Manual de conversa

ca Al restaurant 3   »   ha A cikin gidan abinci 3

31 [trenta-u]

Al restaurant 3

Al restaurant 3

31 [talatin da daya]

A cikin gidan abinci 3

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Voldria una entrada. In---o- ab-- -i I__ s__ a___ c_ I-a s-n a-i- c- --------------- Ina son abin ci 0
Voldria una amanida. ina-so--s-l-ti i__ s__ s_____ i-a s-n s-l-t- -------------- ina son salati 0
Voldria una sopa. i-a--on m-ya i__ s__ m___ i-a s-n m-y- ------------ ina son miya 0
Voldria unes postres. I-a -----a-an -a-i I__ s__ k____ z___ I-a s-n k-y-n z-k- ------------------ Ina son kayan zaki 0
Voldria un gelat amb nata. I-- s---------e-m t-re d--kir-m mai t--mi. I__ s__ i__ c____ t___ d_ k____ m__ t_____ I-a s-n i-e c-e-m t-r- d- k-r-m m-i t-a-i- ------------------------------------------ Ina son ice cream tare da kirim mai tsami. 0
Voldria fruita o formatge. In---on ya--- i---- ko----u. I__ s__ y____ i____ k_ c____ I-a s-n y-y-n i-a-e k- c-k-. ---------------------------- Ina son yayan itace ko cuku. 0
(Nosaltres) voldríem esmorzar. M-n--s-- -----arin-ku-----. M___ s__ y__ k____ k_______ M-n- s-n y-n k-r-n k-m-l-o- --------------------------- Muna son yin karin kumallo. 0
(Nosaltres) voldríem dinar. Mun- -- -u--i a---c-n -a-a. M___ s_ m_ c_ a______ r____ M-n- s- m- c- a-i-c-n r-n-. --------------------------- Muna so mu ci abincin rana. 0
(Nosaltres) voldríem sopar. Mu-- s--------a--nc---da--. M___ s_ m_ c_ a______ d____ M-n- s- m- c- a-i-c-n d-r-. --------------------------- Muna so mu ci abincin dare. 0
Què vol per esmorzar? Me ku-e -o don--------u-----? M_ k___ s_ d__ k____ k_______ M- k-k- s- d-n k-r-n k-m-l-o- ----------------------------- Me kuke so don karin kumallo? 0
Panets amb melmelada i mel? Rol---t-----a---m-da zuma? R____ t___ d_ j__ d_ z____ R-l-s t-r- d- j-m d- z-m-? -------------------------- Rolls tare da jam da zuma? 0
Torrades amb salsitxa i formatge? T-a---t----d- t-iran---a---da cuku? T____ t___ d_ t_____ a____ d_ c____ T-a-t t-r- d- t-i-a- a-a-e d- c-k-? ----------------------------------- Toast tare da tsiran alade da cuku? 0
Un ou passat per aigua? A -a-a-----kwa-? A d_______ k____ A d-f-f-e- k-a-? ---------------- A dafaffen kwai? 0
Un ou fregit? S-y----n ----? S_______ k____ S-y-y-e- k-a-? -------------- Soyayyen kwai? 0
Una truita? W-n---m----? W___ o______ W-n- o-e-e-? ------------ Wani omelet? 0
Un altre iogurt, si us plau. W--- y-gurt--do- All-h. W___ y______ d__ A_____ W-n- y-g-r-, d-n A-l-h- ----------------------- Wani yogurt, don Allah. 0
Una mica més de sal i pebre, si us plau. Ka-in -i--i-- d- -a--o-o- do- A-l--. K____ g______ d_ b_______ d__ A_____ K-r-n g-s-i-i d- b-r-o-o- d-n A-l-h- ------------------------------------ Karin gishiri da barkono, don Allah. 0
Un altre got d’aigua, si us plau. W--i ---ashin --w-- -o---l---. W___ g_______ r____ d__ A_____ W-n- g-l-s-i- r-w-, d-n A-l-h- ------------------------------ Wani gilashin ruwa, don Allah. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Parlar amb èxit es pot aprendre!

Parlar és una acció relativament senzilla. Però ser capaç de parlar bé és molt més difícil. És a dir, a l'hora de dir alguna cosa, és més important el com ho diem que allò que diem pròpiament. Això ho han mostrat diversos estudis. Aquell qui sent es fixa de manera inconscient en alguns trets del llenguatge de qui parla. De manera que podem influir perquè les nostres converses causin un bon efecte. Hem de parar sempre molta atenció a la manera en què parlem. Aquesta recomanació val també pel nostre llenguatge corporal. Aquest ha de ser autèntic i compaginar-se amb la nostra personalitat. També la pròpia veu té un paper rellevant: també és valorada. En els homes, per exemple, tenir una veu profunda és un avantatge. Els transmet una mena de superioritat i competència. D'altra banda, una variació de la veu no causa efecte. Però la velocitat al parlar és especialment important. L'èxit en les converses s'ha estudiat mitjançant experiments. Parlar amb èxit significa ser capaç de convèncer a uns altres. Aquell que vulgui convèncer no ha de parlar ràpid. Perquè donaria la impressió que no és sincer. Però tampoc és apropiat parlar molt lentament. Les persones que parlen amb un ritme molt lent semblen poc intel·ligents. El millor és, llavors, parlar amb una velocitat mitjana. L'ideal són 3,5 paraules per segon. Igualment, les pauses són importants a l'hora de parlar. Ja que fan que la nostra conversa es torni natural i creïble. El resultat és que els oients confien en nosaltres. El més recomanable són quatre o cinc pauses per minut. Intenta controlar millor la teva manera de parlar! Així podràs encarar bé la teva propera entrevista de treball...
Sabia vostè que?
El noruec pertany a les llengües germàniques nòrdiques. És l’idioma natiu d’aproximadament 5 milions de persones. Resulta interessant el fet de que consti de dos idiomes estàndards: el bokmål i el nynorsk. Tots dos, idiomes reconeguts oficialment. Els dos s’utilitzen per igual en l’administració, a les escoles i als mitjans de comunicació. Durant molt de temps no es va poder establir un idioma estàndar degut la gran extensió del país, així que els dialectes es van desenvolupar independentment els uns dels altres. Tot i això, tots els noruecs entenen fàcilment els dialectes locals, de la mateixa manera que entenen els dos idiomes oficials. No té unes normes mólt sòlides en quant a la pronunciació. Això és degut a que les dues formes estàndards són predominantment escrites. Normalment s’utilitza el dialecte local a l’hora de parlar. El noruec és molt similar al danès i al suec. De fet, els parlants dels tres idiomes poden conversar entre elles fàcilment. No n’hi ha cap dubte que el noruec és un idioma molt interessant, i pots triat quina varietat vols aprendre!