Manual de conversa

ca A la ciutat   »   ha A cikin birni

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [ashirin da biyar]

A cikin birni

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. Ina -o ----e --sh-r j-rg-n-----. I__ s_ i_ j_ t_____ j_____ k____ I-a s- i- j- t-s-a- j-r-i- k-s-. -------------------------------- Ina so in je tashar jirgin kasa. 0
M’agradaria anar a l’aeroport. In- -- ---j--filin ---gin s---. I__ s_ i_ j_ f____ j_____ s____ I-a s- i- j- f-l-n j-r-i- s-m-. ------------------------------- Ina so in je filin jirgin sama. 0
M’agradaria anar al centre de la ciutat. Ina-----n--e---a-iya- ga--. I__ s_ i_ j_ t_______ g____ I-a s- i- j- t-a-i-a- g-r-. --------------------------- Ina so in je tsakiyar gari. 0
Com vaig a l’estació? Ta----- --n is- t-shar----gin -a--? T_ y___ z__ i__ t_____ j_____ k____ T- y-y- z-n i-a t-s-a- j-r-i- k-s-? ----------------------------------- Ta yaya zan isa tashar jirgin kasa? 0
Com vaig a l’aeroport? Ta--a-a-----i-a--i--n -irg-n sama? T_ y___ z__ i__ f____ j_____ s____ T- y-y- z-n i-a f-l-n j-r-i- s-m-? ---------------------------------- Ta yaya zan isa filin jirgin sama? 0
Com vaig al centre de la ciutat? T--y-y- zan-i---t-----ar--ir--? T_ y___ z__ i__ t_______ b_____ T- y-y- z-n i-a t-a-i-a- b-r-i- ------------------------------- Ta yaya zan isa tsakiyar birni? 0
Em fa falta un taxi. Ina b-kat-n-t--i I__ b______ t___ I-a b-k-t-n t-s- ---------------- Ina bukatan tasi 0
Em fa falta un pla de la ciutat. Ina buk---n -a--ira------i I__ b______ t_______ b____ I-a b-k-t-n t-s-i-a- b-r-i -------------------------- Ina bukatan taswirar birni 0
Em fa falta un hotel. i-- --k-ta- -t-l i__ b______ o___ i-a b-k-t-n o-a- ---------------- ina bukatan otal 0
M’agradaria llogar un cotxe. I-a s-----y- hay-- -o-a I__ s_ i_ y_ h____ m___ I-a s- i- y- h-y-n m-t- ----------------------- Ina so in yi hayan mota 0
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. G- ka--n--i-e-i- -i-a. G_ k____ k______ d____ G- k-t-n k-r-d-t d-n-. ---------------------- Ga katin kiredit dina. 0
Aquí teniu el meu permís de conduir. Ga l---s----uƙ---a. G_ l______ t___ n__ G- l-s-s-n t-ƙ- n-. ------------------- Ga lasisin tuƙi na. 0
Què s’ha de visitar a la ciutat? Me-a-e----i a cik-n--i--i? M_ a__ g___ a c____ b_____ M- a-e g-n- a c-k-n b-r-i- -------------------------- Me ake gani a cikin birni? 0
Vagi a la ciutat vella. Ku --f---s--on -ari-. K_ t___ t_____ g_____ K- t-f- t-o-o- g-r-n- --------------------- Ku tafi tsohon garin. 0
Faci una visita guiada. Yi r-ngad-n-b-r--. Y_ r_______ b_____ Y- r-n-a-i- b-r-i- ------------------ Yi rangadin birni. 0
Vagi al port. J---uwa -asha-----------uwa. J_ z___ t_____ j______ r____ J- z-w- t-s-a- j-r-g-n r-w-. ---------------------------- Je zuwa tashar jiragen ruwa. 0
Faci un recorregut pel port. Y- y---n s-aka-a-- n- t-sh-r-j---g-- ruw-. Y_ y____ s________ n_ t_____ j______ r____ Y- y-w-n s-a-a-a-a n- t-s-a- j-r-g-n r-w-. ------------------------------------------ Yi yawon shakatawa na tashar jiragen ruwa. 0
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Wad-nn--------a- -an--n- ----i? W______ a_______ g___ n_ a_____ W-d-n-e a-u-u-a- g-n- n- a-w-i- ------------------------------- Wadanne abubuwan gani ne akwai? 0

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!