Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   ha hadin guiwa 4

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [tasain da bakwai]

hadin guiwa 4

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. Y-yi-b---- -u------- n- -unn-. Y___ b____ d__ d_ T_ n_ k_____ Y-y- b-c-i d-k d- T- n- k-n-e- ------------------------------ Yayi bacci duk da TV na kunne. 0
Es va quedar tot i que ja era tard. Y--z-u-a-duk da-----akara. Y_ z____ d__ d_ a_ m______ Y- z-u-a d-k d- a- m-k-r-. -------------------------- Ya zauna duk da an makara. 0
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. B-i z---a--u- da m-- s-iry- h--u-a. B__ z_ b_ d__ d_ m__ s_____ h______ B-i z- b- d-k d- m-n s-i-y- h-d-w-. ----------------------------------- Bai zo ba duk da mun shirya haduwa. 0
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. A- -unna--V- -u-----hak-- -- -i-b---i. A_ k____ T__ D__ d_ h____ y_ y_ b_____ A- k-n-a T-. D-k d- h-k-, y- y- b-r-i- -------------------------------------- An kunna TV. Duk da haka, ya yi barci. 0
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. Y--ma---a.--uk-d--h-----a--aun-. Y_ m______ D__ d_ h___ y_ z_____ Y- m-k-r-. D-k d- h-k- y- z-u-a- -------------------------------- Ya makara. Duk da haka ya zauna. 0
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. Mu----i--a---d---. --r-y---u-b-i--- -a. M__ s_____ h______ H__ y____ b__ z_ b__ M-n s-i-y- h-d-w-. H-r y-n-u b-i z- b-. --------------------------------------- Mun shirya haduwa. Har yanzu bai zo ba. 0
Encara que no té permís de conduir, condueix. Ko ----a-e-ba--h---- --sis-n-t--i,-y----t--a--o-a. K_ d_ y___ b_ s__ d_ l______ t____ y___ t___ m____ K- d- y-k- b- s-i d- l-s-s-n t-ƙ-, y-n- t-k- m-t-. -------------------------------------------------- Ko da yake ba shi da lasisin tuƙi, yana tuka mota. 0
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. Duk-d- -e---ti-in -a-a-s-----, -----tuk- ----auri. D__ d_ c___ t____ y___ s______ y___ t___ d_ s_____ D-k d- c-w- t-t-n y-n- s-l-l-, y-n- t-k- d- s-u-i- -------------------------------------------------- Duk da cewa titin yana silali, yana tuki da sauri. 0
Encara que està borratxo, va en bicicleta. K- -a--a b--u- sa--ya -au--abu- -ins-. K_ d_ y_ b____ s__ y_ h__ b____ d_____ K- d- y- b-g-, s-i y- h-u b-b-r d-n-a- -------------------------------------- Ko da ya bugu, sai ya hau babur dinsa. 0
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. B--shi--- ---i-in-t-ƙi.--uk--- h-ka- -a-a tu---m---. B_ s__ d_ l______ t____ D__ d_ h____ y___ t___ m____ B- s-i d- l-s-s-n t-ƙ-. D-k d- h-k-, y-n- t-k- m-t-. ---------------------------------------------------- Ba shi da lasisin tuƙi. Duk da haka, yana tuka mota. 0
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. Han-ar-k--kara c----mma-d---d--h-k- ------u---d----ur-. H_____ k______ c__ A___ d__ d_ h___ y___ t___ d_ s_____ H-n-a- k-n-a-a c-. A-m- d-k d- h-k- y-n- t-ƙ- d- s-u-i- ------------------------------------------------------- Hanyar kankara ce. Amma duk da haka yana tuƙi da sauri. 0
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. Ya-bug----u------a-a- --n--h--- babu- ɗi-sa. Y_ b____ D__ d_ h____ y___ h___ b____ ɗ_____ Y- b-g-. D-k d- h-k-, y-n- h-w- b-b-r ɗ-n-a- -------------------------------------------- Ya bugu. Duk da haka, yana hawa babur ɗinsa. 0
No troba feina encara que ha estudiat. B- -a-i-----m-- a-ki- yi----- d---a -i kar--u. B_ t_ i__ s____ a____ y__ d__ d_ t_ y_ k______ B- t- i-a s-m-n a-k-n y-, d-k d- t- y- k-r-t-. ---------------------------------------------- Ba ta iya samun aikin yi, duk da ta yi karatu. 0
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. Ba-- z--a-----n----ita--u- -a-ta----i--z-f-. B___ z___ w____ l_____ d__ d_ t___ j__ z____ B-t- z-w- w-j-n l-k-t- d-k d- t-n- j-n z-f-. -------------------------------------------- Bata zuwa wajen likita duk da tana jin zafi. 0
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. M--a ta-s--o--uk-da b-ta-d- k-d-. M___ t_ s___ d__ d_ b___ d_ k____ M-t- t- s-y- d-k d- b-t- d- k-d-. --------------------------------- Mota ta siyo duk da bata da kudi. 0
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. Ta yi-kar---. Duk da-h---- ba ---t---y--samun -i-i--a. T_ y_ k______ D__ d_ h____ b_ z_ t_ i__ s____ a___ b__ T- y- k-r-t-. D-k d- h-k-, b- z- t- i-a s-m-n a-k- b-. ------------------------------------------------------ Ta yi karatu. Duk da haka, ba za ta iya samun aiki ba. 0
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. Ta-a---n-zafi.--uk d- h---,----ta z--a w---n--ikit-. T___ j__ z____ D__ d_ h____ b_ t_ z___ w____ l______ T-n- j-n z-f-. D-k d- h-k-, b- t- z-w- w-r-n l-k-t-. ---------------------------------------------------- Tana jin zafi. Duk da haka, ba ta zuwa wurin likita. 0
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. Ba-t-------d-- --k-d- h---, -- -ayi -ot-. B_ t_ d_ k____ D__ d_ h____ t_ s___ m____ B- t- d- k-d-. D-k d- h-k-, t- s-y- m-t-. ----------------------------------------- Ba ta da kudi. Duk da haka, ta sayi mota. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...