Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   ha tabbatar da wani abu 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [sabain da shida]

tabbatar da wani abu 2

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Per què no vas venir? M- -- sa b- k- z----? M_ y_ s_ b_ k_ z_ b__ M- y- s- b- k- z- b-? --------------------- Me ya sa ba ku zo ba? 0
Estava malalt / -a. Na-- -as--- laf---. N___ r_____ l______ N-y- r-s-i- l-f-y-. ------------------- Nayi rashin lafiya. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. B---zo-ba-s-b-----a---- -a---a. B__ z_ b_ s_____ r_____ l______ B-n z- b- s-b-d- r-s-i- l-f-y-. ------------------------------- Ban zo ba saboda rashin lafiya. 0
Per què no va venir (ella)? Me -asa b-t- zo -a? M_ y___ b___ z_ b__ M- y-s- b-t- z- b-? ------------------- Me yasa bata zo ba? 0
Estava cansada. T---a-i. T_ g____ T- g-j-. -------- Ta gaji. 0
No va venir perquè estava cansada. B--t--z--b- ----ta ga--. B_ t_ z_ b_ d__ t_ g____ B- t- z- b- d-n t- g-j-. ------------------------ Ba ta zo ba don ta gaji. 0
Per què no ha vingut (ell)? M---asa-----zo-ba? M_ y___ b__ z_ b__ M- y-s- b-i z- b-? ------------------ Me yasa bai zo ba? 0
No en tenia ganes. B----i da-b-ri. B_ s__ d_ b____ B- s-i d- b-r-. --------------- Ba shi da buri. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. Bai------ --- -ai ji -ad- --. B__ z_ b_ d__ b__ j_ d___ b__ B-i z- b- d-n b-i j- d-d- b-. ----------------------------- Bai zo ba don bai ji dadi ba. 0
Per què no heu vingut? Me--as- -aki-zo-ba? M_ y___ b___ z_ b__ M- y-s- b-k- z- b-? ------------------- Me yasa baki zo ba? 0
El cotxe se’ns va espatllar. M--a--mu-ta--a--e. M____ m_ t_ k_____ M-t-r m- t- k-r-e- ------------------ Motar mu ta karye. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. B----zo--a-s-b--a --t---mu-t---ala--. B___ z_ b_ s_____ m____ m_ t_ l______ B-m- z- b- s-b-d- m-t-r m- t- l-l-c-. ------------------------------------- Bamu zo ba saboda motar mu ta lalace. 0
Per què no ha vingut la gent? M- -a-sa -u-an- b-----z- --? M_ y_ s_ m_____ b_ s_ z_ b__ M- y- s- m-t-n- b- s- z- b-? ---------------------------- Me ya sa mutane ba su zo ba? 0
Han perdut el tren. K----a-- jir-in. K__ r___ j______ K-n r-s- j-r-i-. ---------------- Kun rasa jirgin. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. Ba-u -- ba d-n sun -a---j---i-. B___ z_ b_ d__ s__ r___ j______ B-s- z- b- d-n s-n r-s- j-r-i-. ------------------------------- Basu zo ba don sun rasa jirgin. 0
Per què no has vingut? Me-y- -a ba -u zo ba? M_ y_ s_ b_ k_ z_ b__ M- y- s- b- k- z- b-? --------------------- Me ya sa ba ku zo ba? 0
No podia. Ba-- -a-n- --------. B_ a b_ n_ i____ b__ B- a b- n- i-i-i b-. -------------------- Ba a ba ni izini ba. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. Ba- zo ba --b-d---- --n- ni. B__ z_ b_ s_____ a_ h___ n__ B-n z- b- s-b-d- a- h-n- n-. ---------------------------- Ban zo ba saboda an hana ni. 0

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...