Manual de conversa

ca A l’escola   »   ha A makaranta

4 [quatre]

A l’escola

A l’escola

4 [hudu]

A makaranta

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
On som? ina---ke? i__ m____ i-a m-k-? --------- ina muke? 0
(Nosaltres) som a l’escola. M--- -aka-----. M___ m_________ M-n- m-k-r-n-a- --------------- Muna makaranta. 0
(Nosaltres) tenim classe. M-na da-a-i. M___ d_ a___ M-n- d- a-i- ------------ Muna da aji. 0
Aquests són els alumnes. W-ɗa--an -u -- ɗal-b--. W_______ s_ n_ ɗ_______ W-ɗ-n-a- s- n- ɗ-l-b-i- ----------------------- Waɗannan su ne ɗalibai. 0
Aquesta és la mestra. Wa-na--sh- n-------i-. W_____ s__ n_ m_______ W-n-a- s-i n- m-l-m-n- ---------------------- Wannan shi ne malamin. 0
Aquesta és la classe. W--n-n--hin--a-i-. W_____ s____ a____ W-n-a- s-i-e a-i-. ------------------ Wannan shine ajin. 0
Què fem? M--mu-e -i? M_ m___ y__ M- m-k- y-? ----------- Me muke yi? 0
(Nosaltres) estudiem. Mu- ---a. M__ k____ M-n k-y-. --------- Mun koya. 0
(Nosaltres) estudiem una llengua. Mu-a---yo---ar-h-. M___ k____ h______ M-n- k-y-n h-r-h-. ------------------ Muna koyon harshe. 0
Jo estudio l’anglès. I------------a-ci I__ k____ t______ I-a k-y-n t-r-n-i ----------------- Ina koyon turanci 0
Tu estudies l’espanyol. ka -o-- Sp-n--h k_ k___ S______ k- k-y- S-a-i-h --------------- ka koyi Spanish 0
Ell estudia l’alemany. Y--- --y-n ----s-nci. Y___ k____ J_________ Y-n- k-y-n J-m-s-n-i- --------------------- Yana koyon Jamusanci. 0
Nosaltres estudiem el francès. M-----oy-----r-ns-n-i. M___ k____ F__________ M-n- k-y-n F-r-n-a-c-. ---------------------- Muna koyon Faransanci. 0
Vosaltres estudieu l’italià. K-------o--I--l--a--i. K___ k____ I__________ K-n- k-y-n I-a-i-a-c-. ---------------------- Kuna koyon Italiyanci. 0
Ells / elles estudien el rus. Ku-a -oyon R-s----i. K___ k____ R________ K-n- k-y-n R-s-a-c-. -------------------- Kuna koyon Rashanci. 0
Estudiar llengües és interessant. Ko-----ar---- yana----b-- -haaw-. K____ h______ y___ d_ b__ s______ K-y-n h-r-u-a y-n- d- b-n s-a-w-. --------------------------------- Koyon harsuna yana da ban shaawa. 0
(Nosaltres) volem comprendre la gent. M-n----n --him-a---u---e. M___ s__ f_______ m______ M-n- s-n f-h-m-a- m-t-n-. ------------------------- Muna son fahimtar mutane. 0
(Nosaltres) volem parlar a la gent. M-n- s---u -i m--a----------n-. M___ s_ m_ y_ m_____ d_ m______ M-n- s- m- y- m-g-n- d- m-t-n-. ------------------------------- Muna so mu yi magana da mutane. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Dia de la llengua materna.

Estimes la teva llengua materna? Llavors ho hauries de celebrar! La data és el 21 de febrer. Aquest es el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se celebra cada any des del 2000. El dia va ser instaurat per la Unesco. La Unesco és un organisme que pertany a l'ONU. Es dedica a temes relacionats amb la ciència, l'educació i la cultura. L'objectiu de la Unesco és la preservació del patrimoni cultural de la humanitat. També les llengües són un patrimoni cultural. Per això han de ser protegides, cuidades i promogudes. El 21 de febrer es fa un homenatge a la diversitat lingüística. Al món hi ha aproximadament entre 6.000 i 7.000 llengües. Tanmateix, la meitat es troben en perill d'extinció. Cada dues setmanes desapareix una llengua per sempre. Una sola llengua representa una enorme quantitat de saber. Les llengües recullen els coneixements dels pobles. La història d'una nació es reflecteix a la seva llengua. També les experiències i tradicions es transmeten a través del llenguatge. Per això la llengua materna forma part de la identitat nacional. Quan desapareix una llengua, perdem més que simples paraules. Aquest és el significat de la celebració del 21 de febrer. La gent ha de comprendre la importància que tenen les llengües. Igualment, haurien de reflexionar sobre el que poden fer per protegir les llengües. Demostra-li a la teva llengua que és important per a tu! Potser podries fer-li un pastís? Amb unes boniques lletres de pastís per sobre. Escrites en la teva llengua materna, és clar!
Sabia vostè que?
El bosnià és una llengua eslava meridional. És l’idioma oficial de Bòsnia i Herzegovina, tot i que també es parla a Serbia, Croacia, Macedonia i Montenegro. Compta amb uns 2.5 milions de parlants natius. Es tracta d’un idioma molt similar al serbi i al croat. Les diferèncias en el vocabulari, la ortografia i la gramàtica de les tres llenguas són pràcticament mínimas. Una persona que parli bosnià pot entendre fàcilment a una altra que parli serbi o croat. És per això que el reconeixement del bosnià com a idioma independent sol ser un tema controvertit. Alguns lingüistes inclús dubten que pugui tractar-se d’un idioma, al·leguen que es tracta simplement d’un dialecte del serbocroat. Les notables influències estrangeres del bosnià resulten interesants, i és que des dels seus inicis, la regió va pertànyer a l’orient i a l’occident de manera rotativa. Per això és possible trobar en el seu vocabulari molts termes de l’àrab, el turc i el persa, cosa que és molt poc comú en les demés llengües eslaves, el que converteix al bosnià en un idioma únic.