Manual de conversa

ca Fer compres   »   ha Siyayya

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [hamsin da hudu]

Siyayya

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Vull comprar un regal. I---s--in-s--a kyauta I__ s_ i_ s___ k_____ I-a s- i- s-y- k-a-t- --------------------- Ina so in saya kyauta 0
Però res massa car. A--a---b---bin-d---- yi --a--. A___ b___ a___ d_ y_ y_ t_____ A-m- b-b- a-i- d- y- y- t-a-a- ------------------------------ Amma babu abin da ya yi tsada. 0
Potser una bossa? Wa---il--j-k-r -a-n-? W_______ j____ h_____ W-t-ƙ-l- j-k-r h-n-u- --------------------- Wataƙila jakar hannu? 0
De quin color la vol? Wa-i-l-uni--u-- --? W___ l____ k___ s__ W-n- l-u-i k-k- s-? ------------------- Wani launi kuke so? 0
Negra, marró o blanca? Baki--launin --wan-ka---ko-far-? B____ l_____ r____ k___ k_ f____ B-k-, l-u-i- r-w-n k-s- k- f-r-? -------------------------------- Baki, launin ruwan kasa ko fari? 0
Una de gran o petita? Ba---- -----r---? B_____ k_ k______ B-b-a- k- k-r-m-? ----------------- Babban ko karami? 0
Que puc veure aquesta? z-n --- g-n-n---n--n z__ i__ g____ w_____ z-n i-a g-n-n w-n-a- -------------------- zan iya ganin wannan 0
És de cuir? Fata-ne? F___ n__ F-t- n-? -------- Fata ne? 0
O de plàstic? K- k-ma a--y--sh---a-f-------? K_ k___ a_ y_ s__ d_ f________ K- k-m- a- y- s-i d- f-l-s-i-? ------------------------------ Ko kuma an yi shi da filastik? 0
De cuir, és clar. F--a, -a-sh----. F____ b_ s______ F-t-, b- s-a-k-. ---------------- Fata, ba shakka. 0
És de molt bona qualitat. W--nan-ya-a d--i-g-n-i na mus-m-a-. W_____ y___ d_ i______ n_ m________ W-n-a- y-n- d- i-g-n-i n- m-s-m-a-. ----------------------------------- Wannan yana da inganci na musamman. 0
I la bossa és realment a un bon preu. K-ma jaka- han---tana-d--ar-a-----i. K___ j____ h____ t___ d_ a___ s_____ K-m- j-k-r h-n-u t-n- d- a-h- s-s-i- ------------------------------------ Kuma jakar hannu tana da arha sosai. 0
M’agrada. I---s-n-s-i I__ s__ s__ I-a s-n s-i ----------- Ina son shi 0
La compro. Zan----ka. Z__ d_____ Z-n d-u-a- ---------- Zan dauka. 0
La puc tornar, si de cas? Za--iy---u----a su? Z__ i__ m______ s__ Z-n i-a m-s-n-a s-? ------------------- Zan iya musanya su? 0
Naturalment. I-m-na. I m____ I m-n-. ------- I mana. 0
L’empaquetem per regal. Za-m--nad------ m-t-ay-n-----tai. Z_ m_ n___ s_ a m_______ k_______ Z- m- n-d- s- a m-t-a-i- k-a-t-i- --------------------------------- Za mu nade su a matsayin kyautai. 0
La caixa és allà. I-gi-i- -------ca- -ana-c-n. I______ b___ b____ y___ c___ I-g-m-n b-g- b-c-n y-n- c-n- ---------------------------- Ingimin buga bocan yana can. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...