Manual de conversa

ca Els transports públics   »   ha sufurin jamaa na gida

36 [trenta-sis]

Els transports públics

Els transports públics

36 [Talatin da Shida]

sufurin jamaa na gida

Tria com vols veure la traducció:   
català haussa Engegar Més
On és la parada de l’autobús? I-a----ha--ba-? I__ t_____ b___ I-a t-s-a- b-s- --------------- Ina tashar bas? 0
Quin autobús va al centre de la ciutat? Wa------ ---k- zuwa ---k-ya? W___ b__ c_ k_ z___ t_______ W-c- b-s c- k- z-w- t-a-i-a- ---------------------------- Wace bas ce ke zuwa tsakiya? 0
Quina línia he de prendre? W------ay- z--------? W____ l___ z__ d_____ W-n-e l-y- z-n d-u-a- --------------------- Wanne layi zan dauka? 0
Hauré de canviar d’autobús? Sa--na--anza bas -e? S__ n_ c____ b__ n__ S-i n- c-n-a b-s n-? -------------------- Sai na canza bas ne? 0
On he de canviar? A--n----n--a----ji-a-en-ka--? A i__ z__ c____ j______ k____ A i-a z-n c-n-a j-r-g-n k-s-? ----------------------------- A ina zan canza jiragen kasa? 0
Quant costa un bitllet? Na------k---n --kit-? N___ n_ k____ t______ N-w- n- k-d-n t-k-t-? --------------------- Nawa ne kudin tikiti? 0
Quantes parades hi ha fins al centre? Tas-- na-a ne-zuwa ---iyar? T____ n___ n_ z___ c_______ T-s-a n-w- n- z-w- c-b-y-r- --------------------------- Tasha nawa ne zuwa cibiyar? 0
Heu de baixar aquí. D--- ne -----u---a -a-. D___ n_ k_ s____ a n___ D-l- n- k- s-u-a a n-n- ----------------------- Dole ne ku sauka a nan. 0
Heu de baixar per darrere. Do---n- ku --t- a--a-a. D___ n_ k_ f___ a b____ D-l- n- k- f-t- a b-y-. ----------------------- Dole ne ku fita a baya. 0
El pròxim metro arriba d’aquí cinc minuts. J--g-n-k-rk-s--- k--a na----a ---a z-wa-ci-i- m-ntu-a--. J_____ k________ k___ n_ g___ y___ z___ c____ m______ 5_ J-r-i- k-r-a-h-n k-s- n- g-b- y-n- z-w- c-k-n m-n-u-a 5- -------------------------------------------------------- Jirgin karkashin kasa na gaba yana zuwa cikin mintuna 5. 0
El pròxim tramvia arriba d’aquí deu minuts. T-a--na ---a ya-a-z-w- ----n-mi----a-10. T___ n_ g___ y___ z___ c____ m______ 1__ T-a- n- g-b- y-n- z-w- c-k-n m-n-u-a 1-. ---------------------------------------- Tram na gaba yana zuwa cikin mintuna 10. 0
El pròxim autobús arriba d’aquí quinze minuts. B-s n- g--a yana z--- -i-in-m---u-a --. B__ n_ g___ y___ z___ c____ m______ 1__ B-s n- g-b- y-n- z-w- c-k-n m-n-u-a 1-. --------------------------------------- Bus na gaba yana zuwa cikin mintuna 15. 0
Quan passa el darrer tren? Ya-she j-r-i- karka-h-n-kas- -a -ar-he -ai--a--? Y_____ j_____ k________ k___ n_ k_____ z__ t____ Y-u-h- j-r-i- k-r-a-h-n k-s- n- k-r-h- z-i t-f-? ------------------------------------------------ Yaushe jirgin karkashin kasa na karshe zai tafi? 0
Quan passa el darrer tramvia? Y-ush--tr-m--- ƙ-rsh- z----it-? Y_____ t___ n_ ƙ_____ z__ f____ Y-u-h- t-a- n- ƙ-r-h- z-i f-t-? ------------------------------- Yaushe tram na ƙarshe zai fita? 0
Quan passa el darrer autobús? Ya---e-b-s ɗ----a--h- -ai -as--? Y_____ b__ ɗ__ ƙ_____ z__ t_____ Y-u-h- b-s ɗ-n ƙ-r-h- z-i t-s-i- -------------------------------- Yaushe bas ɗin ƙarshe zai tashi? 0
Que té bitllet? K--a-da -ik-ti? K___ d_ t______ K-n- d- t-k-t-? --------------- Kuna da tikiti? 0
Bitllet? – No, no en tinc. T---t--?---A- ba-n---a ko-a. T_______ - A_ b_ n_ d_ k____ T-k-t-n- - A- b- n- d- k-w-. ---------------------------- Tikitin? - Aa ba ni da kowa. 0
Llavors vostè ha de pagar una multa. Sa--an-d-le n------iya--uk---i. S_____ d___ n_ k_ b___ h_______ S-n-a- d-l- n- k- b-y- h-k-n-i- ------------------------------- Sannan dole ne ku biya hukunci. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 haussa (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

El desenvolupament del llenguatge

És clar per què parlem els uns amb els altres. Volem intercanviar idees i entendre'ns. De quina manera es va originar el llenguatge és una mica menys evident. Sobre això hi ha diferents teories. Però del que no hi ha dubte és que el llenguatge és una cosa antiga. Condició sine qua non per a l'aparició de la parla va ser el desenvolupament d'algunes característiques físiques Eren necessàries per poder emetre sons. Els neandertals ja tenien la capacitat d'emprar la seva veu. Això els diferenciava dels animals. Una veu forta i ferma resultava fonamental per defensar-se. Amb ella es podia amenaçar o espantar els enemics. En aquesta època ja es feien eines i el foc havia estat descobert. Aquests coneixements havien de ser transmesos d'alguna manera. El llenguatge era també important per als caçadors en grups. Fa 2 milions d'anys hi havia una forma senzilla de fer-se entendre. Els primers elements lingüístics eren signes i gestos. Però els homes volien entendre's també enmig de la foscor. A més, havien de poder parlar entre si sense haver de mirar-se. Així es com es va desenvolupar la veu, reemplaçant els gestos. El llenguatge, en el sentit que té per a nosaltres avui, té almenys 50.000 anys d'edat. Quan l'Homo sapiens va abandonar Àfrica es va dispersar pel món. Les llengües van començar a diferenciar-se unes de les altres en les diferents àrees geogràfiques. Així es van originar diferents famílies lingüístiques. Encara que llavors no contenien més que els fonaments dels ulteriors sistemes lingüístics. Les primeres llengües eren, en efecte, molt menys complexes que les llengües actuals. Les llengües van evolucionar mitjançant el desenvolupament conjunt de gramàtica, fonètica i semàntica. Es podria afirmar que les diferents llengües són diferents solucions. Però el problema va ser i segueix sent el mateix: com fer visible el que penso?
Sabia vostè que?
El portuguès brasiler forma part de les llengües romàniques. Va sorgir a partir del portuguès europeu, el qual va arrivar a Amèrica del Sud durant l’època colonial. Avui dia, Brasil és el país amb el major nombre de parlants de portuguès del món. És l’idioma natiu d’aproximadament 190 milions de persones, i suposa una gran influència en altres països d’Amèrica del Sud. Inclús existeix un idioma híbrid com a resultat de la barreja del portuguès i l’espanyol. En els seus inicis, a Brasil s’utilitzava el portuguès europeu, però a partir del 1930, va començar a sorgir un nou moviment que promovia la cultura brasilera. Els brasilers es sentían molt orgullosos del seu idioma, i volien accentuar les seves peculiaritats. Però també hi van haver molts esforços per mantindre ambdues variants del portuguès. Un exemple, és l’acord en el que es va acceptar una ortografia comú. Avui dia, les majors diferències es troben principalment en la pronunciació. El vocabulari brasiler conté, a més, uns “indianismes" que no s’hi troben en la variant europea. Aníma’t i descobreix aquesta meravellosa llengua, és un dels idiomes més importants del món!