Manual de conversa

ca Passat 1   »   ha bayan 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [tamanin da daya]

bayan 1

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
escriure r--uta r_____ r-b-t- ------ rubuta 0
Ell va escriure una carta. Ya--u--ta-ta-a---. Y_ r_____ t_______ Y- r-b-t- t-k-r-a- ------------------ Ya rubuta takarda. 0
I ella va escriure una postal. Kum---a ru--t- ka--. K___ t_ r_____ k____ K-m- t- r-b-t- k-t-. -------------------- Kuma ta rubuta kati. 0
llegir k-----a k______ k-r-n-a ------- karanta 0
Ell llegia una revista. Ya------ta -u---la-. Y_ k______ m________ Y- k-r-n-a m-j-l-a-. -------------------- Ya karanta mujallar. 0
I ella llegia un llibre. K-ma----ka--nt---i-----. K___ t_ k______ l_______ K-m- t- k-r-n-a l-t-a-i- ------------------------ Kuma ta karanta littafi. 0
prendre / agafar dauka d____ d-u-a ----- dauka 0
Ell va prendre un cigarret. Y---a-ki--ab-. Y_ d____ t____ Y- d-u-i t-b-. -------------- Ya dauki taba. 0
Ella va agafar un tros de xocolata. Ch--o-a-- -a-d-u--. C________ t_ d_____ C-o-o-a-e t- d-u-o- ------------------- Chocolate ta dauko. 0
Ell era infidel, però ella era fidel. Y--ka--nc---ara--a-in-i---m- t- ka-a-c------a-i-ci. Y_ k______ m____ a_____ a___ t_ k______ m__ a______ Y- k-s-n-e m-r-r a-i-c- a-m- t- k-s-n-e m-i a-i-c-. --------------------------------------------------- Ya kasance marar aminci amma ta kasance mai aminci. 0
Ell era mandrós, però ella era treballadora. Lala-- -e--m-a ta s-aga--. L_____ c_ a___ t_ s_______ L-l-l- c- a-m- t- s-a-a-a- -------------------------- Lalala ce amma ta shagala. 0
Ell era pobre, però ella era rica. Tal---i ne-am-a-t-na d----z---. T______ n_ a___ t___ d_ a______ T-l-u-i n- a-m- t-n- d- a-z-k-. ------------------------------- Talauci ne amma tana da arziki. 0
Ell no tenia diners, sinó deutes. B- -hi--a ---i s----a-h-. B_ s__ d_ k___ s__ b_____ B- s-i d- k-d- s-i b-s-i- ------------------------- Ba shi da kudi sai bashi. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. B-i--i -a----, -- yi ----in --a. B__ y_ s__ b__ y_ y_ r_____ s___ B-i y- s-a b-, y- y- r-s-i- s-a- -------------------------------- Bai yi saa ba, ya yi rashin saa. 0
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. Ba- -- -as--a ba- -mm--y- -a--. B__ y_ n_____ b__ a___ y_ k____ B-i y- n-s-r- b-, a-m- y- k-s-. ------------------------------- Bai yi nasara ba, amma ya kasa. 0
Ell no era feliç, sinó infeliç. Bai g-m-u ----m-- -a--a-- ga--u--. B__ g____ b_ a___ y_ k___ g_______ B-i g-m-u b- a-m- y- k-s- g-m-u-a- ---------------------------------- Bai gamsu ba amma ya kasa gamsuwa. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. B-i-ji-d-----a, b-i--- --di--a. B__ j_ d___ b__ b__ j_ d___ b__ B-i j- d-d- b-, b-i j- d-d- b-. ------------------------------- Bai ji dadi ba, bai ji dadi ba. 0
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. B--- -- ---- -- - s----i--a. B_ a s_ s___ b_ a s_ s__ b__ B- a s- s-i- b- a s- s-i b-. ---------------------------- Ba a so shi, ba a so shi ba. 0

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...