Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   ha son wani abu

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [sabain]

son wani abu

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? K--- -o k--sha--ab-? K___ s_ k_ s__ t____ K-n- s- k- s-a t-b-? -------------------- Kuna so ku sha taba? 0
Que li agradaria ballar a vostè? kana--o-k- y----wa? k___ s_ k_ y_ r____ k-n- s- k- y- r-w-? ------------------- kana so ka yi rawa? 0
Que li agradaria passejar a vostè? K---u-dan t--a k-da-? K_ m_ d__ t___ k_____ K- m- d-n t-k- k-d-n- --------------------- Ko mu dan taka kadan? 0
M’agradaria fumar. I-a -o i- sh--t--a I__ s_ i_ s__ t___ I-a s- i- s-a t-b- ------------------ Ina so in sha taba 0
Voldries un cigarret? kana--on-t--a? k___ s__ t____ k-n- s-n t-b-? -------------- kana son taba? 0
(Ell) voldria foc. Yan- son--u--. Y___ s__ w____ Y-n- s-n w-t-. -------------- Yana son wuta. 0
M’agradaria beure alguna cosa. In--s- i- --a I__ s_ i_ s__ I-a s- i- s-a ------------- Ina so in sha 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Ina--o-in ci--an- -bu. I__ s_ i_ c_ w___ a___ I-a s- i- c- w-n- a-u- ---------------------- Ina so in ci wani abu. 0
M’agradaria descansar una mica. I-a s--in h--a. I__ s_ i_ h____ I-a s- i- h-t-. --------------- Ina so in huta. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. I----o-----a--aye ku----i-a--. I__ s_ i_ t______ k_ w___ a___ I-a s- i- t-m-a-e k- w-n- a-u- ------------------------------ Ina so in tambaye ku wani abu. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. I----o i----mbay-----wan--ab-. I__ s_ i_ t______ k_ w___ a___ I-a s- i- t-m-a-e k- w-n- a-u- ------------------------------ Ina so in tambaye ku wani abu. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. In- so-i----yya-- ku------wa-- --u. I__ s_ i_ g______ k_ z___ w___ a___ I-a s- i- g-y-a-e k- z-w- w-n- a-u- ----------------------------------- Ina so in gayyace ku zuwa wani abu. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? me-k-ke--- d-- All-h m_ k___ s_ d__ A____ m- k-k- s- d-n A-l-h -------------------- me kuke so don Allah 0
Voldria un cafè? Ku-a -o -u s-a --f-? K___ s_ k_ s__ k____ K-n- s- k- s-a k-f-? -------------------- Kuna so ku sha kofi? 0
O preferiria un te? K--ka g-a----e-ka-sha-kof-? K_ k_ g_______ k_ s__ k____ K- k- g-a-m-c- k- s-a k-f-? --------------------------- Ko ka gwammace ka sha kofi? 0
Ens agradaria anar a casa. Muna so-m--kom- ----. M___ s_ m_ k___ g____ M-n- s- m- k-m- g-d-. --------------------- Muna so mu koma gida. 0
Voleu un taxi? ku---son-t-si k___ s__ t___ k-n- s-n t-s- ------------- kuna son tasi 0
Voldrien trucar per telèfon. K-na---- -i------. K___ s__ y__ k____ K-n- s-n y-n k-r-. ------------------ Kuna son yin kira. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...