Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   ps یو څه خوښول

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [ اویا ]

70 [ اویا ]

یو څه خوښول

یو څه خوښول

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? ایا--ا-و---ر- څک-- غواړ-؟ ا__ ت___ س___ څ___ غ_____ ا-ا ت-س- س-ر- څ-و- غ-ا-ئ- ------------------------- ایا تاسو سګرټ څکول غواړئ؟ 0
یو-څ- ---ول ی_ څ_ خ____ ی- څ- خ-ښ-ل ----------- یو څه خوښول
Que li agradaria ballar a vostè? ا-- ته---اړې-------ېږ-؟ ا__ ت_ غ____ ج_ و______ ا-ا ت- غ-ا-ې ج- و-ډ-ږ-؟ ----------------------- ایا ته غواړې جې وګډېږې؟ 0
ی-----خو-ول ی_ څ_ خ____ ی- څ- خ-ښ-ل ----------- یو څه خوښول
Que li agradaria passejar a vostè? ایا-س-ا خ---ږي ----ه--ز----ان---؟ ا__ س__ خ_____ چ_ پ_ م__ ر___ ش__ ا-ا س-ا خ-خ-ږ- چ- پ- م-ل ر-ا- ش-؟ --------------------------------- ایا ستا خوخیږي چې په مزل روان شی؟ 0
āy- -ā----grṯ -s-ol --āṟ ā__ t___ s___ t____ ǧ___ ā-ā t-s- s-r- t-k-l ǧ-ā- ------------------------ āyā tāso sgrṯ tskol ǧoāṟ
M’agradaria fumar. زه-سګر- څ--ل-غ---م ز_ س___ څ___ غ____ ز- س-ر- څ-و- غ-ا-م ------------------ زه سګرټ څکول غواړم 0
āyā-t--o-sgr---skol -oāṟ ā__ t___ s___ t____ ǧ___ ā-ā t-s- s-r- t-k-l ǧ-ā- ------------------------ āyā tāso sgrṯ tskol ǧoāṟ
Voldries un cigarret? س--رټ-غوا-ی؟ س____ غ_____ س-ګ-ټ غ-ا-ی- ------------ سیګرټ غواړی؟ 0
ā-ā-t-----gr---sk---ǧ-āṟ ā__ t___ s___ t____ ǧ___ ā-ā t-s- s-r- t-k-l ǧ-ā- ------------------------ āyā tāso sgrṯ tskol ǧoāṟ
(Ell) voldria foc. ه-- --ر غ--ړي. ه__ ا__ غ_____ ه-ه ا-ر غ-ا-ي- -------------- هغه اور غواړي. 0
ای- -ه -وا-ې--ې -ګډېږې؟ ا__ ت_ غ____ ج_ و______ ا-ا ت- غ-ا-ې ج- و-ډ-ږ-؟ ----------------------- ایا ته غواړې جې وګډېږې؟
M’agradaria beure alguna cosa. زه غ---م-چی -څښم. ز_ غ____ چ_ و____ ز- غ-ا-م چ- و-ښ-. ----------------- زه غواړم چی وڅښم. 0
ای---ه----ړ- -- وګډ---؟ ا__ ت_ غ____ ج_ و______ ا-ا ت- غ-ا-ې ج- و-ډ-ږ-؟ ----------------------- ایا ته غواړې جې وګډېږې؟
M’agradaria menjar alguna cosa. ز---و-------څ- وخ--م. ز_ غ____ ی_ څ_ و_____ ز- غ-ا-م ی- څ- و-و-م- --------------------- زه غواړم یو څه وخورم. 0
ایا -- ---ړې جې--ګډېږې؟ ا__ ت_ غ____ ج_ و______ ا-ا ت- غ-ا-ې ج- و-ډ-ږ-؟ ----------------------- ایا ته غواړې جې وګډېږې؟
M’agradaria descansar una mica. ز--غوا-م-ی---ه-آ----و-ړ-. ز_ غ____ ی_ څ_ آ___ و____ ز- غ-ا-م ی- څ- آ-ا- و-ړ-. ------------------------- زه غواړم یو څه آرام وکړم. 0
āyā--t- -o-y-ê--ç- -- mz---oān-šy ā__ s__ ǩ______ ç_ p_ m__ r___ š_ ā-ā s-ā ǩ-ǩ-g-y ç- p- m-l r-ā- š- --------------------------------- āyā stā ǩoǩygêy çê pa mzl roān šy
M’agradaria preguntar-li una cosa. زه---اړم-ل-----و څخ- پ--تنه -ک-م. ز_ غ____ ل_ ت___ څ__ پ_____ و____ ز- غ-ا-م ل- ت-س- څ-ه پ-ښ-ن- و-ړ-. --------------------------------- زه غواړم له تاسو څخه پوښتنه وکړم. 0
āyā st--ǩo----y ç- p- -z- -----šy ā__ s__ ǩ______ ç_ p_ m__ r___ š_ ā-ā s-ā ǩ-ǩ-g-y ç- p- m-l r-ā- š- --------------------------------- āyā stā ǩoǩygêy çê pa mzl roān šy
M’agradaria demanar-li una cosa. ز- -واړ--له -اس- -خ- -ر-و-ست--ک--. ز_ غ____ ل_ ت___ څ__ د______ و____ ز- غ-ا-م ل- ت-س- څ-ه د-خ-ا-ت و-ړ-. ---------------------------------- زه غواړم له تاسو څخه درخواست وکړم. 0
ā------ -oǩ-g---------m-l---ā--šy ā__ s__ ǩ______ ç_ p_ m__ r___ š_ ā-ā s-ā ǩ-ǩ-g-y ç- p- m-l r-ā- š- --------------------------------- āyā stā ǩoǩygêy çê pa mzl roān šy
M’agradaria convidar-li a una cosa. زه--واړ- -ا-و-ت- یو--ه ب-نه -رکړ-. ز_ غ____ ت___ ت_ ی_ څ_ ب___ د_____ ز- غ-ا-م ت-س- ت- ی- څ- ب-ن- د-ک-م- ---------------------------------- زه غواړم تاسو ته یو څه بلنه درکړم. 0
za-s-r---s-ol-ǧ-āṟm z_ s___ t____ ǧ____ z- s-r- t-k-l ǧ-ā-m ------------------- za sgrṯ tskol ǧoāṟm
Què li agradaria prendre, si us plau? ت-سوڅه--و-ړئ ت_____ غ____ ت-س-څ- غ-ا-ئ ------------ تاسوڅه غواړئ 0
za--gr- t-kol -oāṟm z_ s___ t____ ǧ____ z- s-r- t-k-l ǧ-ā-m ------------------- za sgrṯ tskol ǧoāṟm
Voldria un cafè? ته -واړ---ې--ا-- وڅ--؟ ت_ غ____ چ_ ک___ و____ ت- غ-ا-ې چ- ک-ف- و-ښ-؟ ---------------------- ته غواړې چې کافی وڅښئ؟ 0
z----rṯ-ts-o----āṟm z_ s___ t____ ǧ____ z- s-r- t-k-l ǧ-ā-m ------------------- za sgrṯ tskol ǧoāṟm
O preferiria un te? ی---اس- ب--ی- -ی--ه چ---وڅ--؟ ی_ ت___ ب_ ی_ پ____ چ__ و____ ی- ت-س- ب- ی- پ-ا-ه چ-ی و-ښ-؟ ----------------------------- یا تاسو به یو پیاله چای وڅښئ؟ 0
s-g-ṯ ǧo-ṟy s____ ǧ____ s-g-ṯ ǧ-ā-y ----------- sygrṯ ǧoāṟy
Ens agradaria anar a casa. موږ-غ-اړو -ور-ته-لا- شو. م__ غ____ ک__ ت_ ل__ ش__ م-ږ غ-ا-و ک-ر ت- ل-ړ ش-. ------------------------ موږ غواړو کور ته لاړ شو. 0
s-g-----āṟy s____ ǧ____ s-g-ṯ ǧ-ā-y ----------- sygrṯ ǧoāṟy
Voleu un taxi? ا---تا-- -کسي غ-اړئ؟ ا__ ت___ ټ___ غ_____ ا-ا ت-س- ټ-س- غ-ا-ئ- -------------------- ایا تاسو ټکسي غواړئ؟ 0
s--r--ǧ-āṟy s____ ǧ____ s-g-ṯ ǧ-ā-y ----------- sygrṯ ǧoāṟy
Voldrien trucar per telèfon. ت----ا----ې--ن- ووهي. ت_ غ____ چ_ ز__ و____ ت- غ-ا-ې چ- ز-ګ و-ه-. --------------------- ته غواړې چې زنګ ووهي. 0
ه-ه--ور-غو-ړي. ه__ ا__ غ_____ ه-ه ا-ر غ-ا-ي- -------------- هغه اور غواړي.

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...