Manual de conversa

ca Numeros   »   ha Kidaya

7 [set]

Numeros

Numeros

7 [bakwai]

Kidaya

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
(Jo) compto: Ina kir--: I__ k_____ I-a k-r-a- ---------- Ina kirga: 0
U, dos, tres day- b--u---u d___ b___ u__ d-y- b-y- u-u ------------- daya biyu uku 0
(Jo) compto fins a tres. Na-ƙ--aya -uwa uk-. N_ ƙ_____ z___ u___ N- ƙ-d-y- z-w- u-u- ------------------- Na ƙidaya zuwa uku. 0
(Jo) segueixo comptant: I---ci ga-a ---kir-a-a: I__ c_ g___ d_ k_______ I-a c- g-b- d- k-r-a-a- ----------------------- Ina ci gaba da kirgawa: 0
quatre, cinc, sis, hu-u,--i--r----ida, h____ b_____ s_____ h-d-, b-y-r- s-i-a- ------------------- hudu, biyar, shida, 0
set, vuit, nou b--wa------a- ta-a b_____ t_____ t___ b-k-a- t-k-a- t-r- ------------------ bakwai takwas tara 0
Jo compto. in--ki-ga i__ k____ i-a k-r-a --------- ina kirga 0
Tu comptes. ka--ir-a k_ k____ k- k-r-a -------- ka kirga 0
Ell compta. A- -a-a. A_ f____ A- f-d-. -------- An fada. 0
U. El primer. Da-a.-Na -----. D____ N_ f_____ D-y-. N- f-r-o- --------------- Daya. Na farko. 0
Dos. El segon. B-yu- Na-bi--. B____ N_ b____ B-y-. N- b-y-. -------------- Biyu. Na biyu. 0
Tres. El tercer. U--.--- -ku. U___ N_ u___ U-u- N- u-u- ------------ Uku. Na uku. 0
Quatre. El quart. H-d---Na ----. H____ N_ h____ H-d-. N- h-d-. -------------- Hudu. Na hudu. 0
Cinc. El cinquè. Bi--r- Na-b--a-. B_____ N_ b_____ B-y-r- N- b-y-r- ---------------- Biyar. Na biyar. 0
Sis. El sisè. Shi--- -a --i-a. S_____ N_ s_____ S-i-a- N- s-i-a- ---------------- Shida. Na shida. 0
Set. El setè. B-k-a---N- bakwa-. B______ N_ b______ B-k-a-. N- b-k-a-. ------------------ Bakwai. Na bakwai. 0
Vuit. El vuitè. T------ Na t-k-as. T______ N_ t______ T-k-a-. N- t-k-a-. ------------------ Takwas. Na takwas. 0
Nou. El novè. Ta----- t--a. T___ N_ t____ T-r- N- t-r-. ------------- Tara Na tara. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Pensament i llenguatge

El nostre pensament depèn del nostre llenguatge. Quan pensem, ‘parlem’ amb nosaltres mateixos. Això significa que la nostra llengua determina la nostra visió de les coses. Però podem pensar de la mateixa manera tot i parlar llengües diferents? O pensem diferent perquè també parlem llengües diferents? Cada poble té el seu propi vocabulari. En algunes llengües no hi trobem determinades paraules. Hi ha pobles que no distingeixen entre verd i blau. Els parlants n'empren per a tots dos colors la mateixa paraula. I reconeixen pitjor els colors que els parlants d'altres pobles! No poden identificar correctament les tonalitats ni els colors secundaris. Tenen problemes per descriure els colors. Altres llengües tenen poques paraules pels números. Els seus parlants compten molt pitjor. Tambié hi ha llengües que no coneixen les nocions de dreta i esquerra . Les persones parlen de nord i sud, est i oest. Aquests parlants poden orientar-se geogràficament molt bé. Però no comprenen els conceptes de dreta i esquerra . Per descomptat, no només la nostra llengua influeix en el nostre pensament. També el nostre ambient i la nostra vida quotidiana condicionen els nostres pensaments. Així doncs: quin paper hi juga el llenguatge? Estableix els límits del nostre pensament? O més aviat tenim paraules per designar el que pensem? Quina és la causa i quin l'efecte? Totes aquestes preguntes encara no s'han aclarit. De donar-hi resposta s'ocupen els investigadors del cervell i els lingüistes. Però la qüestió ens afecta a tots... Ets el que parles? !
Sabia vostè que?
El danès és l‘idioma natiu d’uns 5 milions de personas. Forma part del grup de les llengües germàniques nórdiques, pel que està relacionat amb el suec i el noruec. El vocabulari d’aquests tres idiomes és quasi idèntic. De fet, una persona que en parli un d’ells pot entendre perfectament a algú que en parli qualsevol dels altres dos. Per aquest motiu està en dubte que les llengües escandinaves siguin idiomes independents, ja que podrien ser simplement formes regionals d’un mateix idioma. Al mateix temps, el pròpi danès es divideix en diferents dialectes. Però s’estàn suplantant per la variant estàndard. Tot i això, continuen sorgint nous dialectes, especialment a les zones urbanes de Dinamarca. Aquests dialectes es denominen dialectes socials. La pronunciació dels dialectes socials mostra l’edat i l’estatus social de la persona que el parla. Aquest fenomen és molt típic del danès, i és molt menys notable en altres idiomes, cosa que converteix al danès en un idioma particularment interessant.