babban kanti don siyan yayan itace da kayan marmari. 0
Jo vull anar a la fleca per comprar pastes i pa. Ina s--i- je gi-a- --ro----o- siy-n--i-ed--d--b----i. I__ s_ i_ j_ g____ b_____ d__ s____ b_____ d_ b______ I-a s- i- j- g-d-n b-r-d- d-n s-y-n b-r-d- d- b-r-d-. ----------------------------------------------------- Ina so in je gidan burodi don siyan biredi da burodi. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llengües minoritàries a Europa

A Europa es parlen moltes llengües diferents. La majoria d'elles són llengües indoeuropees. Al costat dels grans idiomes nacionals hi ha moltes llengües més petites. Es tracta de les llengües minoritàries. Les llengües minoritàries es distingeixen de les llengües oficials. Però no són dialectes. Les llengües minoritàries tampoc són les llengües dels immigrants. Les llengües minoritàries es defineixen pel seu substrat ètnic. És a dir: són les llengües que parlen determinats grups ètnics. Hi ha llengües minoritàries en pràcticament totes les nacions d'Europa. Sumen aproximadament 40 en el conjunt de la Unió Europea. Algunes llengües minoritàries es parlen en un sol país. Aquest és el cas, per exemple, del sòrab a Alemanya. El romaní, per la seva banda, té parlants en molts països d'Europa. Les llengües monoritarias tenen un estatus especial. Perquè són parlades per grups relativament petits. Grups que no poden permetre's el luxe de construir les seves pròpies escoles. També és difícil per a aquests grups publicar la seva pròpia literatura. En conseqüència, moltes llengües minoritàries es troben en perill d'extinció. La voluntat de la Unió Europea és protegir les llengües minoritàries. Ja que cada llengua és una part important d'una cultura o identitat. Algunes nacions no tenen un Estat propi i existeixen només com una minoria. Diferents programes i projectes s'encarreguen d'incentivar les seves llengües. Així s'espera preservar també la cultura dels grups ètnics més petits. Encara que, malgrat tot això, hi ha llengües minoritàries que estan condemnades a desaparèixer més aviat que tard. Una d'elles és el livonià, parlat en una zona de l'actual Letònia. Només uns 20 individus són parlants nadius de livonià. Això converteix el livonià en la llengua amb menys parlants de tot Europa...
Sabia vostè que?
L’urdú pertany a les llengües indoiranias. Es parla principalment a Pakistàn i en alguns estats de la India. És l’idioma natiu de 60 milions de persones, i és la llengua oficial de Pakistàn. També és considerat com un dels 22 idiomes oficials de la India. Està estretament relacionat amb l’hindi. De fet, tots dos idiomes són bàsicament sociolectes de l’hindustànic L’hindustànic va sorgir de diferents idiomes del nord de la India al segle XIII. Avui dia, l’urdú i l’hindi són considerats com dos idiomes independents entre sí. Encara que els parlants dels dos idiomes poden comunicar-se entre ells sense cap problema. El sistema semiòtic és el que els diferència clarament. El sistema d’escriptura utiliza la versió de l’alfabet perso-àrab, mentres que l’hindi no. L’urdú compta amb una gran tradició literària, i també és molt utilitzat en grans produccions cinematogràfiques. Aprèn urdú, és la clau de la cultura del sud-est asiàtic!