Manual de conversa

ca Al restaurant 1   »   ha A cikin gidan abinci 1

29 [vint-i-nou]

Al restaurant 1

Al restaurant 1

29 [ashirin da tara]

A cikin gidan abinci 1

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Aquesta taula és lliure? T-b----yaut- n-? T____ k_____ n__ T-b-r k-a-t- n-? ---------------- Tebur kyauta ne? 0
Voldria la carta, si us plau. I----on-men- do- Al-ah I__ s__ m___ d__ A____ I-a s-n m-n- d-n A-l-h ---------------------- Ina son menu don Allah 0
Què em recomana? Me--a ku ----b- da sha---a? M_ z_ k_ i__ b_ d_ s_______ M- z- k- i-a b- d- s-a-a-a- --------------------------- Me za ku iya ba da shawara? 0
M’agradaria una cervesa. I-a so- ---a I__ s__ g___ I-a s-n g-y- ------------ Ina son giya 0
M’agradaria una aigua mineral. I-a------uwan-ma--inai I__ s__ r____ m_______ I-a s-n r-w-n m-a-i-a- ---------------------- Ina son ruwan maadinai 0
M’agradaria un suc de taronja. I-----n-ruwan-l--u I__ s__ r____ l___ I-a s-n r-w-n l-m- ------------------ Ina son ruwan lemu 0
M’agradaria un cafè. I------in-s---k--i I__ s_ i_ s__ k___ I-a s- i- s-a k-f- ------------------ Ina so in sha kofi 0
M’agradaria llet amb cafè. I-a-s-n----i mai m-d-ra I__ s__ k___ m__ m_____ I-a s-n k-f- m-i m-d-r- ----------------------- Ina son kofi mai madara 0
Amb sucre, si us plau. T-re--a s-ka--, d-n-All--. T___ d_ s______ d__ A_____ T-r- d- s-k-r-, d-n A-l-h- -------------------------- Tare da sukari, don Allah. 0
M’agradaria te. I-a------h--i I__ s__ s____ I-a s-n s-a-i ------------- Ina son shayi 0
M’agradaria un te de llimona. In- s-- -ha-i da lemo I__ s__ s____ d_ l___ I-a s-n s-a-i d- l-m- --------------------- Ina son shayi da lemo 0
M’agradaria un te amb llet. Ina-s-n -h--i-----a---a I__ s__ s____ d_ m_____ I-a s-n s-a-i d- m-d-r- ----------------------- Ina son shayi da madara 0
Té cigarrets? K-----a ------? K___ d_ s______ K-n- d- s-g-r-? --------------- Kuna da sigari? 0
Té un cendrer? Ku-a-da -o-a? K___ d_ t____ K-n- d- t-k-? ------------- Kuna da toka? 0
Té foc? ki-a da wu--? k___ d_ w____ k-n- d- w-t-? ------------- kina da wuta? 0
(Jo) no tinc forquilla. N- r-----okali --- y--sa N_ r___ c_____ m__ y____ N- r-s- c-k-l- m-i y-t-a ------------------------ Na rasa cokali mai yatsa 0
(Jo) no tinc ganivet. I-a bat- -uka I__ b___ w___ I-a b-t- w-k- ------------- Ina bata wuka 0
(Jo) no tinc cullera. I-a ra-a--okali. I__ r___ c______ I-a r-s- c-k-l-. ---------------- Ina rasa cokali. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La gramàtica prevé les mentides

Cada llengua té les seves pròpies singularitats. Encara que hi ha algunes amb particularitats que les fan úniques a tot el món. Dins d'aquest grup hi ha el trio . El trio és la llengua d'uns indis de Sud-amèrica. La parlen al Brasil i Surinam prop de 2.000 persones. És la gramàtica el que fa d'aquesta llengua un cas únic. Ja que força als parlants a dir sempre la veritat. El responsable d'això és un sufix anomenat ‘frustratiu’. En l'idioma trio, aquest sufix s'afegeix als verbs. I revela el grau de veracitat d'una oració. Un senzill exemple ens mostrarà el seu funcionament exacte. Prenguem l'oració El nen se'n va anar a l'escola. En trio , el parlant ha d'afegir un determinat sufix al verb. Gràcies a aquest sufix, el parlant pot informar si ha vist al propi nen. Però també pot expressar que ell només sap que el nen va anar a l'escola perquè altres ho han dit. O fins i tot, amb el prefix, el parlant pot donar a entendre que ell sap que el que està dient és una mentida. Així, el parlant es veu obligat a haver de comprometre's sobre el grau de veracitat de la informació que està expressant. En resum, ha d'informar als altres quanta veritat creu ell mateix que hi ha en la seva declaració. De manera que no pot mantenir un secret ni ocultar informació. Si un parlant de trio omet el sufix, es considera un mentider. La llengua oficial de Surinam és el neerlandès. Les traduccions de neerlandès a trio són bastant problemàtiques. Perquè la majoria dels idiomes són molt menys precisos que el trio. Li donen al parlant la possibilitat de ser ambigu. Per això els intèrprets no sempre presten atenció al grau de compromís del parlant amb la veracitat de les seves pròpies paraules. La comunicació amb els parlants de trio es fa així difícil. No seria útil l'existència del frustratiu en la resta de llengües? I no només en el llenguatge dels polítics...
Sabia vostè que?
El macedònic el parlen uns 2 milions de persones. Pertany al grup de les llengües eslaves meridionals, i està estretament lligat amb el búlgar. De fet, els parlants dels dos idiomes es poden entrendre entre ells fàcilment. En canvi, els seus sistemes d’escriptura són diferents. A Macedònia sempre hi ha hagut una gran diversitat de grups ètnics i, naturalment, això es pot apreciar en la llengua vernacle. El macedònic ha estat influenciat per varis idiomes. El seu país veí, Sèrbia, ha suposat una gran influpencia en aquest idioma. El seu vocabulari conté, a més, termes procedents del rus, el turc i l’anglès. Aquesta varietat llingüística no s’hi pot trobar en molts països. És per això que ha estat difícil reconèixer el macedònic com un idioma independent. La literatura macedònica és la que més a sofert per aquesta situació. Però actualment, el macedònic a aconseguit ser considerat com una llengua estàndard ja establerta. Per aquest motiu, aquest idioma suposa una part molt important de la identitat macedònica.